Actualitzat el 06/11/2011 a les 00:01h

Catarsi grega i altres

Quan vaig participar en els debats sobre les consultes per la independència de Catalunya, vaig advertir que la legitimitat no es qüestiona en les respostes, sinó en les preguntes. Respecte a la resposta, cada vegada hi més gent disposada a dir-li a un tal Gregorio que sí, que es conformi amb Portugal perquè nosaltres, els catalans, marxem, i amb majoria al carrer, res ho podria aturar, la resposta es veuria legitimada per la força dels fets. En canvi, mirin com es va armar en en plantejar les consultes, quanta gent es va sentir (o va dir sentir-se) ofesa.

La legitimitat afecta a les preguntes, i si no, recordin aquella pregunta “innocent” d’un televident de Telecinco quan permet escollir entre tres desgràcies de fill: homosexual, negre o català (per una vegada ningú va posar el crit al cel per la “perspectiva de gènere”!). No es pot preguntar qualsevol cosa, no sobre qualsevol cosa existeix un dret a decidir, però si es decideix, la força fàctica de la decisió pot canviar les realitats jurídiques més incontestables, per això és tan important recordar la probabilitat de què allò que desitgem arribi.

Fa uns dies sentia Niño Becerra apel·lava a un govern de concentració que deixés en mans dels tècnics decisions estratègiques que no poden ser decidides pel poble, i ves per on, Papandreu decideix preguntar al seu si vol sortir de l’euro. Malgrat haver estat avortat per propis i adversaris, l’assumpte amaga vessants tant o més importants que si la pregunta és legítima: la gent, potser inconscientment, ha començat a qüestionar una política caduca, un sistema on les penúries d’una majoria conviuen amb eurodiputats que no volen renunciar a viatjar en primera, banquers que no fan bé la seva feina però retenen pensions milionàries, o aturats que creuen que el subsidi és un dret. I en el punt de mira es troba Europa. He estat sempre euroescèptica, (de la Unió, de les fronteres, de la moneda i fins i tot del pla Bolonya), però ara assisteixo amb tristesa al que es veia venir: no hi ha poble europeu, ni societat de nacions que ens empari. Totes les respostes són possibles.

Navega per les etiquetes

Grèciacrisi

Referències a Internet

Grècia

COMENTARIS

+5
-2
Benvinguda.
Animós, 06/11/2011 a les 20:16
Ànims, fes el pas. Pots ser la nostra Moisès en versió femenina. Seràs magnificament ben rebuda.
+6
-2
hi arribarà
Anònim, 06/11/2011 a les 18:42
Aquesta dona, sempre he pensat que arribaria a defensar la nostra independència. Per què? perquè te cervell, el fa funcionar i no li fa por dir el que pensa. Montse afanyat!
+3
-2
Ens cal més consultes
Anònim, 06/11/2011 a les 12:53
als ciutadans.Massa dirigisme dels intelligents.Per això estem on estem
+7
-3
Benvinguda!!
Josep Maria, 06/11/2011 a les 12:09
Estic somiant, estimada Montse?
O bé es cert que el teu article d'avui desprèn un aire fresc i agradós de sobiranisme...
Saps què passa?
Que els que no tenim ni idea del que som, som nosaltres.
Ells ho tenen claríssim, i de tard en tard s'els hi nota, com l'altre dia al carcamal del Peces-Barba.
S'els hi nota que per ells Gibraltar es un "pedazo arrancado de España" i que el Rosselló es una simple porció perduda d'una possessió, i per això s'els en fot.
S'els hi nota que per ells el Xavi, encara que cridi "viva España", que defensi "la roja" i que es digui Hernández, es sospitós per que va cometre l'error de neixer a Terrassa, i que en canvi l'Iniesta "es de los nuestros" per que va neixer a Fuentealbilla.
S'els hi nota que per ells Catalunya no es Espanya, sino DE Espanys, que no es ben bé el mateix.
I es precisament per que es una possessió, que es converteix en explotable, maltractable, intercanviable i bombardejable.
Per que ja se sap que amb el que es de la teva propietat en fas el que vols, no?
Doncs això.
Es a dir, que com a molt, d'aquesta propietat seva que es Catalunya, els catalans en som els masovers.
En tot cas, estimada Montse, si es certa la meva impressió, benvinguda al club dels conversos al secessionisme.
Jo soc de família de Betanzos, i hi porto tot just un parell d'anys.
+9
-2
És un dret.
Anònim, 06/11/2011 a les 09:35
"aturats que creuen que el subsidi és un dret"

Es que ho és. La prestació per atur és un dret, amb la llei i la constitució a la mà.

Quan això ho eliminin, potser serà una caritat o un acte de misericòrdia.

A part d'això ¿és el mateix un banquer que s'emporta milers de milions "legals" per la indefensió i badades dels clients, accionistes, etc. que un pobre desgraciat que creu que té dret a menjar encara que no sigui ric de casa?

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: