Actualitzat el 03/12/2011 a les 22:01h
Amb Suñol a la memòria
Gols i emocions al Camp Nou. El dia en què el FC Barcelona ha homenatjat Josep Suñol i Garriga, l’expresident assassinat pels franquistes el 6 d’agost de 1936, just ha fet 75 anys, el primer equip blaugrana ha golejat el Llevant per 5 a 0 en un partit que han jugat de manera excel·lent durant els noranta minuts, a una setmana del decisiu enfrontament amb el Reial Madrid al Santiago Bernabéu.
Suñol és una figura d’una complexitat molt gran i positiva. La seva obra va ser silenciada durant seixanta anys. El seu llegat va molt més enllà de l’exercici de la presidència del FC Barcelona i del futbol i l’esport. Tanmateix, la primera institució (i l’única fins enguany) que va recuperar-ne la memòria va ser el FC Barcelona, sota la presidència de Josep Lluís Núñez i gràcies a la tasca dels Amics de Josep Sunyol.
Des de llavors, els reconeixements a Suñol havien estat més aviat escadussers i un punt forçats. El FC Barcelona, durant la presidència de Joan Laporta, l’havia tingut present cada any amb motiu de l’aniversari del seu assassinat. La commemoració del 75 aniversari ha marcat, o hauria de marcar, un punt d’inflexió. A l’octubre, el Parlament de Catalunya li va donar la dimensió global que Suñol té. I aquest dissabte, el FC Barcelona presidit per Sandro Rosell ha fet un acte emotiu i precís.
Suñol va tenir l’homenatge en un partit molt rodó. A una setmana d’anar al Bernabéu a jugar-se mitja Lliga espanyola, els blaugranes han mostrat una fesomia que fa de molt bon veure. El Llevant ha sortit amb la intenció de plantar deu futbolistes davant la seva àrea i reptar els blaugranes a trencar-los la teranyina. Els ha durat quatre minuts. Messi, Iniesta i Cesc hi han fet un forat al bell mig, d’una rodonesa perfecte. I així, fins a quatre vegades més.
El Llevant no és cap candidat a ocupar llocs de Lliga de Campions, més aviat les seves aspiracions abasten la permanència a penes. No obstant, han arribat al Camp Nou com a quarts classificats, fruit d’una trajectòria molt meritòria i els blaugranes els han esclafat amb una facilitat aparent. Fa una setmana, el barcelonisme (almenys el publicat) va entrar en un punt depressiu que encara que sigui estrany no ens ha d’estranyar. No hi fa res. L’equip guanyarà o no guanyarà el Madrid dissabte que ve i guanyarà o no guanyarà la Lliga espanyola, però és un equip que paga la pena veure’l i confiar-hi.
Suñol és una figura d’una complexitat molt gran i positiva. La seva obra va ser silenciada durant seixanta anys. El seu llegat va molt més enllà de l’exercici de la presidència del FC Barcelona i del futbol i l’esport. Tanmateix, la primera institució (i l’única fins enguany) que va recuperar-ne la memòria va ser el FC Barcelona, sota la presidència de Josep Lluís Núñez i gràcies a la tasca dels Amics de Josep Sunyol.
Des de llavors, els reconeixements a Suñol havien estat més aviat escadussers i un punt forçats. El FC Barcelona, durant la presidència de Joan Laporta, l’havia tingut present cada any amb motiu de l’aniversari del seu assassinat. La commemoració del 75 aniversari ha marcat, o hauria de marcar, un punt d’inflexió. A l’octubre, el Parlament de Catalunya li va donar la dimensió global que Suñol té. I aquest dissabte, el FC Barcelona presidit per Sandro Rosell ha fet un acte emotiu i precís.
Suñol va tenir l’homenatge en un partit molt rodó. A una setmana d’anar al Bernabéu a jugar-se mitja Lliga espanyola, els blaugranes han mostrat una fesomia que fa de molt bon veure. El Llevant ha sortit amb la intenció de plantar deu futbolistes davant la seva àrea i reptar els blaugranes a trencar-los la teranyina. Els ha durat quatre minuts. Messi, Iniesta i Cesc hi han fet un forat al bell mig, d’una rodonesa perfecte. I així, fins a quatre vegades més.
