Actualitzat el 29/11/2011 a les 00:01h
A favor dels funcionaris
Pocs dies després de les eleccions espanyoles del 20 de novembre, el Govern de la Generalitat, a més d'anunciar un increment de les taxes universitàries, del preu del metro i el bus i del cànon de l'aigua, feia explícita la voluntat de retallar de nou el sou dels treballadors públics. Des que l'executiu encapçalat per Artur Mas va començar a aplicar les anomenades “polítiques d'austeritat”, aquest ha estat un dels col·lectius més afectats per la tisora. I és que els funcionaris són un objectiu fàcil. El tir al blanc contra el treballador públic és tota una tradició en aquest país: no hi ha setmana que no aparegui algun informe de les caixes d'estalvi, algun dossier d'ESADE o algun opinador espavilat blasmant sobre l'elevat nombre de funcionaris, el cost que suposen i com viuen de bé en relació a la resta de mortals. El bombardeig mediàtic ha generat la percepció que a Catalunya, de funcionaris, n'hi ha massa. I que, a més, són tots una colla de dropos improductius amb la feina assegurada de per vida.
És cert, però, tot aquest discurs? Un cop d'ull a les fonts documentals més bàsiques ho desmenteix. El Butlletí Estadístic de Personal de l'Administració Pública de l'any 2009 assenyala que a Catalunya hi ha un total de 302.607 treballadors públics. La ràtio és d'un per cada 24,3 habitants, la més baixa de tot l'Estat espanyol (on la mitjana és d'un treballador públic per cada 17 habitants). A Suècia hi ha 8 habitants per funcionari, a Finlàndia 9, i a França i Bèlgica, 12. Catalunya, de fet, està a la cua de la UE 15 en aquesta matèria. El catedràtic d'Economia Vicenç Navarro –quan el deixen parlar- posa l’accent en una confusió habitual: només el 22% dels treballadors públics són funcionaris. La gran majoria, doncs, són personal interí, laboral o eventual: vaja, que de feina per tota la vida, res de res, com a mínim per a la majoria. De fet, un informe de CCOO assenyala que la taxa de temporalitat al sector públic està bastant per sobre que la del sector privat. A Catalunya, el primer semestre de 2009 i segons dades de l'Enquesta de Població Activa, va ser d'un 24,8% (al sector privat, en canvi, va ser del 16,6%). I pel que fa als sous espectaculars, posem-ho també en quarantena. Segons dades de CCOO, 9.000 dels prop de 19.000 funcionaris del personal d'administració i tècnic que treballen a Catalunya tenen un salari entre els 1.200 i els 1.500 euros bruts mensuals. Pel què fa al personal laboral, 7.155 cobren un sou entre els 1.200 i els 1.556 euros bruts, i poc més de 3.000 estan per sobre dels 1.600. Un total de 4.421 estan per sota dels 1.500 euros bruts. I això era abans que s'apliqués la primera onada de retallades. Segur que hi haurà sous desmesurats –també n'hi ha a l'empresa privada- però seran l'excepció.
És probable que els treballadors públics catalans tinguin millors condicions laborals que molts precaris i autònoms. Per tant, pot ser lògic que hi hagi part de la societat que consideri que són uns privilegiats. Qui així ho cregui, però, s'equivoca. Tenir un contracte laboral digne, cobrar a final de mes la teva nòmina, fer un horari més o menys definit, disposar de pagues extres i dies de vacances remunerades... no són privilegis. Són drets. Uns drets que els treballadors han aconseguit a base d'anys de lluita. En l'actual context de doctrina del xoc, convé no deixar-se entabanar pel discurs que assenyala el qui està una mica millor que tu com a responsable de tots els teus mals. El problema de debò és un altre: es diu capitalisme, i no el solucionarem retallant els sous dels funcionaris o tancant quiròfans d'hospital. Ser-ne conscients seria un primer pas per començar a posar fil a l'agulla.
És cert, però, tot aquest discurs? Un cop d'ull a les fonts documentals més bàsiques ho desmenteix. El Butlletí Estadístic de Personal de l'Administració Pública de l'any 2009 assenyala que a Catalunya hi ha un total de 302.607 treballadors públics. La ràtio és d'un per cada 24,3 habitants, la més baixa de tot l'Estat espanyol (on la mitjana és d'un treballador públic per cada 17 habitants). A Suècia hi ha 8 habitants per funcionari, a Finlàndia 9, i a França i Bèlgica, 12. Catalunya, de fet, està a la cua de la UE 15 en aquesta matèria. El catedràtic d'Economia Vicenç Navarro –quan el deixen parlar- posa l’accent en una confusió habitual: només el 22% dels treballadors públics són funcionaris. La gran majoria, doncs, són personal interí, laboral o eventual: vaja, que de feina per tota la vida, res de res, com a mínim per a la majoria. De fet, un informe de CCOO assenyala que la taxa de temporalitat al sector públic està bastant per sobre que la del sector privat. A Catalunya, el primer semestre de 2009 i segons dades de l'Enquesta de Població Activa, va ser d'un 24,8% (al sector privat, en canvi, va ser del 16,6%). I pel que fa als sous espectaculars, posem-ho també en quarantena. Segons dades de CCOO, 9.000 dels prop de 19.000 funcionaris del personal d'administració i tècnic que treballen a Catalunya tenen un salari entre els 1.200 i els 1.500 euros bruts mensuals. Pel què fa al personal laboral, 7.155 cobren un sou entre els 1.200 i els 1.556 euros bruts, i poc més de 3.000 estan per sobre dels 1.600. Un total de 4.421 estan per sota dels 1.500 euros bruts. I això era abans que s'apliqués la primera onada de retallades. Segur que hi haurà sous desmesurats –també n'hi ha a l'empresa privada- però seran l'excepció.
