S'acosta la fi de l'any, i ja s'encarreguen de dir-ho els més savis: és temps de fer balanç, de veure si ens n'hem sortit, si no, si no ho farem mai, si l'any que ve sí. Aquest exercici íntim també esdevé un espectacle públic que es manifesta en la solemnitat de premis i premiats, de reconeixements de la més variada estofa. De vegades, però, d'entre tota la fauna que devora el paper couché, d'entre tota la tirallonga de noms i de llistes, n'hi ha un que et fa aplaudir fins a tenir les mans vermelles. I saps que aquesta alegria prové de l'admiració, de l'afecte i d'una feina que tu saps constant, malgrat que ara fa molt de temps que nos saps res d'ell. Un llambrec de felicitat et posseeix quan saps que els premis Butaca han reconegut el talent de l'Oriol Guinart, millor actor de repartiment del país. I com s'ho mereix, penses.

L'Oriol és un actor extraordinari. Menut, però enorme, que afegeix al seu talent innat el fet de ser un company excel·lent, sincer i sensible, proper i mestre, amb els ulls clavats en tot allò que es mou i té una espurna de vida. Un animal escènic que ja brillava amb determinació en aquells espectacles en què, per aquelles corredisses de l'atzar i de la vida, vaig tenir la sort de coincidir amb ell. De Natura morta fins a Coses que dèiem avui. Pur magnetisme escènic. Entremig, L'hort dels cirerers, Rock'n'roll, el Rei Lear, Llum de guàrdia o Lúcid. Rigola, Manrique, Ollé, Broggi, Spregelburd. Entre tants d'altres. Fins ara, lluny encara del focus de la immediatesa i del vedetisme, murri, humil, llest, devot de l'art de ser autèntic i honest amb un mateix.

La clau de l'èxit deu ser aquesta, que l'Oriol sap fer comèdia. Vivim en un món de micos i mones, i admetre-ho o no marca la línia de l'enteniment i de la salut. N'hi ha que viuen en la inòpia total i en el sotmetiment a les rutines diàfanes de pensar-se feliços, autosuficients, intel·ligents. Van sobrats d'ignorància. Alguns altres, però, encara fan, d'aquest axioma humà i del fet d'assumir-lo amb total tranquil·litat, una professió. Fer comèdia, en diuen. Comèdia de la bona, com la que fan actors com el vilanoví Oriol Guinart. Com la que fan, des de la trinxera, un munt d'actors anònims, de sales petites, de textos que cobren vida en veus singulars. Posem-nos, doncs, dempeus a la butaca, que han condecorat un artista de debò. I com t'ho mereixes, Oriol.