És freqüent que els polítics nord-americans parlin de la necessitat de pagar més bé els mestres, que segons sembla no estan prou valorats i fan una feina molt important, etc. És un assumpte fascinant. Aquesta setmana ha sortit l’estudi dels economistes Richwine i Biggs, que conclouen que els mestres de fet guanyen més que altres individus amb formació i habilitats similars que es dediquen a altres coses.

Descartat, doncs, que el mercat penalitzi a qui dedica les seves capacitats i coneixements al propòsit d’educar les noves generacions (diguéssim que els individus que s’hi dediquen, per norma general, no guanyarien més diners si es dediquessin a una altra cosa a l’abast de les seves qualificacions), entenc que l’objectiu dels polítics no és corregir cap injustícia amb els mestres actuals sinó més aviat atreure gent més traçuda (i per tant també amb possibilitats d’ingressos més elevats) a les escoles. A veure si la canalla espavila.

Abans de continuar convé recordar que generalment la remuneració d’un individu està estretament relacionada amb el valor marginal de la seva feina (amb la diferència de valor que aporta la seva feina, no sé si m’explico). Dubto que la idea dels polítics sigui que ara estem valorant correctament el valor de la feina dels mestres (i els paguem en consonància) però que tot i així cal pagar-los més. Suposo que la idea és més aviat que ara estem infravalorant l’aportació dels mestres, que per alguna raó no calibrem bé el seu valor marginal. Podria ser, però no és gens obvi que la qualitat del mestre tingui conseqüències tan substancials sobre la vida futura dels alumnes. Tinc entès que l’evidència experimental és poc concloent sobre la veritable dimensió de les conseqüències de la qualitat del mestre, especialment davant d’altres factors com la genètica, l’entorn social o altres característiques del sistema educatiu. Si les possibilitats dels mestres d’afectar els resultats educatius són més modestes del que molts pensen, no està clar que sigui una bona idea atreure gent amb més talent i habilitats a la professió. Vull dir que potser ja ens va bé que cadascú segueixi fent el que fa ara. Podríem estar renunciant al proper Google a canvi de millores insignificants en els resultats educatius.

És possible que les crides dels polítics a pagar més diners als mestres tinguin més aviat a veure o bé amb la pressió sindical (en el cas dels demòcrates) o bé amb el fet que passejar-se pel país reivindicant la necessitat de dotar els mestres d’un estatus i remuneració superiors és senyal de ser una persona com cal: per alguna raó és una idea més plaent que la de reivindicar millores salarials i més reconeixement social pels comercials de Movistar, encara que el valor de la seva aportació sigui probablement similar.