És probable que els treballadors públics catalans tinguin millors condicions laborals que molts precaris i autònoms. Per tant, pot ser lògic que hi hagi part de la societat que consideri que són uns privilegiats. Qui així ho cregui, però, s'equivoca. Tenir un contracte laboral digne, cobrar a final de mes la teva nòmina, fer un horari més o menys definit, disposar de pagues extres i dies de vacances remunerades... no són privilegis. Són drets. Uns drets que els treballadors han aconseguit a base d'anys de lluita. En l'actual context de doctrina del xoc, convé no deixar-se entabanar pel discurs que assenyala el qui està una mica millor que tu com a responsable de tots els teus mals. El problema de debò és un altre: es diu capitalisme, i no el solucionarem retallant els sous dels funcionaris o tancant quiròfans d'hospital. Ser-ne conscients seria un primer pas per començar a posar fil a l'agulla.
Referències a Internet
retalladesCOMENTARIS
+3
-1
Albert Fortuny, 02/12/2011 a les 10:35
el problema de veritat no es el capitalisme , el problema de veritat es L'ESPOLI FISCAL QUE PATEIX CATALUNYA. sense aquest espoli ni s'hauria de fer cap retallada.
Si, ESPANYA ENS ROBA.
salut!
Si, ESPANYA ENS ROBA.
salut!
+2
-0
Xavi, 02/12/2011 a les 09:13
Señores políticos, basta ya de criminalizar a los empleados públicos. No se crean que porque a ustedes les elegen la ciudadania tienen el derecho de mantener todos sus privilegios y cargar contra los que hacen el trabajo. No lo olviden, los empleados públicos hacemos con nuestro trabajo que todo funcione y ustedes puedan ganar elecciones.
+1
-0
josep, 01/12/2011 a les 19:01
com podeu esperar reconexemen public si els que us manen i
controlen son el colectiu mes lladre,mes gandul,mes embustero
de aquet pais. com quansevol politic us pot marcar pautes cuan
vosaltres sabeu mol be tots chanchullus que ells tenen
muntads el poblema no sou els funcionaris el poblema de aquet
pais son els politics i yo no e vist may cap lladre que ell
matex es tanqui a la preso
controlen son el colectiu mes lladre,mes gandul,mes embustero
de aquet pais. com quansevol politic us pot marcar pautes cuan
vosaltres sabeu mol be tots chanchullus que ells tenen
muntads el poblema no sou els funcionaris el poblema de aquet
pais son els politics i yo no e vist may cap lladre que ell
matex es tanqui a la preso
+9
-2
treballadora pública, funcionària de carrera, 30/11/2011 a les 21:47
Quan vaig acabar la carrera vaig decidir opositar, vist el panorama del marc laboral i vaig aconseguir -després de molt d'esforç- treure una plaça a l'Administració. Evidentment que les condicions laborals són bones, almenys tinc feina segura. Ara bé, perquè a mi -que no sóc ningú, ni política, ni "enxufada", he hagut de pencar molt per un sou que per llicenciada universitària és de 1500€ i en canvi càrrecs eventuals (posats a dit pel polític) o personal interí (tot sovint, triat amb criteris diguem suament poc objectius) sense haver cap esforç els hi adjudiquen places amb nivells molt alts i cobren d'entrada 3.ooo€??? JO em pregunto no hauríem de retallar suprimint interins, personal eventual o polític?La resta de funcionaris mortals com jo cobrem de 1000 a 1500€!!!
+4
-0
Pilar, 30/11/2011 a les 21:02
Publicant aquest comentari, quasi segur que no arreglarem res, però és encoratjador veure que encara hi ha algú que no s'empassa aquesta història malintencionada que els funcionaris tenim la culpa de tots els mals econòmics del país. S'atreveix el govern amb els treballadors més dèbils (sí, més dèbils) ja que tenen a les seves mans les nostres condicions laborals i, a més, saben que generarà molt poca crítica entre la societat. Més aviat tothom ho aprovarà desconeixent la realitat dels funcionaris públics.
Fa anys que tenim els sous congelats o quasi, i darrerament rebaixats. El que es presenta com "prebendes" més aviat van ser imposicions de governs anteriors per justificar que ens congelaven el sou (en aquells moments a ningú l'importava que anessim perdent poder adquisitiu any rera any). D'altra banda, perquè ningú es queixa de les entitats bancàries que han rebut molts diners públics per a seguir mantenint els beneficis per als seus accionistes i empleats, o de les pre-jubilacions que incrementen desmesuradament la factura de la S. Social, bé sigui amb la prestació d'atur o amb els incentius que atorguen moltes empreses "pseudo públiques" per seguir mantenint els seus beneficis, o de les injeccions de diner públic a empreses privades estrangeres o no per evitar la deslocalització..... Bé crec que podríem posar molts més exemples però potser no cal. Només cal que les persones que tan facilment "criminalitzen" al col.lectiu de treballadors públics reflexionin una mica sobre les dades que conté aquest article d'en Roger Palà. Gràcies d'avançada per fer-ho.
