Escolta, Espanya, hem de parlar. No podem continuar així, fa massa temps que les coses no van bé, que cadascú tira per la seva banda i que ni tu vols ser part de nosaltres, ni nosaltres part de tu. Allò de ser tots dos un de sol, s’ha acabat per sempre.
 
Fa molts i molts anys Felip V ens va casar amb tu més per força que de grat. Fins i tot ens va estalviar la cerimònia: simplement ens va lligar de peus i mans i ens va entregar a la carcellera venjativa que havies de ser a partir d'aquell moment. Després, i molt a poc a poc, les coses es van anar suavitzant, i en alguns moments, després de la mort de l'últim dictador, molts de nosaltres havíem arribat a creure que ens podíem entendre. Però ara la bena ens ha caigut dels ulls. Ens ofegues, Espanya, i no ens en sortim, no.
 
No sé si mai ens hem arribat a estimar de debò, jo crec que no, que tot va ser un engany i que hi vam caure tots plegats de quatre potes: a tu et van prometre una fidel servidora; a nosaltres, una gran protectora. I resulta que la servidora se t’ha rebel·lat sempre, i a nosaltres, la suposada protecció ens ha estat un jou pesat i impossible de portar ja en aquests últims anys. Arrosseguem una càrrega que no ens permet de tirar enllà, ser nosaltres mateixos, viure amb dignitat.
 
Potser, Espanya, és que no ens has entès: no volem convertir-te en res, no volem fer-te canviar. Ja ens està bé que siguis com ets, tan espectacular, tan   plena d'història i cicatrius, tan farcida de tradicions i monuments, tan abundant en gent de la que es fa estimar i admirar. No pretenem canviar res de tot això, Espanya. Només volem marxar i, en lloc d'un, ser dos. Dos, i germans, com amb tots els pobles d'Europa.
 
Tenim un somni, Espanya, i te'l vindrem a explicar, aquesta vegada ja no amb crits ni amb manifestacions que fingeixes no veure, ni tan sols amb vots en blanc, ni amb abstencions, ni amb estelades a dintre de cap urna que no ens serviran de res, sinó amb vots que seran paraules. Si no ens vols escoltar, haurem de marxar sense el teu permís. Però primer ho provarem parlant. Així que atura't un moment i, si us plau, escolta, Espanya: el nostre somni es diu llibertat i, amb el teu permís o sense, el farem realitat.