És lamentable que Amaiur no tingui grup parlamentari propi. Més enllà de les sinuositats jurídiques, el sentit comú indica que un grup que ha estat el més votat en una comunitat autònoma (mirin que faig servir termes exquisidament constitucionals) i que ha aconseguit set diputats ha de tenir una veu pròpia al Congrés. I això, per més que a algú li senti malament, li faci ràbia o li produeixi urticària la presència dels abertzales quan encara couen les ferides de la violència passada (sí, passada). És el que té la democràcia: s’ha de respectar la voluntat dels electors. També hi ha gent que troba exagerat i injustificat que el PP tingui una majoria absoluta tan gran, però s’aguanta i s’ho empassa com bonament pot.

Les condicions reglamentàries per formar grup pretenen evitar el minifundisme parlamentari. Són filles, com la llei electoral, de la mentalitat de la transició, obsessionada en reforçar els partits, especialment els grans, i amb un pànic immens al “desordre” de les Corts Republicanes. Però s’han flexibilitzat amb argúcies quan ha calgut (per exemple, dijous mateix, quan UPyD va incorporar un diputat del partit d’Álvarez-Cascos al seu grup per tenir prou percentatge. Aquest diputat anirà al Grup Mixt d’aquí pocs dies). I no sembla que en el cas d’Amaiur el risc sigui, precisament, una atomització excessiva de la cambra. El PNB, amb menys vots i menys diputats, tindrà grup.

El PP tracta de marcar paquet abans de començar. La majoria absoluta, lluny de convertir-lo en un triomfador generós, sembla que li hagi donat carta blanca per mostrar la cara més intransigent. Quan Rajoy, la nit electoral, prometia ser el president “de tots els espanyols”, suposo que pensava només en aquest 50 i escaig per cent que a les enquestes del CIS diuen que no es creuen la fi del terrorisme.

N’hi ha alguns que, fins i tot, plantegen la il.legalitzacio d’Amaiur. Paradoxal: per aconseguir-ho caldria forçar la llei. I ho farien els mateixos que, en canvi, han utilitzat la interpretació inflexible d’una norma per evitar que els abertzales tinguin grup parlamentari. Seria una gran mostra de coherència.