Actualitzat el 06/06/2007 a les 10:14h

En acabar el temps pasqual, l'Església celebra la festa de la Trinitat divina: Pare, Fill i Esperit Sant, es tracta, per tant, d'una festa eminentment teològica. Cal sospesar que als primers cristians els va costar molt de temps abans no van interpretar i van dir el que significava creure en Déu per a ells, justament perquè l'experiència de Jesús de Natzaret, mort i ressuscitat, no era una experiència habitual, corrent, entre els efluvis religiosos d'aquells temps.

Més enllà encara, varen passar segles i concilis, abans no es va acceptar que Jesús de Natzaret era el Fill de Déu encarnat i, encara més enllà, que l'Esperit Sant provenia d'ambdós i que, per Ell, existia l'Església, la mateixa vida de Déu, la mateixa vida que Déu insuflava en els cors dels homes per poder respondre a la seva crida, justament perquè la humanitat és incapaç de fer el que Déu vol, si no és perquè Déu mateix ho inspira.

Diu Sant Atanasi (LH III, p.45. Carta 1 a Serapió, 28-30; PG 26,594-595.599):

«No serà pas sense motiu que investiguem la tradició antiga i la doctrina i la fe de l'Església catòlica, la fe que el Senyor ensenyà, que els Apòstols van predicar i els Pares van conservar. En aquesta fe fou fundada l'Església, de la qual aquell que se separi no té cap raó per ser cristià i anomenar-se'n.
»Existeix, doncs, una Trinitat santa i perfecta, que coneixem i afirmem en el Pare, el Fill i l'Esperit Sant; no té mesclat res d'aliè o d'extrínsec, i no consta de creador o de cosa creada, ans poseeix tota la força de crear i de fer. La seva naturalesa és única i indivisa, la seva obra i la seva acció són úniques. Perquè el Pare ho fa tot per mitjà del Verb en l'Espreit Sant, i d'aquesta manera es conserva la unitat de la santa Trinitat. Així, doncs, l'Església predica un sol Déu que ‘està per damunt de tot, actua a través de tot i es present en tot' (Ef 4,5-6). Està per damunt de tot, en quan és Pare, com a principi i font; actua a través de tot, això és, per mitjà del Verb; i, finalment, és present en tot, en l'Esperit Sant.
»Sant Pau, quan escriu als de Corint referint-se a coses espirituals, ho redueix tot a Déu Pare com a cap, d'aquesta manera: ‘Els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribueix és un de sol; són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim; són diversos els miracles, però tots són obra d'un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres' (1Co 12,4-6).
»Les coses que l'Esperit distribueix a cadascú són donades pel Pare per mitjà del Verb. Perquè tot el que és del Pare és del Fill, i les coses que són donades pel Fill en l'Esperit són de debò dons del Pare. Igualment quan l'Esperit és en nosaltres, el Verb pel qual el rebem és també en nosaltres, i en el Verb hi ha el Pare, i així s'acompleix la sentència: ‘Vindrem jo i el Pare a viure amb ell' (Jn 14,23).
»Perquè la gràcia, el do que és donat en la Trinitat, és donada pel Pare, per mitjà del Fill en l'Esperit Sant. Perquè així com la gràcia és donada pel Pare pel mitjà del Fill, igualment en nosaltres, aquesta comunicació no pot realitzar-se si no és en l'Esperit Sant. I, quan hem estat fets partícips del do d'aquesta gràcia, posseïm la caritat del Pare, la gràcia del Fill i la comunicació de l'Esperit Sant.»

 

Avui, doncs, i més enllà de les disquisicions teològiques més intel·lectuals, hem d'anar a l'experiència teologal quotidiana, és a dir, la de la vida de Déu en el cor humà, que viu justament per la inspiració del seu Esperit Sant.

I és que, com ens recorda el Papa Benet, Déu és amor i si Déu és Amor, l'home i la dona també som amor. I si nosaltres som Amor, també ho és l'Església, que ens ha donat el baptisme, que és amb qui celebrem la nostra fe, que és amb qui naixem, creixem i vivim, també morim, i tot plegat perquè ens comunica l'Amor de Déu. L'Església és Amor i nosaltres no sabríem estimar de debò sinó haguéssim tingut un model d'Amor suprem que és Jesucrist mateix i que l'Església ens transmet de generació en generació.

Amor viscut en família

L'Església ens ensenya a estimar tal i com Jesucrist ho ha fet. Per això els infants aprenen a l'Església el manament d'estimar Déu i el pròxim com Crist ens ha ensenyat. Podem dir, sens dubte, que a l'Església formem una gran família on tots hi comptem i on tots som importants.

Per això ens dol que avui, al nostre país, a Catalunya, siguem el lloc d'Espanya on hi ha més divorcis, diuen que 47 matrimonis es trenquen cada dia, i els experts ens assenyalen que és a causa de l'estil de vida: una vida massa centrada en el treball, en uns horaris que esclavitzen les persones, que impedeix la vida familiar, que impedeix que els pares i els fills es trobin al voltant de la taula almenys una vegada al dia; un estil de vida que només pensa en treballar, en guanyar diners, i després el més important queda a l'aigüera.

I tot plegat sense ficar-nos en el drama de l'avortament, que els progressistes defensen a capa i a espasa, però que no surt cap dona orgullosa d'haver avortat: una veritable sagnia per al nostre país. En els últims deu anys han deixat de néixer un milió de noves vides a Catalunya, amb la natalitat pel terra, i amb la demanda existent de mà d'obra, només significa una cosa: milions d'immigrants en les properes dècades: un veritable suïcidi cultural, nacional, social. És aquest el país, el món, que volem per a les noves generacions?

N'hem de poder parlar la gent gran, els joves, tots, perquè qui els dirà a les noves generacions que cal plantejar-se bé la vida i que ningú no ho farà per tu: en la conversa de sobretaula, o tot prenent el cafè demà al matí. Sovint ens quedem encallats i sembla que no sapiguem parlar de res, només perquè és un cap de setmana on no hi ha hagut futbol. La qual cosa ens assenyala que justament no sabem com enfocar la nostra vida i ens hem de refugiar en temes ben pelegrins.

Certament, Catalunya és la comunitat autònoma amb més trencaments familiars. Per tant, pensem quina societat estem preparant per al dia de demà i prou que ho patim, quan ens toca el rebre a prop nostre, en un fill, en un germà que passa per un trencament familiar. Encara hi som a temps i que no es pugui dir que no vàrem avisar!

La festa del Déu amor per partida triple

La festa de la Trinitat, ens diu que Déu és Amor i que, si volem ser feliços, ens hem d'assemblar a la Trinitat mateixa, perquè hem estat creats a imatge i semblança de Déu (Gn 1,25) i hem estat batejats en el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant i només trobarem el camí de la plenitud, de vida perdurable i de felicitat si encaminem les nostres vides, també les dels joves, que molt sovint no saben on dar-la, emmirallant-nos en el Déu Amor.

Efectivament, Déu és Amor i com que és Trinitat, ho és per partida triple, perquè ja que el nostre amor és defectuós i limitat, tinguem una fita ben alta en les nostres vides, en les nostres famílies, perquè la nostra família sigui com la mateixa família de Déu, que celebren, no aniversaris, sinó mil·lenaris, dos mil anys de la doctrina de la Trinitat, encara que Ella existeixi des de sempre.

Doncs nosaltres, estimarem el triple perquè som cristians, per la Gràcia de Déu.

Els cristians no tan sols sabem que hi ha un Déu, sinó que creiem que és un Déu familiar, Déu amor, que ens comunica a si mateix i viu en els nostres cors.

Preguem-ho en la festa postpasqual de la Santíssima Trinitat Divina.