Actualitzat el 07/11/2011 a les 00:01h
Que la pluja no sap ploure
Ho diuen, i de tant que ho diuen, ja cansa. Que sí, que al meu país la pluja no sap ploure, i sí, plou a bots i barrals. És dissabte i un dels escriptors més brillants de la literatura d'aquest país, tan embussat, es passeja amb bastó i paraigües pels carrers, tan xops, de la menuda capital de l'altre Vallès. És poeta, mig gos, mig llop, dels grans, enormes, i ha vingut a presentar l'últim dels seus llibres, encara nou de trinca, magnífic i tallant. La classe magistral dura més d'una hora. Fa emocionar, fa estremir, encisa el públic. Li compren llibres, en signa, parla distretament amb els seus lectors, àvids d'ell, de poesia, del goig de ser-hi. Som vuit persones. Vuit. Mentrestant, no gaire més enllà, es reparteixen abraçades a l'engròs. Ep, però no sigueu incrèduls. L'escena és força habitual, i ho sabeu.
On sou, persones de bé? On sou, ciutadans de pro que no sortiu de casa, significats membres de la intel·lectualitat més divine i menys gauche d'aquestes contrades? On sou, homes i dones de poca fe que feu passar inadvertits fenòmens de fondària que passen prop de casa? On sou, estimats vilatans que no escolteu el soroll que fa la vostra ciutat, que no sempre és grisa, com diuen, i adormida, com volen? On sou, quan es belluguen coses, quan la pluja sap ploure, quan el seny és també part d'una rauxa encisadora, quan us volem allà, a primera fila? On sou quan volem dir que sí, o quan podríem dir que no?
Prou de laments si la veu no s'alça, si el dit no furga, si som invisibles, si no hi som, al capdavall. No val queixar-se per aquest paisatge de places dures, de caixes i perruqueries, de botigues i franquícies. Tampoc valen estirabots de plany còmode. Aquesta menuda capital de l'altre Vallès serà només allò que fem, allò que suem, allò que edifiquem, allò que triem. Ser-hi o no ser-hi, heus aquí la qüestió. Vuit persones van escoltar el poeta, aquest dissabte. Encara hi ha mans i veus i vots per construir moltes altres realitats. Per què ja cansa, que sí, que al meu país la pluja no sap ploure. I plou a bots i barrals.