Actualitzat el 07/11/2011 a les 00:01h

Que la pluja no sap ploure

Ho diuen, i de tant que ho diuen, ja cansa. Que sí, que al meu país la pluja no sap ploure, i sí, plou a bots i barrals. És dissabte i un dels escriptors més brillants de la literatura d'aquest país, tan embussat, es passeja amb bastó i paraigües pels carrers, tan xops, de la menuda capital de l'altre Vallès. És poeta, mig gos, mig llop, dels grans, enormes, i ha vingut a presentar l'últim dels seus llibres, encara nou de trinca, magnífic i tallant. La classe magistral dura més d'una hora. Fa emocionar, fa estremir, encisa el públic. Li compren llibres, en signa, parla distretament amb els seus lectors, àvids d'ell, de poesia, del goig de ser-hi. Som vuit persones. Vuit. Mentrestant, no gaire més enllà, es reparteixen abraçades a l'engròs. Ep, però no sigueu incrèduls. L'escena és força habitual, i ho sabeu.

On sou, persones de bé? On sou, ciutadans de pro que no sortiu de casa, significats membres de la intel·lectualitat més divine i menys gauche d'aquestes contrades? On sou, homes i dones de poca fe que feu passar inadvertits fenòmens de fondària que passen prop de casa? On sou, estimats vilatans que no escolteu el soroll que fa la vostra ciutat, que no sempre és grisa, com diuen, i adormida, com volen? On sou, quan es belluguen coses, quan la pluja sap ploure, quan el seny és també part d'una rauxa encisadora, quan us volem allà, a primera fila? On sou quan volem dir que sí, o quan podríem dir que no?

Prou de laments si la veu no s'alça, si el dit no furga, si som invisibles, si no hi som, al capdavall. No val queixar-se per aquest paisatge de places dures, de caixes i perruqueries, de botigues i franquícies. Tampoc valen estirabots de plany còmode. Aquesta menuda capital de l'altre Vallès serà només allò que fem, allò que suem, allò que edifiquem, allò que triem. Ser-hi o no ser-hi, heus aquí la qüestió. Vuit persones van escoltar el poeta, aquest dissabte. Encara hi ha mans i veus i vots per construir moltes altres realitats. Per què ja cansa, que sí, que al meu país la pluja no sap ploure. I plou a bots i barrals.

Navega per les etiquetes

esteve plantadagranollersplujaploure

Referències a Internet

esteve plantadagranollersplujaploure

COMENTARIS

+1
-0
Visca!
Anònim, 08/11/2011 a les 11:54
Joan, és com allò de "El bueno, el feo y el malo"?
+2
-0
Undergraun
Joan, 07/11/2011 a les 20:03
Sota la pluja, sempre hi reneixerà el subsól...

Potser comença a ser hora de dir, amb tranquil·litat, que a aquesta ciutat hi ha tres realitats culturals

1. La cultura oficial

Que explota un cop l'any i llavors s'amaga o que sobreviu fent-se secta i no arribant a tothom: La Festa Major, la Mitja, el TAG i el Nadal de Gran Centre, els Blancs i els Blaus, els Diables i els Xics, El Cap d'Any i el Musik'nViu, Els amics de la unió i l'Aliança Francesa...(ep! i està molt bé e....)

2. L'altre cultura, la sub-cultura, l'undergraun granollerí

Que es dona la resta de l'any i sobreviu entre la coherència, la incoherència, la marginalitat i un cert éxit: El Teatre de Ponent (divendres van tancar barraca perquè només hi havia dos seients ocupats), la Gralla, l'Esquerda, l'Anònims i els barris, que existeixen i que no deixen d'existir...etc...

3. La resta

Formada per negocis lucratius, discotques enclades al passat o projectes amb poca continuitat!

Salut i a cremar paraigues!
+0
-0
Bravo!
Núria Pujolàs, 07/11/2011 a les 08:07
Magnífic article!

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Esteve Plantada
Granollers, 1979. Ha estat director de la revista The Barcelona Review, crític literari a l'Avui i articulista a diversos diaris i mitjans de comunicació, entre els quals El 9 Nou o Aravallès. Té cinc llibres de poesia publicats i ha estat guardonat amb diversos premis literaris, entre els quals el premi Amadeu Oller del 1997. A banda d'aquestes ocupacions, actualment és membre del grup de pop Els Nens Eutròfics, i encara viu i escriu a Granollers.


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: