Getafe era la primera etapa “d’una fase molt perillosa”, segons el tècnic Josep Guardiola, de tres partits que el FC Barcelona havia d’afrontar abans d’anar al Santiago Bernabéu a jugar-s’hi mig títol de la Lliga espanyola. Comptava anar-hi amb tres punts de desavantatge, però hi acudirà, molt previsiblement, amb els sis que ara mateix té de més el Reial Madrid. Abans del partit de Getafe, Guardiola va afirmar que “no podem perdre ni un punt més” i, encabat, que “queda molta Lliga”. Les dues afirmacions, malgrat semblin contradictòries, són veritat. Queda molta Lliga encara, certament, però en un campionat entre dos equips, si un dels dos es deixa onze punts abans d’arribar a la meitat i abans del primer duel directe, té mala peça al teler.

Què hi farem! Els blaugranes duien vint-i-set partits consecutius sense perdre. Des de la temporada passada que no ho feien, i en un partit intranscendent, i això després d’haver jugat una final de la Lliga de Campions contra el Manchester United i d’haver disputat la final de la Supercopa d’Espanya a doble partit contra el Madrid. En aquesta, ja ha guanyat dos títols i d’aquí a un parell de setmanes anirà al Japó a jugar-se’n un tercer, i un dels de més prestigi. Ha perdut a Getafe tres dies després d’haver fet un partit superb contra el Milan, d’haver guanyat 2 a 3 en una de les catedrals del futbol mundial. Passar de San Siro al Colisseu Alfonso Pérez i de jugar contra un equip com Déu mana a fer-ho contra un que només pensa a defensar-se fa molta mandra.

El futbol és un dels pocs esports en què un equip que només jugui a no perdre pot acabar guanyant un partit amb molt d’encert i un pèl de sort. És el que va succeir dissabte. Els madrilenys es van defensar amb ordre i concert i un munt de cames i cossos, un porter molt bo i els pals de la porteria, no van generar cap ocasió de gol, però en van fer un amb un córner a les acaballes. No hi ha res a dir. Tan lícit és jugar amb una defensa de tres, com amb una de sis més quatre. De fet, hi ha tan poc a dir-hi, que són molts els qui consideren que aquesta és, precisament, la gràcia del futbol, a pesar que a mi em sembli una autèntica desgràcia. Però és el que té la falta de competitivitat creixent en el futbol, que els equips més febles s’espavilen a perfeccionar l’antifutbol.