Fa anys que tenim els sous congelats o quasi, i darrerament rebaixats. El que es presenta com "prebendes" més aviat van ser imposicions de governs anteriors per justificar que ens congelaven el sou (en aquells moments a ningú l'importava que anessim perdent poder adquisitiu any rera any). D'altra banda, perquè ningú es queixa de les entitats bancàries que han rebut molts diners públics per a seguir mantenint els beneficis per als seus accionistes i empleats, o de les pre-jubilacions que incrementen desmesuradament la factura de la S. Social, bé sigui amb la prestació d'atur o amb els incentius que atorguen moltes empreses "pseudo públiques" per seguir mantenint els seus beneficis, o de les injeccions de diner públic a empreses privades estrangeres o no per evitar la deslocalització..... Bé crec que podríem posar molts més exemples però potser no cal. Només cal que les persones que tan facilment "criminalitzen" al col.lectiu de treballadors públics reflexionin una mica sobre les dades que conté aquest article d'en Roger Palà. Gràcies d'avançada per fer-ho.
+3
-1
gambó, 30/11/2011 a les 19:25
Per favor, no ens deixem portar per defenses secatàries només! L'article per a mi és impecable, però sols és un article que justifica la injustícia i el desencert de les accions del nostre Govern. Però que naturalment no abasta totes les explicacions que calen. L'administració pública i els serveis públics, i les empreses públiques, és fan realitat mitjançant els "servidors públics", a casa nostra nomenats penso que despectivament "funcionaris", com si fossin qui compleixen una "funció" si més no sense més sentit que dur-le a terme. En canvi no es diu mai dels treballadors en el sector privat de "funcionaris", quan són funcionaris per compte aliena, compleixen llur funció per a la qual l'empresa privada el contracta, "servidors privats". És a dir, el servidor públic compleix una funció d'interés públic; el servidor privat compleix una funció d'interés privat. Per això, en països desenvolupats i competents del nord d'Europa el sector públic és tant important i està éssent permanentment millorat en les seves productivitats i eficiències a travès de la promoció de la figura fonamental del servidor públic, perquè l'interès que hi darrera és l'interès públic, el benefici del país. El servidor privat, l'empleat del sector privat, compleix la seva tasca en favor d'un interès privat, representat per l'empresa productiva i mercantil, sector fonamental de l'economia de lliure mercat, de la innovació i de l'empreneduria. Però el marc del país en el que tota l'activitat ecomòmica s'ha de dur a terme, l'estableixen les lleis que s'imposa el país a través de les institucions polítiques i els reglaments, normes i directrius que el sector públic regula, aplica i fiscalitza. El sector públic i els seus servidors públics, millor que funcionaris, són peça fonamental imprescindible, que cal desenvolupar en les seves funcions, en les seves eficiències, productivitats i indicadors de qualitat. Un sector públic potent, eficient i de qualitat és la millor garantia per a reeixir la economia productiva i el desenvolupament social i econòmic d'un país. Als exemples de l'article ens hem de remetre. Totes les demes demagògies dels irresponsables que ocupen les poltrones del poder polític no són més que accions del servidors dels interessos privats del capital.
+6
-0
Anònim, 30/11/2011 a les 18:47
Completament d'acord: un discurs amb dades i allunyat de tòpics interessats.
No sóc funcionari ni ho seré, pero penso qye aquests que tant els critiquen ho tenen molt fàcil: si viuen tan bé, per què no es presenten a unes oposicions?
I de dropos, els pitjors són els endollats de l'empresa privada (familiars, amics, amants del "jefe") que obliguen als altres a treballar més i posen en perill les seves feines.
No sóc funcionari ni ho seré, pero penso qye aquests que tant els critiquen ho tenen molt fàcil: si viuen tan bé, per què no es presenten a unes oposicions?
I de dropos, els pitjors són els endollats de l'empresa privada (familiars, amics, amants del "jefe") que obliguen als altres a treballar més i posen en perill les seves feines.
+1
-0
Albert, 30/11/2011 a les 16:02
Gràcies per l'article. Té punts bons i d'altres amb els quals no acabo d'estar del tot d'acord. M'agrada perquè aporta dades (molts escriuen sense donar-les) i es carrega el mite que els funcionaris estan super ben pagats. A més, trenca una llança a favor d'un col·lectiu que sovint és injustament atacat, malgrat la seva funció clau dins la nostra societat.
Anant al fons de la qüestió, penso que col·lectius com ara jutges, policies i altres cossos sensibles han de ser necessàriament funcionaris (per evitar ser condicionats pels canvis polítics). Uixers, secretaris/es, comptables, metges, bombers o professors podrien ser tranquil·lament laborals (que, dins l'administració pública, estaran sempre molt més ben coberts que al sector privat). Estic absolutament en contra de les retallades uniformes sobre tot el cos de la funció pública catalana (sense tenir presents els mèrits de cada professional, ni si es tracta de funcionaris, laborals o interins, etc). És injust, ineficaç, i desincentiva els que treballen bé (que són la majoria).
En canvi, crec que la (complicada) situació actual és una bona ocasió per modernitzar la nostra funció pública, que, dit de passada, ha acabat assimilant alguns dels vicis de l'administració espanyola que tant hem criticat. Fem-la més meritocràtica (amb complements de productivitat que siguin un instrument real, no com les "bufandes" actuals, que les acaba cobrant tothom per nadal), més flexible (major facilitat de creixement professional, de mobilitat i d'entrada i sortida) i amb una escala salarial més interessant (un professional de l'administració pública amb una responsabilitat similar a la d'un del sector privat ha de poder aspirar a una remuneració similar).
Cal veure si aquest govern dels millors és capaç d'anar més enllà de les retallades indiscriminades i homogènies... i si, entre tots, podem fer un debat serè sobre aquest i d'altres temes tan o més decisius a l'hora de reduir el dèficit públic (cas, per exemple, dels ajuts al sector financer...).
Anant al fons de la qüestió, penso que col·lectius com ara jutges, policies i altres cossos sensibles han de ser necessàriament funcionaris (per evitar ser condicionats pels canvis polítics). Uixers, secretaris/es, comptables, metges, bombers o professors podrien ser tranquil·lament laborals (que, dins l'administració pública, estaran sempre molt més ben coberts que al sector privat). Estic absolutament en contra de les retallades uniformes sobre tot el cos de la funció pública catalana (sense tenir presents els mèrits de cada professional, ni si es tracta de funcionaris, laborals o interins, etc). És injust, ineficaç, i desincentiva els que treballen bé (que són la majoria).
En canvi, crec que la (complicada) situació actual és una bona ocasió per modernitzar la nostra funció pública, que, dit de passada, ha acabat assimilant alguns dels vicis de l'administració espanyola que tant hem criticat. Fem-la més meritocràtica (amb complements de productivitat que siguin un instrument real, no com les "bufandes" actuals, que les acaba cobrant tothom per nadal), més flexible (major facilitat de creixement professional, de mobilitat i d'entrada i sortida) i amb una escala salarial més interessant (un professional de l'administració pública amb una responsabilitat similar a la d'un del sector privat ha de poder aspirar a una remuneració similar).
Cal veure si aquest govern dels millors és capaç d'anar més enllà de les retallades indiscriminades i homogènies... i si, entre tots, podem fer un debat serè sobre aquest i d'altres temes tan o més decisius a l'hora de reduir el dèficit públic (cas, per exemple, dels ajuts al sector financer...).
+10
-1
Anònim, 30/11/2011 a les 12:04
Gràcies. No és fàcil sentir-se bé quan els cops t'arriben dels de dalt i dels que se suposa que són de classe treballadora. S'agraeix aquesta visió, llàstima que no sigui la del carrer.
+1
-1
Roetgen, 30/11/2011 a les 11:28
Molt bé el comentari més avall sobre qui s'atreviria a iniciar diligències contra els poderosos-mafiosets si fiscals, jutges, inspectors, policies, interventors, etc. fossin contractats pels polítics i acomiadats lliurement.
Afortunadament, tenim una funció pública professional i independent i relativament lliure de clientelismes (a les comunitats autònomes i ajuntaments, menys). Mantenir sistemes d'accés objectius i amb avaluació de la aptitud i capacitat és important.
Recordeu que per cada plaça funcionarial que es convoca es presenten 10 persones i només una, la millor, obté la plaça. Es una opció de què tothom ha disposat, estudiar i ser el millor en oposicions competitives, o deixar-se de romanços i anar a llepar un senyor ric perquè els posi en nòmina.
Això val sobretot pels que realitzen feines professionals que exigeixen el coneixement de diferents disciplines jurídiques i tècniques, els ordenances, recaders i similars son una altra cosa.
Afortunadament, tenim una funció pública professional i independent i relativament lliure de clientelismes (a les comunitats autònomes i ajuntaments, menys). Mantenir sistemes d'accés objectius i amb avaluació de la aptitud i capacitat és important.
Recordeu que per cada plaça funcionarial que es convoca es presenten 10 persones i només una, la millor, obté la plaça. Es una opció de què tothom ha disposat, estudiar i ser el millor en oposicions competitives, o deixar-se de romanços i anar a llepar un senyor ric perquè els posi en nòmina.
Això val sobretot pels que realitzen feines professionals que exigeixen el coneixement de diferents disciplines jurídiques i tècniques, els ordenances, recaders i similars son una altra cosa.
+10
-1
Marcel, 30/11/2011 a les 08:42
El cas és que alguns ultradretans pro-estats units (ja que t'anomenen,Roger, esquerrà, doncs jo els anomeno a ells així), només miren per la "productivitat" de qualsevol activitat, mesurada, això si, en termes de generar diners.
Quins diners genera una escola? Quins diners genera un hospital? Quins diners genera una biblioteca? No en generen, generen cultura, benestar, etc. Pilars bàsics perquè una societat sigui PRODUCTIVA i per assegurar la cohesió social.
Tota aquesta patuleia de neocons només es creuen i perpetuen el tòpic del funcionari dropo i mandrós i tanquen els ulls davant l'espoli de bancs i caixes,o que continuament miren d'evadir com més impostos millors quina barra.
El funcionariat com bé dius, està de cap a caiguda. És probable que baixi cada cop més i que el futur sigui el que hi ha ara, personal laboral, obra i servei, etc, etc.
Es molt trist que malgrat ser una societat amb un % tant baix i amb els magnífics mestres, bibliotecaris, infermers, metges, etc. Que tenim, haguin de suportar aquestes humuliacions. Així ens anirà
Quins diners genera una escola? Quins diners genera un hospital? Quins diners genera una biblioteca? No en generen, generen cultura, benestar, etc. Pilars bàsics perquè una societat sigui PRODUCTIVA i per assegurar la cohesió social.
Tota aquesta patuleia de neocons només es creuen i perpetuen el tòpic del funcionari dropo i mandrós i tanquen els ulls davant l'espoli de bancs i caixes,o que continuament miren d'evadir com més impostos millors quina barra.
El funcionariat com bé dius, està de cap a caiguda. És probable que baixi cada cop més i que el futur sigui el que hi ha ara, personal laboral, obra i servei, etc, etc.
Es molt trist que malgrat ser una societat amb un % tant baix i amb els magnífics mestres, bibliotecaris, infermers, metges, etc. Que tenim, haguin de suportar aquestes humuliacions. Així ens anirà
+9
-1
Anònim, 30/11/2011 a les 00:17
Es veu que no hi ha prou corrupcio a l'administracio que a sobre volen que els funcionaris es puguin acomiadar. No vull ni pensar qui gosaria muntar-li una inspeccio o condemnar a segons quins peixos grossos si es pogues acomiadar als inspectors d'hisenda o els jutges. Seria el "no sabes tu con quien estas hablando" elevat a la enesima potencia.
+7
-3
Maria Cinta, 29/11/2011 a les 22:06
Hi ha un tipus de funcionari que són els funcionaris que no ho són. M'explicaré. Els mestres de l'escola concertada, mai han estat funcionaris. Cobren menys, no tenen les mateixes prestacions que els mestres funcionaris i, si volen, poden acomiadar-los demà mateix sense contemplacions,perquè no són funcionaris. Però a l'hora de retallar-nos el sou, llavors sí,els diuen que són funcionaris, és a dir, també els rebaixen el sou. I els el tornaran a retallar el proper any. I a callar. Ah! I NO SÓN FUNCIONARIS. Enhorabona,CiU,practiqueu molt bé l'esport de l'engany.
+5
-3
postfederalista, 29/11/2011 a les 20:12
Ddesitjo que un independentista lliberalot ens escrigui una novela." CATLUNTA EL PRIMER ESTAT DEL MON SENSE FUNCIONARIS I LEGALITZANT LES MAFIES" . Au va !
+8
-22
Anònim, 29/11/2011 a les 19:15
Aquest comentari ha estat amagat pels lectors. Fes clic per veure el comentari.
+9
-8
Anònim, 29/11/2011 a les 19:08
Roger, estava llegint el teu article, i quan he vist que cites Navarro, ja ho he deixat córrer i he vingut a escriure aquest comentari.
Citar Navarro desacredita a qui ho fa.
I que un home jove com tu, format al segle XXI, torni a entrebancar-se amb l'estalinisme més brut, totalitari i demagògic que representa Navarro, és per perdre la fe en aquest país.
Citar Navarro desacredita a qui ho fa.
I que un home jove com tu, format al segle XXI, torni a entrebancar-se amb l'estalinisme més brut, totalitari i demagògic que representa Navarro, és per perdre la fe en aquest país.
+12
-3
Xevi, 29/11/2011 a les 15:00
Hola Roger, trobo molt encertat el teu article, tens tota la raó del món perquè m'ha tocat viure-ho i patir-ho i més ara que sembla ser que la funció pública i no el funcionariat, que són ben pocs, és la base de tots els mals. És anguniós veure com l'administració acomiada impunement els seus treballadors, molts d'ells gent formadíssima i extremament competent i extingeix el seu lloc de treball per fer quadrar el pressupost. Per tant que ningú digui que la gent que treballa a l'administració té la feina assegurada ja que la nova reforma laboral permet a les administracions acomiadar indemnitzant amb 20 dies per any treballat. Com tu dius capitalisme és crisi.
+21
-1
Jaume Pons de Bou, 29/11/2011 a les 14:25
Mentre alguns facin servir els mitjans PÚBLICS, com ara Catalunya Ràdio, per a repetir la falàcia de que els funcionaris "són uns privilegiats" mal anirem. I aixó ho fa, de quan en quan, el Sr. Manuel Fuentes. Ell, precissament ell, que cobra de l'empresa pública probablement 10 vegades més que qualsevol treballador "normal" de la funció pública. I que a més ho compatibilitza amb altre mitjans com Antena 3 ("´Tu cara me suena"...) o la publicitat. S'ha de tenir barra!
+8
-3
Catalans, 29/11/2011 a les 13:48
Roger, no et dona la impressió que per la manera d'actuar del govern dels millors, semblaria que les grans culpables de la cris són metges, mestres, periodistes i funcionaris?
+13
-2
Anònim, 29/11/2011 a les 13:16
Gràcies per dir les veritats que molts altres mitjans no es molesten a explicar. Faltaria afegir però, que els assumptes personals o el pla de pensions dels funcionaris tant criticats van ser donats en contrapartida per no haver de pujar els sous.
+16
-3
Jordi (de Manresa), 29/11/2011 a les 13:01
Com a funcionari docent, t'agraeixo aquest article. Ja en començo a estar tip de ser l'ase dels cops.
