Si les èpoques de crisi tenen algun avantatge és que poden facilitar canvis autèntics, històrics, definitius: la desaparició de jerarquies socials anacròniques, per exemple (costa recordar el paper encara rellevant que els aristòcrates tenien abans de la Segona Guerra Mundial); o bé l'aparició de països nous (no costa tant recordar que només fa vint anys, Europa tenia vint estats menys). Segons sembla, molts escocesos veuen en el caos actual una oportunitat –potser l'oportunitat- d'independitzar-se d'Anglaterra.

Abans de 2015, hi haurà un referèndum –descrit com a “inevitable” pel diari londinenc The Guardian- en què podran triar entre la mateixa independència o bé un concert econòmic complet (és a dir, la màxima concessió que Ibarretxe va provar de demanar en el seu dia és la mínima que demana el govern d'Escòcia). 49% de la població escocesa, segons una enquesta feta l'octubre passat, volen la secessió. Continuarien tenint una monarca (per raons històriques, Isabel II d'Anglaterra és també Isabel I d'Escòcia); d'altra banda, deixarien de tenir, per fi, la base per a submarins nuclears britànics a la seva costa occidental. Qualsevol persona els avis o besavis de la qual haguessin nascut a Escòcia tindria dret a un passaport escocès. El país ingressaria a la Unió Europea, i l'eurozona, com més aviat millor. Sobretot, la riquesa generada pels recursos naturals d'Escòcia –incloent el petroli del mar del Nord- es quedaria a casa. Per cert, per fer més probable que guanyi l'opció independentista quan el referèndum tingui lloc, el primer ministre escocès Alex Salmond ha fet baixar l'edat mínima de votar a 16 anys, ja que gairebé tots els adolescents escocesos volen dir adéu a la Gran Bretanya.

La Generalitat no té competències per fer una cosa semblant a Catalunya? Pregunto, eh?