A part d’haver constituït una pèrdua de temps (tenint en compte que, en època de crisi el temps de reacció és preciós), el senyor Zapatero ha fet una aportació nefasta: el populisme d’esquerres. Esperem que aquesta contribució a l’escenari polític europeu sigui només un parèntesi. Per populisme d’esquerres vull dir aquell estil típicament llatinoamericà que comporta alguns tics com ara: dir que la culpa de les dissorts del país la tenen els estrangers (si són els nord-americans, millor), esbombar el concepte que els pobres ho són per culpa dels rics, estimular la idea que prenent els béns als rics s’arreglen els problemes, buidar les arques de l’estat repartint almoina als més necessitats sense solucionar el seu problema estructural (en això la mestra va ser l’Evita Perón). Per amanir-ho tot, per ser un perfecte populista cal un ingredient addicional: creure’s un il·luminat.
 
Aquests darrers dies d’agonia política, en Zapatero ha tornat a les seves. No hi tenia res a perdre, perquè el que s’havia de perdre ja ho ens ho ha fet pagar a tots els contribuents. Va tornar als vicis hispànics (que són els que van formar el populisme llatinoamericà) que tampoc va abandonar Franco: la culpa és dels demés. Fa uns dies, aquest inconscient saltimbanqui va dir que la crisi venia d’Europa (abans va dir que venia d’Amèrica). Va dir, i cal tenir barra, que hem cedit sobirania a Europa perquè arregli els nostres problemes. La resposta de la Comissió ha estat tallant i amb to emprenyat. Per boca del senyor Amadeu Altafaj ho ha expressat clar: Europa ja ajuda; el que cal és que Espanya s’ajudi.      
 
Només una persona que desconeix Europa i que no parla cap idioma,llevat de l’espanyol, pot actuar d’aquesta manera. Perquè, a més de totes les virtuts esfereïdores que he esmentat, el senyor Zapatero és un provincià. Només el provincià surt de casa pensant que el volen estafar. Només el provincià creu que com el xoriço del seu poble no hi ha res. Només el provincià creu que la culpa de tot la tenen els estrangers.
 
Ara queda fer la feina que en Zapatero no ha fet.Ha guanyat el PP. Però hagués vingut qui hagués vingut (de dretes, d’esquerres, de centre, simpàtic, antipàtic, baixet, alt, etc.) ho hagués fet millor que aquest desastre que ens ha enfonsat aquests darrers anys. Toca, ara, recuperar el temps perdut. Fer les reformes estructurals que Europa reclama fa temps i que Espanya, igual que Grècia o Itàlia, ha anat dient que faria, i no ha fet. Aquí no calgut fer caure el govern. Europa ja es va quedar més tranquil·la fa mesos: el dia que Zapatero va dir que convocava eleccions i marxava. 
 
PS – Una petita nota a tall de record: Zapatero ha estat primer ministre gràcies al 46% dels vots dels catalans.