Ningú se'n recordava de nosaltres quan els autònoms es forraven, i a nosaltres ens apujaven el sou un 2 o un 3% amb sort, ningú se'n recordava de nosaltres quan les coses anaen bé, i ara hem de pagar-ho quan van malament?
Ja ho estem pagant! L'any passat una retallada d'un 5%, aquest any congelació, l'any que ve un 3%, . . . anem perdent bous i esquelles, i començo a patir no per un futur immediat, però per un futur a llarg termini: potser amb el meu sou no en tindré prou.
Ningú se'n recordava de nosaltres quan els autònoms es forraven, i a nosaltres ens apujaven el sou un 2 o un 3% amb sort, ningú se'n recordava de nosaltres quan les coses anaen bé, i ara hem de pagar-ho quan van malament?
Ja ho estem pagant! L'any passat una retallada d'un 5%, aquest any congelació, l'any que ve un 3%, . . . anem perdent bous i esquelles, i començo a patir no per un futur immediat, però per un futur a llarg termini: potser amb el meu sou no en tindré prou.
+6
-9
Pere de la Cullera, 29/11/2011 a les 12:15
Per quin motiu un funcionari no es pot despedir si no fa la seva feina? Si arribo cada dia tard a la feina, tinc clar que em despedirant, com pot ser que amb funcionaris això no pugui passar? Aixó no és una crítica als funcionaris que ho deuen ser pels seus motius o en part, és una critica al sistema de funcionariat d'espanya i de tots els paisos amb problemes i evidentment no funciona. Si no tens cap pressió aixó es desencadena amb mal servei, passotisme i prepotència.
Prous privilegis als funcionaris. Reserva de plaça? vergonya. Si no vals no vals i punt!
Qui s'ha de sentir ofés que si senti i molt, qui no que continui treballant que segur que fa la seva feina ben feta.
Prous privilegis als funcionaris. Reserva de plaça? vergonya. Si no vals no vals i punt!
Qui s'ha de sentir ofés que si senti i molt, qui no que continui treballant que segur que fa la seva feina ben feta.
+13
-3
Anònim, 29/11/2011 a les 12:11
Gràcies, Roger. Es pot dir més alt però no més clar. Hi ha molts funcionaris (i interins, i personal laboral) que no són ni mileuristes i que encara els retallen el sou...
+8
-1
Anònim, 29/11/2011 a les 12:03
L'alternativa a què els funcionaris siguin fixos, excepte transgressions greus, (i cada any hi ha nombroses "separacions del servei" a les administracions) seria la lliure designació.
Però els responsables màxims dels departaments de l'administració són POLÍTICS, i per això no són el mateix que els empresaris particulars que han de fer rendible el seu capital combinat amb el treball dels assalariats.
Quan van començar els partits polítics a ser elegits per al govern amb alguna mesura de sufragi, el que feien era posar i treure tot els seus amics i gent amb qui tenien compromisos, deixan fora els del partit anterior ("los cesantes").
Es evident que els jutges, policies, inspectors, etc. no poden ser empleats d'un partit, sinó que han de ser servidors de l'Estat directament. Per tant, han de ser INDEPENDENTS i seleccionats amb criteris de capacitat i aptitud ben rigorosos i cobrir necessitats permanents d'allò públic.
El que és una garantia dels ciutadans -la independència i professionalitat del funcionari-, per l'altra cara es pot entendre com un "privilegi", però recordeu que tothom s'hi pot presentar, a les oposicions, i només hi entren els que en les proves demostren més capacitat.
Per altra banda a moltes administracions ja es treballa per compliment d'objectius, que poden suposar fins el 30 ó 40 per cent de la retribució, que ja és justeta i suposa un estímul important.
***
Ara, a la Generalitat durant anys sí que de forma encoberta hi ha hagut això d'introduir-hi gent amb contractes discrecionals que després tenien tots els punts de les oposicions.
Tots aquests casos haurien de ser estudiats a fons i fer neteja.
Però els responsables màxims dels departaments de l'administració són POLÍTICS, i per això no són el mateix que els empresaris particulars que han de fer rendible el seu capital combinat amb el treball dels assalariats.
Quan van començar els partits polítics a ser elegits per al govern amb alguna mesura de sufragi, el que feien era posar i treure tot els seus amics i gent amb qui tenien compromisos, deixan fora els del partit anterior ("los cesantes").
Es evident que els jutges, policies, inspectors, etc. no poden ser empleats d'un partit, sinó que han de ser servidors de l'Estat directament. Per tant, han de ser INDEPENDENTS i seleccionats amb criteris de capacitat i aptitud ben rigorosos i cobrir necessitats permanents d'allò públic.
El que és una garantia dels ciutadans -la independència i professionalitat del funcionari-, per l'altra cara es pot entendre com un "privilegi", però recordeu que tothom s'hi pot presentar, a les oposicions, i només hi entren els que en les proves demostren més capacitat.
Per altra banda a moltes administracions ja es treballa per compliment d'objectius, que poden suposar fins el 30 ó 40 per cent de la retribució, que ja és justeta i suposa un estímul important.
***
Ara, a la Generalitat durant anys sí que de forma encoberta hi ha hagut això d'introduir-hi gent amb contractes discrecionals que després tenien tots els punts de les oposicions.
Tots aquests casos haurien de ser estudiats a fons i fer neteja.
