Actualitzat el 09/12/2011 a les 00:01h
Joves, tenim un problema
L'altre dia, tot escoltant un historiador català de renom que parlava sobre la història en els darrers 70 anys, vaig adonar-me'n que els joves no tenim lloc en aquesta societat. És una frase molt impactant, però és certa i intentaré explicar-me amb facilitat per fer-vos arribar aquesta reflexió.
En primer lloc, els i les joves d'aquesta societat ens aixequem cada dia pensant que som la generació més ben preparada que ha tingut la història. Hem sigut afortunats de viure en uns temps en que els estudis eren el pilar més important del creixement com a persones i, per tant, hem tingut facilitats per poder estudiar i per formar-nos en aquest món. Però, després d'aixecar-nos i veure que som els més ben preparats, ens preguntem perquè hi ha un quaranta per cent dels joves que no poden treballar. Aquí ve el problema. Aquesta societat ja té els professionals que necessita i en té en escreix. I aquests que ara estan dins del mercat laboral no es renovaran en molts anys ja que són la generació més propera a la nostra.
Així doncs, què fem els joves que ens estem formant per arribar a ser, algun dia, metges, professors, funcionaris, advocats... si no ens necessitaran fins una nova generació? La resposta exacte, òbviament, no la tinc jo i és difícil que algú s'aturi a pensar-la en un moment crític com l'actual.
Els i les joves d'aquesta societat hem de començar a plantejar-nos la situació i crear-nos nous reptes per aconseguir el nostre objectiu, viure en un món millor i més adaptat a les nostres necessitats. Sabem que la industrialització tradicional passa per un mal moment i hem d'aprofitar-ho per renovar el teixit productiu. Una de les renovacions possibles és mitjançant la recerca i el desenvolupament, sumant-hi la innovació. Amb aquestes tres eines, els joves del present i els fabricants de futur hem d'agafar el compromís per fer del nou sistema productiu, un sistema més competitiu, amb més coneixement i amb noves maneres de sorprendre a la resta de potències com, per exemple, el disseny. Si la industrialització no és el nostre fort, també podem apostar per les millores en la dependència i els serveis socials, per una aposta en el camp de la medicina i les seves branques o per noves fonts d'energia més sostenibles. Tots aquests són camins que els joves podem recórrer, però, no serà sense implicació i la participació en la societat, que no obtindrem aquest canvi.
En primer lloc, els i les joves d'aquesta societat ens aixequem cada dia pensant que som la generació més ben preparada que ha tingut la història. Hem sigut afortunats de viure en uns temps en que els estudis eren el pilar més important del creixement com a persones i, per tant, hem tingut facilitats per poder estudiar i per formar-nos en aquest món. Però, després d'aixecar-nos i veure que som els més ben preparats, ens preguntem perquè hi ha un quaranta per cent dels joves que no poden treballar. Aquí ve el problema. Aquesta societat ja té els professionals que necessita i en té en escreix. I aquests que ara estan dins del mercat laboral no es renovaran en molts anys ja que són la generació més propera a la nostra.
Així doncs, què fem els joves que ens estem formant per arribar a ser, algun dia, metges, professors, funcionaris, advocats... si no ens necessitaran fins una nova generació? La resposta exacte, òbviament, no la tinc jo i és difícil que algú s'aturi a pensar-la en un moment crític com l'actual.
Els i les joves d'aquesta societat hem de començar a plantejar-nos la situació i crear-nos nous reptes per aconseguir el nostre objectiu, viure en un món millor i més adaptat a les nostres necessitats. Sabem que la industrialització tradicional passa per un mal moment i hem d'aprofitar-ho per renovar el teixit productiu. Una de les renovacions possibles és mitjançant la recerca i el desenvolupament, sumant-hi la innovació. Amb aquestes tres eines, els joves del present i els fabricants de futur hem d'agafar el compromís per fer del nou sistema productiu, un sistema més competitiu, amb més coneixement i amb noves maneres de sorprendre a la resta de potències com, per exemple, el disseny. Si la industrialització no és el nostre fort, també podem apostar per les millores en la dependència i els serveis socials, per una aposta en el camp de la medicina i les seves branques o per noves fonts d'energia més sostenibles. Tots aquests són camins que els joves podem recórrer, però, no serà sense implicació i la participació en la societat, que no obtindrem aquest canvi.
