Actualitzat el 07/05/2007 a les 11:00h

Certament, no té gaire lògica que acceptem com a natural o inevitable el que no és més que una sèrie de convencions imposades. Aquest és al cas d''allò que encertadament Michael Billig va definir com a nacionalisme banal, és a dir, aquell nacionalisme implícit i que no es veu però que des dels Estats constituïts s''impulsa i es procura que impregni tota la societat, a fi de sustentar justament aquests mateixos Estats.

Així, des dels mitjans de comunicació de massa s''imposa una "informació" protagonitzada per determinats personatges —ben sovint de dubtoses qualitats— i les seves activitats i espectacles, embolcallada per una sèrie de conceptes inamovibles i centrada en un marc geogràfic limitat. Un exemple paradigmàtic d''aquest nacionalisme banal informatiu és el tractament que es dóna a les seleccions esportives nacionals o a alguns esportistes individuals, i també als fets catastròfics esdevinguts més enllà de les fronteres estatals: no és el mateix un accident produït en territori nacional que fora -en aquest cas provoca, i interessa que provoqui, molta menys solidaritat-, i no diguem ja si ocorre en un país llunyà i a més subdesenvolupat.

Aquesta lògica perversa arriba fins a l''aberració de menystenir per part de diaris i emissores successos esdevinguts a 30 quilòmetres de distància, però més enllà dels límits estatals, en detriment d''altres originats a 800 quilòmetres però dins les fronteres. Tot a major glòria de l''Estat! I d''una manera constant, insidiosa i dissimulada.

Deliberadament, des dels "mass media" majoritaris s''oculta, si no és estigmatitzat, tot allò que impliqui, paradoxalment, una visió nacional diferent, sobretot si prové d'un grup cultural minoritari; una actitud que també s''estén, en una interpretació esbiaixada de les tesis de Renan, a determinats fets històrics.

En canvi, els responsables d''aquests mitjans són incapaços d''enrojolar-se per l''autisme, la mediocritat i la manca d''objectivitat que implica l''omnipresent nacionalisme banal que destil·len pels porus i que projecten impunement damunt la immensa majoria de ciutadans.

Tot, amb la finalitat d''aconseguir una interpretació comuna i inamovible de certs temes, el qüestionament dels quals esdevé tabú. És ben bé allò que el geperut no es veu el seu propi gep. O no se''l vol veure.