+5
-1
Ferran D, 29/11/2011 a les 11:44
Palà, si depèn de RAC1 o de CiU, de continuar així, en quatre dies te'n vas de cap al presidi...
En tot cas, la teva columna, com a treballador públic en el sector de l'ensenyament que es carda cada dia 2 hores extres de viatge fins al seu lloc de treball (uns 450€ mensulas en petroli) per culpa d'un sistema d'assignacions dissenyat per inútils, em reconforta.
Molta sort i ànims!
En tot cas, la teva columna, com a treballador públic en el sector de l'ensenyament que es carda cada dia 2 hores extres de viatge fins al seu lloc de treball (uns 450€ mensulas en petroli) per culpa d'un sistema d'assignacions dissenyat per inútils, em reconforta.
Molta sort i ànims!
+9
-9
Roc, 29/11/2011 a les 11:21
Potser que siguem rigorosos... El funcionari més mal pagat, Nivell E8, cobra 1.146,50€ mensuals bruts. El funcionari més ben pagat, Nivell A30, cobra 4.775,94€ bruts. Entre mig, una gran varietat de possibilitats.
El funcionari, l'interí, l'eventual, el laboral, tenen, a més, dret a 9 dies per assumptes propis que no cal mai justificar i que, normalment, es gasten en ponts i vacances de Nadal i Setmana Santa, tot i que no computen per vacances. Per cert, les vacances, 30 dies. Per exemple, del 6 d'agost al 5 de setembre. Exactament igual que a l'empresa privada. Entre tots els paguem ulleres, escoles dels fills i d'altres ajudes socials, a càrrec del Fons d'Acció Social. I quan algú va decidir que potser es podia motivar els treballadors públics establint una paga de productivitat (que per lògica hauria de cobrar aquell treballador que més treballa) els sindicats acaben forçant que la paga de productivitat sigui linial per tothom. Vaja, igual que a l'empresa privada. Ningú diu que siguin molts, i ningú diu que siguin dropos. Però amb la que està caient, i amb la situació en que es troben les finances públiques, renunciar a algun d'aquests privilegis -perquè això no són drets-, com el Fons d'Acció Social, la productivitat linial, els eterns dies de festa, etcètera, no hauria de ser percebut com un atac, excepció feta que a prova de privilegis s'hagi acabat convertint el col·lectiu en un grup de persones que viuen completament allunyades de la realitat.
I tot plegat no té res a veure amb si s'equipara el funcionariat al funcionari espanyol o no. Té a veure amb que a l'escalfor de l'Administració un pot arribar a pensar que la resta de ciutadans gaudeixen dels mateixos privilegis. I no. La resta de ciutadans ja fa tres o quatre anys que passen molt fred. I necessiten una Administració que pensi més en ells i menys en com combinaran els dies d'assumptes propis per poder empalmar un pont amb l'altre.
El funcionari, l'interí, l'eventual, el laboral, tenen, a més, dret a 9 dies per assumptes propis que no cal mai justificar i que, normalment, es gasten en ponts i vacances de Nadal i Setmana Santa, tot i que no computen per vacances. Per cert, les vacances, 30 dies. Per exemple, del 6 d'agost al 5 de setembre. Exactament igual que a l'empresa privada. Entre tots els paguem ulleres, escoles dels fills i d'altres ajudes socials, a càrrec del Fons d'Acció Social. I quan algú va decidir que potser es podia motivar els treballadors públics establint una paga de productivitat (que per lògica hauria de cobrar aquell treballador que més treballa) els sindicats acaben forçant que la paga de productivitat sigui linial per tothom. Vaja, igual que a l'empresa privada. Ningú diu que siguin molts, i ningú diu que siguin dropos. Però amb la que està caient, i amb la situació en que es troben les finances públiques, renunciar a algun d'aquests privilegis -perquè això no són drets-, com el Fons d'Acció Social, la productivitat linial, els eterns dies de festa, etcètera, no hauria de ser percebut com un atac, excepció feta que a prova de privilegis s'hagi acabat convertint el col·lectiu en un grup de persones que viuen completament allunyades de la realitat.
I tot plegat no té res a veure amb si s'equipara el funcionariat al funcionari espanyol o no. Té a veure amb que a l'escalfor de l'Administració un pot arribar a pensar que la resta de ciutadans gaudeixen dels mateixos privilegis. I no. La resta de ciutadans ja fa tres o quatre anys que passen molt fred. I necessiten una Administració que pensi més en ells i menys en com combinaran els dies d'assumptes propis per poder empalmar un pont amb l'altre.
+18
-7
Anònim, 29/11/2011 a les 09:41
s'agraeix que de tan en tant hi hagi algú que ens defensi, ja que realitzem moltes i diverses tasques que poden passar despercebudes però no per això deixen de ser imprescindibles.
Gràcies!
Gràcies!
+17
-2
Demagògia no., 29/11/2011 a les 00:56
Un dels factors que abonen l'animadversió tradicional a Catalunya contra el funcionariat és associar-lo a l'arquetip (què existeix i molt, malauradament,des de jutges a policies) del funcionari espanyol destinat a Catalunya sense cap voluntat d'integració i amb els mateixos plantejaments mentals del funcionari espanyol "nomenklatura", és a dir, el resultat d'una política de més funcionaris que funcions públiques reals i més sous que feina.