El Llevant no és cap candidat a ocupar llocs de Lliga de Campions, més aviat les seves aspiracions abasten la permanència a penes. No obstant, han arribat al Camp Nou com a quarts classificats, fruit d’una trajectòria molt meritòria i els blaugranes els han esclafat amb una facilitat aparent. Fa una setmana, el barcelonisme (almenys el publicat) va entrar en un punt depressiu que encara que sigui estrany no ens ha d’estranyar. No hi fa res. L’equip guanyarà o no guanyarà el Madrid dissabte que ve i guanyarà o no guanyarà la Lliga espanyola, però és un equip que paga la pena veure’l i confiar-hi.
Referències a Internet
Josep SuñolCOMENTARIS
+0
-0
Anònim, 06/12/2011 a les 07:08
No us en canseu de veure partits de pilota i de sentir parlar i parlar els futbolistes per no dir res. Parlen només per ser vehicle de propaganda. Aviat ja no se'ls hi veurà la cara, d'anuncis que omplen la pantalla.
Quan arribarà la crisi i les retallades a aquest món ?. El futbol ara per ara es manté amb diner públic a base de que les televisions púibliques paguin una calerada als futbolistes, ja que els camps, tret d'alguns estan d'allò més buit. Això no té ni cap ni peus
Quan arribarà la crisi i les retallades a aquest món ?. El futbol ara per ara es manté amb diner públic a base de que les televisions púibliques paguin una calerada als futbolistes, ja que els camps, tret d'alguns estan d'allò més buit. Això no té ni cap ni peus
+1
-0
Català radical, 05/12/2011 a les 17:56
Catalunya te molts màrtirs, Josep Suñol, juntament amb Lluis Companys son per a mi els més significatius, pel que varen representar cada un d'ells. Josep Suñol no ha rebut l'homenatge que mereixia, la veritat és que encara tenim mases "silencis" en ple segle XXI. Es importantíssim que els catalans siguem informats de la veritable història, sense tan "silencis tant prolongats", és una feina i obligació didàctica de totes les institucions del país. Qui perd els orìgens perd l'identitat. !!Visca Catalunya lliure!!
+2
-1
Lluis Blanqué Llobet de Montevideo, 05/12/2011 a les 13:33
Vull dir lo mès important: estic completament d'acord. El Barça podra perdre o guanyar tot. El partit amb el Llevant el vaig veure ahir diumenge per TV en diferit. El Barça es una meravella, i mireu que he vist futbol, vaig neixer a 1930. I el meu papa em portaba ben petit al camps de les Corts. Després he vist molt futbol, argentí, brasiler,uruguaiá. Amb equips fantástics pero no en hi cap com el Barça. I pensant amb el President assasinat, penso també amb familiars meus, que eren republicans i anti-feixistes. No val la pena parlar diria jo, ja s'ha perdut l'oportunitat quan després den franco s'hagues tingut que demanar resposabilitats a molts. Ara queda el pp els hereus den Franco.
+13
-0
Anònim, 04/12/2011 a les 15:22
No és que n'esperi res de l'actual directiva del Barça (com tampoc dels polítics que actualment dirigeixen el nostre país). Però, segur que un homenatge semi clandestí era el més escaient perqui fou assassinat per ser català i republicà? Em permeto dubtar-ho. És el sí però no, de la nostra patètica societat (de la qual l'actual Barça n'és un clar exemple). El noucentisme al segle XXI: "hem de quedar bé", "l'escaiença". És igual si tot és d'una gran mediocritat i ridiculesa, l'embolcall és correcte, doncs endavant.
Autor
Jordi Badia
Vaig néixer a Sabadell el 2 de febrer del 1963. La literatura i l’esport, com a practicant i espectador, són les meves passions de sempre. Em vaig fer periodista per poder escriure d’esports. També he estat director de comunicació del FC Barcelona, del 2003 al 2008, però aquesta és una anècdota en el meu currículum professional.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
