50 anys poden ser pocs o molts. 50 anys és més de la meitat de la vida d'una persona, però, per a una escola, pot ser simplement el llindar de la consolidació a partir de la qual continuar creixent. Però tant si parlem d'una persona com d'una escola, la importància de l'edat no rau en acumular aniversaris sinó en la capacitat de deixar un pòsit positiu al seu voltant: en les persones amb qui es relaciona, en la comunitat de la qual forma part.

Deixar empremta ha esdevingut un dels eixos de la raó de ser de l'escola Joviat, que acaba de presentar el llibre del seu cinquantenari. I se n'ha sortit. I, amb nota, que diríem en l'argot acadèmic. D'una banda, la majoria dels seus alumnes la recorden com una escola on no solament van adquirir coneixements sinó també com un entorn que va modelar-los com a persones responsables, compromeses i disciplinades. De l'altra, ha estat sempre una escola permeable al seu entorn: a les seves necessitats i oportunitats; un centre que ha sabut créixer i canviar en paral·lel a les demandes i expectatives dels alumnes, de les famílies, de la societat. És en aquest context, que cal situar la progressiva ampliació de l'oferta d'estudis; el paper central que han tingut disciplines com els idiomes o l'esport dins del seu projecte educatiu; o la voluntat manifesta per facilitar experiències internacionals al seu alumnat.

La Joviat ha mostrat sempre un paper actiu i compromès a i per Manresa. El prestigi de l'escola, els seus projectes més ambiciosos, s'han convertit, també, en projectes de ciutat. No és una exageració: només cal pensar en la capacitat de l'Escola d'Hoteleria per captar alumnes de tot el país, buscant una formació d'alt nivell i amb projecció de futur; o les promocions de diplomats en Turisme que van sortir de les seves aules. L'escola universitària de Turisme de Manresa va ser, en un moment determinat, un salt qualitatiu important en termes d'ambició i posicionament en el conjunt del país per a la Joviat però també per a Manresa i el seu projecte universitari.

Igualment, l'aposta per oferir una formació professional de qualitat va contribuir a modificar la percepció negativa d'aquests estudis entre moltes famílies manresanes. El rigor i l'estreta connexió amb el mercat de treball amb què es van plantejar des de bon inici van ser clau per obrir noves perspectives al futur laboral de molts joves que volien optar per uns ensenyaments més pràctics. Aquest és el seu encert: transformar necessitats en oportunitats.

Al llarg d'aquests 50 anys, la Joviat ha evolucionat fins a esdevenir una institució coneguda i reconeguda a tot el país. La presentació del llibre "Joviat, 50 anys fent escola" ha estat un moment per compartir bons records amb aquells que l'han fet créixer; un moment per fer balanç de resultats, de sentiments, de realitzacions i de reptes pendents; un moment per deixar testimoni, negre sobre blanc, de la seva aportació a la vida educativa de Manresa. És, sobretot, un moment dolç, en què es barreja la satisfacció i l'orgull legítim del fundador, Josep Vilaseca, de veure el seu somni fet realitat, amb la il·lusió, l'empenta i capacitat de lideratge del seu fill i relleu al capdavant del projecte, Jordi Vilaseca. Després de 50 anys, la Joviat continua essent un projecte viu, amb més futur que passat, tot i la seva llarga i densa trajectòria.