Un gran desert. La campanya electoral ha estat exasperant. La retòrica de la mediocritat s'ha imposat com a tendència massiva en bona part dels partits, però especialment en aquells que poden arreplegar, de manera cada vegada més incomprensible, més votants. Escoltar els no arguments d'aquests partits és un martiri digne de les pitjors comèdies de l'Espanya més bufonesca. Però, sobretot, és un atemptat continu al dret a la informació veraç, a la realització de les promeses, a les ganes de trobar espurnes que il·luminin aquests partits que promulguen no tenir cap idea ni cap mena de solució. Hem deixat que ens representin líders amb maneres de fer ancorades, encara, en segles pretèrits. El segle XX va certificar la fi del colonialisme. Arraconem-lo també aquí, a Catalunya.

Necessitat i incidència. En aquest paisatge tan descoratjador, les veus dels prohoms segueixen parlant del mal de la desafecció, del poc interès que suscita la política entre la gent i de la manca de raonament crític de l'electorat. Potser no deixen de tenir bona part de raó, com tampoc anem desencaminats si diem que la culpa de tot plegat la té el nivell, tan poc meritocràtic, que s'escampa en la gran majoria de líders, polítics molt més mediocres que els electors a qui tant menyspreen. Si això és el paisatge que volem, els veïns que hem triat, i els governants que, vulguem o no, ens representen, deixem-ho córrer i apostem, d'una vegada per totes, per un nou estat amb color propi, matís singular i decisió molt més ferma. Per això aquestes eleccions eren molt importants.

L'inici del principi. A partir d'ara mateix, Espanya tornarà a posar en marxa la força devoradora que prové del seu epicentre. Encara no han entès que el seu país no s'ha sostingut ni pot sostenir-se mai en aquesta piconadora que intenta aniquilar altres realitats. Aquestes eleccions posen això sobre el mapa de la nova era i marquen l'inici d'una gran cosa. Avui, el compte enrere es posa a zero, i té en el punt de mira l'assumpció plena del nostre país. En aquest camí no es tractarà només d'avançar nacionalment. Es tractarà d'entendre que l'avenç implica deixar enrere una manera de fer, tripijocs arcaics, la política mediocre. Es tracta d'exigir líders que sàpiguen tirar endavant la idea d'un país lliure. El Principi d'incertesa d'Heisenberg postula que no es pot saber, amb total precisió, "el valor d'alguns observables com per exemple la posició i el moment d'una partícula". El principi de certesa nacional d'aquest moment diu que la posició és aquí i el moment és ara, just l'endemà d'aquestes eleccions.