La revista satírica anglesa per excel·lència, 'Private Eye' acaba de celebrar el seu 50è aniversari. Només per la qualitat de les seves portades polèmiques, hauria valgut la pena que perdurés tants anys. A tall d'exemple: quan el fill de l'hereu actual al tron britànic va ser fotografiat en una festa vestit de nazi, 'Private Eye' va publicar una foto de Hitler, amb una bafarada que posava 'Vaig disfressat de Príncep Enric'. O quan l'exèrcit britànic va matar tres membres de l'IRA a Gibraltar, el 1988, a sang freda, la portada corresponent va mostrar com un dels soldats preguntava a l'altre: 'Per què els has hagut de disparar 16 cops?' I l'altre que li respon: 'Se'm van acabar les bales.' La portada més controvertida, però, va ser la del 1997, arran de les queixes que molta gent feia de l'explotació mediàtica de la mort de la princesa Diana. Davant del palau de Buckingham, un membre d'una multitud entristida comenta: 'Això dels diaris és una vergonya.' 'I tant,' diu un altre, 'no se'n pot trobar cap enlloc.' 'Agafa el meu,' diu un tercer, 'té una foto del cotxe'.

Més colpidor encara que les portades, han estat els reportatges de 'Private Eye', que entre d'altres coses, han forçat la dimissió d'un ministre de defensa embolicat en escàndol de sexe i secrets oficials, han revelat que el líder del Partit Liberal va matar un amant seu, i han descobert que el conservador de la col·lecció d'art de la Reina era un espia soviètic.

En fi, 'Private Eye'– demandat desenes de cops pels homes i dones poderosos i/o famosos que tant ha criticat al llarg de mig segle – és una prova més que amb informació fidedigna, el coratge de publicar-la i una bona dosi de sàtira despietada, es pot ridiculitzar o fins i tot fer caure els prohoms aparentment intocables que tenen una influència sovint insidiosa sobre les nostres vides. Força, doncs, a 'Private Eye' i totes les revistes semblants, des del 'Canard Enchainée' francès fins al 'Titanic' alemany, passant – com no? - pel 'Triangle' català.