Quan vaig participar en els debats sobre les consultes per la independència de Catalunya, vaig advertir que la legitimitat no es qüestiona en les respostes, sinó en les preguntes. Respecte a la resposta, cada vegada hi més gent disposada a dir-li a un tal Gregorio que sí, que es conformi amb Portugal perquè nosaltres, els catalans, marxem, i amb majoria al carrer, res ho podria aturar, la resposta es veuria legitimada per la força dels fets. En canvi, mirin com es va armar en en plantejar les consultes, quanta gent es va sentir (o va dir sentir-se) ofesa.

La legitimitat afecta a les preguntes, i si no, recordin aquella pregunta “innocent” d’un televident de Telecinco quan permet escollir entre tres desgràcies de fill: homosexual, negre o català (per una vegada ningú va posar el crit al cel per la “perspectiva de gènere”!). No es pot preguntar qualsevol cosa, no sobre qualsevol cosa existeix un dret a decidir, però si es decideix, la força fàctica de la decisió pot canviar les realitats jurídiques més incontestables, per això és tan important recordar la probabilitat de què allò que desitgem arribi.

Fa uns dies sentia Niño Becerra apel·lava a un govern de concentració que deixés en mans dels tècnics decisions estratègiques que no poden ser decidides pel poble, i ves per on, Papandreu decideix preguntar al seu si vol sortir de l’euro. Malgrat haver estat avortat per propis i adversaris, l’assumpte amaga vessants tant o més importants que si la pregunta és legítima: la gent, potser inconscientment, ha començat a qüestionar una política caduca, un sistema on les penúries d’una majoria conviuen amb eurodiputats que no volen renunciar a viatjar en primera, banquers que no fan bé la seva feina però retenen pensions milionàries, o aturats que creuen que el subsidi és un dret. I en el punt de mira es troba Europa. He estat sempre euroescèptica, (de la Unió, de les fronteres, de la moneda i fins i tot del pla Bolonya), però ara assisteixo amb tristesa al que es veia venir: no hi ha poble europeu, ni societat de nacions que ens empari. Totes les respostes són possibles.