Fa deu dies vaig assistir a una projecció del documental Spain's Secret Conflict –la versió subtitulada en català, en aquest cas- al poble maresmenc d'Òrrius. El va presentar Gary Gibson, el periodista que havia fet les moltes entrevistes que surten al film (sóc part implicada, val més confessar-ho ara, ja que també em va entrevistar a mi).

La intenció de la productora –Endboard Productions, de Birmingham- era fer veure que en Gary (que viu a Mataró i parla el català perfectament) fos un periodista britànic normal i corrent que, això sí, havia après l'espanyol. Així mateix, se suposava que els entrevistats –tant els catalanocèntrics com els unionistes espanyols- li parlarien amb més franquesa i menys miraments que si hagués estat un periodista espanyol o català. I a fe que ho van fer, els entrevistats. N'hi havia que en va fer un gra massa i tot. El públic orrienc va quedar bocabadat, per exemple, quan una periodista de Telemadrid, Curri Valenzuela, asseverava que els professionals catalans –metges, advocats, etcètera- ja no podien treballar fora de Catalunya perquè només sabien parlar català. En ser preguntat per un membre del públic si ella realment s'ho creia, el Gary va dir que estava segur que no, que ella li havia mentit conscientment.

Si la intervenció de la Valenzuela era enganyadora, la de Jiménez Losantos era senzillament maligna: Catalunya, segons ell, no és res més que un “càncer” que “acabarà matant Espanya”. Cosa que no significa que sigui un independentista malgré lui, sinó que la seva intenció és atiar l'odi envers els catalans a fi d'instar el govern central a fer-los creure com cal (o aquesta, si més no, va ser la impressió del Gary). En fi, més de 300.000 persones ja han vist Spain's Secret Conflict a la xarxa. Dura 40 minuts i valen molt la pena, cosa que les rialles, els esbufecs d'incredulitat i els aplaudiments eixordadors al final que es podien sentir al Centre Cultural d'Òrrius van deixar ben palesa.