A l’home del temps, el qui programa els sols i les pluges, vull dir, no li deu agradar el futbol; no deu ser un fanàtic del futbol filosòfic i contracultural almenys. Tota la setmana parlant i analitzant les qualitats dels entrenadors Marcelo Bielsa i Josep Guardiola, que més semblava que haguessin de jugar ells i no pas l’Athletic Club i el FC Barcelona, o que es tractava d’una partida d’escacs i no pas d’un partit de futbol, i al senyor de la pluja no se li ha acudit res més que programar un aiguat de dos dies seguits per deixar la gespa de San Mamés feta un fangar. I encara bo del drenatge bo, que almenys ha servit per evitar-ne la suspensió i perquè poguéssim veure mitja part de futbol de gran qualitat tècnica i tàctica.

El Barça actual s’explica a partir de Guardiola, de la mateixa manera que a l’Athletic Club d’aquesta temporada ja fa unes quantes setmanes que se li veu el segell de Bielsa que, més que res, vol dir que els lleons ja no pengen pilotes a l’olla des del seu camp i que els seus futbolistes s’estan més estona drets i tocant de peus a terra que no pas fent tackles i saltant i proven de guanyar passant-se la pilota l’un a l’altre. Ara: com ha passat tota la vida, encara que els entrenadors expliquin els seus equips (sobretot a les rodes de premsa i les entrevistes i les pissarres), els equips comencen i acaben en els seus jugadors, i els resultats es comprenen a partir de les seves qualitats individuals i dels anomenats imponderables, com els dos desencerts que han propiciat els dos darrers gols.

Barça i Athletic han jugat un partit sensacional, d’una intensitat inusual. Ni la pluja l’ha pogut deslluir, per més que a la segona part el futbol hagi perdut precisió i la pilota s’hagi alentit, com si estigués cansada de les voltes que li han fet fer a la primera. L’empat (2 a 2) era el resultat més just, perquè cap dels dos equips mereixia perdre. Els dos equips han fet bones les expectatives que s’havien creat durant la setmana parlant de les dèries futbolístiques de Guardiola i Bielsa. No se n’havia fet un gra massa. I, encara que hagués estat així, més val això que no pas de les ximpleries d’Ibrahimovic i d’altres rucades.