Campions del món amb una exhibició de futbol i planter. El FC Barcelona ha passat per sobre del Santos FC (4 a 0) des del primer minut i amb una autoritat i una superioritat imprevisibles fins i tot des de la confiança inesgotable que s’han guanyat i generen els seus jugadors i el seu cos tècnic. Ho ha fet a partir del talent i la qualitat tècnica d’uns futbolistes sublims, sens dubte, però sobretot des d’un model de futbol que és únic al món i que és el senyal d’identitat més preuat i fascinant del FC Barcelona, que és el patrimoni més sòlid de què disposa.

La consecució del segon Mundial de Clubs de la història blaugrana, el segon en només tres anys, els blaugranes han rubricat el seu domini del futbol mundial des del talent individual posat al servei del col·lectiu. Al Japó no hi ha hagut un duel Messi - Neymar, com no n’hi ha mai entre Messi i Cristiano Ronaldo a la Lliga espanyola o a la Champions. Primer, perquè Messi és incomparable i no hi ha cap altre futbolista que el pugui discutir. Però, segon, perquè el Barça no es fa des de l’unicitat de Messi, per més insubstituïble que sigui i per més que aquest cicle triomfal en què està instal·lat l’equip de Josep Guardiola giri al seu voltant. El Barça es fonamenta, avui com ahir i abans d’ahir, en la força d’una idea futbolística sagrada i única.

Amb nou jugadors del planter a l’onze inicial, amb una defensa de només tres homes com a mostra de personalitat i no pas de coratge, amb un mig del camp farcit de futbolistes virtuosos, capacitats per moure la pilota al primer toc i amb una velocitat i precisió endimoniades, i amb Messi com a únic davanter, per situar-lo en algun lloc més que res, perquè l’argentí fa de tot, es mou per tot arreu i ho és gairebé tot, el Barça, una setmana després d’il·luminar futbolísticament el Santiago Bernabéu, ha dictat una altra lliçó de futbol inoblidable davant d’un Santos incapaç de canviar el signe del partit des del talent individual de Ganso i Neymar.

El segon Mundial de Clubs és el tretzè títol de setze possibles que guanya el FC Barcelona en tres anys: sis el 2009, dos el 2010 i cinc aquest 2011. El domini és tan aclaparador i indiscutible, com meravellosa és la idea futbolística amb què l’imposa.