Aquesta setmana he tingut una relíquia sobre les arts amatòries que ha caigut entre les meves mans. És un llibre titulat “ABC del sexo y del amor” d’Oswalt Kolle que es va fer l’any 1977. He començat a triar i a remenar d’entre els seus continguts i he trobat autèntiques perles del món de la sexualitat i la parella i això m’ha obert el debat, de nou, que sempre hi ha, inclús avui en dia, sobre la realitat o la ficció del famós orgasme simultani en parella i en penetració.

Cito textualment: “L’objectiu principal en les relacions sexuals és l’orgasme a l’uníson” (donant per entès que per relacions sexuals entenem relacions sexuals coitals, com si fos l’únic tipus de relació sexual que existeix).

Aquest missatge que es distribuïa als anys setanta també és el missatge, de vegades subliminal i de vegades no tant subliminal, que existeix avui en dia encara. En aquella època, i inclús uns anys abans, Màsters i Johnson van fer una sèrie de determinats estudis que descrivien, de manera física, la resposta sexual humana un cop s’havia iniciat el procés d’excitació. També es va descobrir, però, que així com en l’home trobàvem la seva zona de màxim plaer en el seu penis, la dona (a diferència del que es creia) disposava d’un, aparentment petit òrgan que només servia pel plaer: el clítoris. I es confirmava que la vagina és una zona on les terminacions nervioses que faciliten les sensacions plaents no hi són en excés, per tant, que a través de la vagina era lògic no sentir grans plaers.

Això és el que dificulta que homes i dones, en una relació sexual heterosexual, puguin aconseguir aquest “orgasme a l’uníson”. Els estudis ens diuen que només tres de cada 10 dones poden aconseguir un orgasme durant la penetració (i sempre deixant ben clar que no es tracta d’aconseguir-lo per la pròpia penetració en si). D’aquestes tres dones, no se sap quantes d’elles estan rebent estimulació directa o indirecta del seu clítoris.

Plantegem-nos una altra cosa: existeixen dones que pel simple fet de llegir alguna lectura eròtica, visualitzar alguna imatge d’alt contingut eròtic o senzillament fantasiejant, són capaces de tenir un orgasme sense estar tenint cap tipus d’estimulació física. Per tant, podríem dir que, perquè un orgasme pugui aparèixer, el nivell d’excitació mental és molt important (més que el tipus de joc sexual que s’estigui fent) però que, evidentment, si hi ha alguna part del cos que sigui la responsable de que, a nivell femení, es pugui sentir un orgasme és (a part del cervell) el clítoris.