I a més a més, ocupants, perla seva "funció" perversa espanyoltzadora.
A les Espanyes atàviques és normal. A la Generalitat, obviament, no, perquè Catalunya no és Espanya. I no ho és a tots els efectes. La ratio que s'esmenta a l'article ja es diu què és una altra i passar-ho tot pel mateix raser és tan demagògic com considerar que tots els funcionaris son iguals, siguin catalans, suecs o espanyols.
O per dir-ho més clar, com si la funció pública espanyola fos igual que la catalana o la suissa.
Amb aquest prejudici -en el fons, lerrouxista-, mal estat català tindrem...
Certament, per l'arquetip mental tradicionalment liberal català, el funcioanri "viu dels pressupostos, com els militars" però aquest discuus decimonònic s'ha d'encabir en l'Espanya dec¡imonònica, quan Catalunya ho tenia encara molt més magre que ara per reivindicar el seu autogovern.
Un treballador públic no ha de ser (o no hauria de ser) sinònim de paràsit ni molt menys de colonitzador.
O com a mínim, hem d'aspirar a que no ho sigui.
Tot estat -i Catalunya també- necessita funcionaris: treballadors públics honrats, solvents, servicials i eficaços. I per això cobraran els seus sous justos.
Faltaria més!
O és que els suecs no tenen funcionaris ni funció pública?
La desgràcia és que a Catalunya, sigui funcionari o no, pel fet de la nefasta submissió a Espanya hi ha molt de parasitisme i de colonització, el que porta al reduccionisme que ens fa veure l'equació funcionari=paràsit=colonitzador, sense distingir els nostres, amb la feina pública nostra, amb els seus, amb els seus hàbits ancestrals.
Catalunya ha de ser (i ho serà aviat) un estat lliure, sobirá i independent plenament normal, democràtic, parlamentari, civilitzat, europeu, amb els seus funionaris normals, democràtics, parlamentaris, civilitzats i europeus (ja ho son la major part) sense que això suposi cap problema.
I quan siguem independents, la nostra policia, els nostres funcionaris que tanta falta li fan a un estat de dfet occidental com Deu mana, mai ens faran pensar o recordar en cap cas el funcionariat caciquil i bananer espanyol.
Vinga, que ja triguem!
Visca l'estat català i visca la funció pública catalana lliure!
I a més a més, ocupants, perla seva "funció" perversa espanyoltzadora.
A les Espanyes atàviques és normal. A la Generalitat, obviament, no, perquè Catalunya no és Espanya. I no ho és a tots els efectes. La ratio que s'esmenta a l'article ja es diu què és una altra i passar-ho tot pel mateix raser és tan demagògic com considerar que tots els funcionaris son iguals, siguin catalans, suecs o espanyols.
O per dir-ho més clar, com si la funció pública espanyola fos igual que la catalana o la suissa.
Amb aquest prejudici -en el fons, lerrouxista-, mal estat català tindrem...
Certament, per l'arquetip mental tradicionalment liberal català, el funcioanri "viu dels pressupostos, com els militars" però aquest discuus decimonònic s'ha d'encabir en l'Espanya dec¡imonònica, quan Catalunya ho tenia encara molt més magre que ara per reivindicar el seu autogovern.
Un treballador públic no ha de ser (o no hauria de ser) sinònim de paràsit ni molt menys de colonitzador.
O com a mínim, hem d'aspirar a que no ho sigui.
Tot estat -i Catalunya també- necessita funcionaris: treballadors públics honrats, solvents, servicials i eficaços. I per això cobraran els seus sous justos.
Faltaria més!
O és que els suecs no tenen funcionaris ni funció pública?
La desgràcia és que a Catalunya, sigui funcionari o no, pel fet de la nefasta submissió a Espanya hi ha molt de parasitisme i de colonització, el que porta al reduccionisme que ens fa veure l'equació funcionari=paràsit=colonitzador, sense distingir els nostres, amb la feina pública nostra, amb els seus, amb els seus hàbits ancestrals.
Catalunya ha de ser (i ho serà aviat) un estat lliure, sobirá i independent plenament normal, democràtic, parlamentari, civilitzat, europeu, amb els seus funionaris normals, democràtics, parlamentaris, civilitzats i europeus (ja ho son la major part) sense que això suposi cap problema.
I quan siguem independents, la nostra policia, els nostres funcionaris que tanta falta li fan a un estat de dfet occidental com Deu mana, mai ens faran pensar o recordar en cap cas el funcionariat caciquil i bananer espanyol.
Vinga, que ja triguem!
Visca l'estat català i visca la funció pública catalana lliure!
Autor
Roger Palà
Barcelona, 1978. Periodista. Cap de redacció de la revista Enderrock des de 2005. Va començar a aprendre l'ofici a la televisió local del seu barri, Gràcia, on encara fa vida, i va treballar durant cinc anys a la revista El Triangle. En l'actualitat combina el periodisme musical amb altres dèries, entre les quals destaca l'actualtizació constant del bloc Al darrera la nevera. També col·labora (menys del que li agradaria) amb el setmanari alternatiu Directa, del qual n'és un dels membres fundadors, i amb la revista El Temps. És membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i participa de l'observatori crític dels mitjans Mèdia.cat.
A Twitter: @rogerpala
A Twitter: @rogerpala
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