Navega per les etiquetes
joventutCOMENTARIS
+4
-0
Josep, 12/12/2011 a les 20:31
Es nota que vas per polític, tens el discurs après i no aportes res de nou. Continua així i podràs refundar el PSC amb el Zaragoza, Iceta, ho sigui els de sempre. Tot continua igual.
+3
-2
Joan Gil Oliveras, 10/12/2011 a les 21:48
Benvingut a OpinióNacional.com
Dues coses:
1) No hi ha feina pels nous professionals per culpa del PP, PSOE i CiU i dels grans empresaris del totxo i el turisme de borratxera que han promogut aquest model.
2) El neoliberalisme actual és neocorporativista i gremial, és lògic doncs que entre generacions ens fotem la traveta (injust però entra dintre la lògica sistèmica).
Dues coses:
1) No hi ha feina pels nous professionals per culpa del PP, PSOE i CiU i dels grans empresaris del totxo i el turisme de borratxera que han promogut aquest model.
2) El neoliberalisme actual és neocorporativista i gremial, és lògic doncs que entre generacions ens fotem la traveta (injust però entra dintre la lògica sistèmica).
+5
-0
Anònim, 09/12/2011 a les 23:01
Després de llegir l'article amb deteniment em sorprenen diverses coses. Josep González, m'extranya que formant part de les joventuts del partit socialista, no facis cap referència al context, a les desigualtats socials existents, al mercat laboral precari que s'ha vingut fomentant... Després de llegir l'article, qualsevol diria que hem arribat fins aquí per providència divina.
Per no parlar del futur i les solucions que ens proposes. Malauradament m'ha recordat massa a la ja famosa frase d'en Guardiola: "llevar-nos molt d'hora i posar-nos a treballar". Que dit d'una altra manera vol dir que cadascú s'espavili. Oblidant, com deia abans que la societat en la que vivim és desigual i no tothom tenim els mateixos punts de sortida.
Si no m'erro els socialistes teniu en pocs dies el repte de repensar el vostre futur. Espero doncs que la nova direcció no faci gaire cas a militants que com tu, pel que sembla deixeu de banda la preocupació per la precarietat laboral, per les desigualtats socials, en definitiva pel socialisme.
Per no parlar del futur i les solucions que ens proposes. Malauradament m'ha recordat massa a la ja famosa frase d'en Guardiola: "llevar-nos molt d'hora i posar-nos a treballar". Que dit d'una altra manera vol dir que cadascú s'espavili. Oblidant, com deia abans que la societat en la que vivim és desigual i no tothom tenim els mateixos punts de sortida.
Si no m'erro els socialistes teniu en pocs dies el repte de repensar el vostre futur. Espero doncs que la nova direcció no faci gaire cas a militants que com tu, pel que sembla deixeu de banda la preocupació per la precarietat laboral, per les desigualtats socials, en definitiva pel socialisme.
+2
-0
Anònim, 09/12/2011 a les 19:25
Mol be nanu , acabes de refundar el socialisme
+5
-0
Jordi Garriga, 09/12/2011 a les 01:14
A mi em sembla que tal com tenim el panorama els joves ben preparats sou precisament els que a poc tardar en traureu el millor profit; un molt bon millor profit.
El problema el veig en que s'està sent massa optimista en qualificar tots els joves com a ben preparats. Molt jovent va penjar estudis o directament ja ni els va iniciar al no resistir-se a escoltar el cant de sirena de la bastida...i claudicar. Han tingut moltes barres lliures i el TDi a la porta de casa, però s'ha acabat; i ara què?
Doncs ara, els que amb penes i treballs heu tirat de Corsa de 3ªmà per anar a la Universitat esteu a línia de sortida esperant el tret, mentre els altres són fora l'estadi.
La incògnita és per a tots, però els més preparats la resoldran abans.
El problema el veig en que s'està sent massa optimista en qualificar tots els joves com a ben preparats. Molt jovent va penjar estudis o directament ja ni els va iniciar al no resistir-se a escoltar el cant de sirena de la bastida...i claudicar. Han tingut moltes barres lliures i el TDi a la porta de casa, però s'ha acabat; i ara què?
Doncs ara, els que amb penes i treballs heu tirat de Corsa de 3ªmà per anar a la Universitat esteu a línia de sortida esperant el tret, mentre els altres són fora l'estadi.
La incògnita és per a tots, però els més preparats la resoldran abans.
Autor
Josep Gonzàlez Cano
Jove manresà, estudiant de ciències polítiques, aprenent en la política, amant del bàsquet i la fotografia. Primer secretari de la JSC Manresa.
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
