O l'entitat abstracta, política o la gent. Aquells que volen la democràcia per servir els interessos de les multinacionals en la seva estructuració europea en forma d'un mercat unic han topat amb un límit relatiu: la gent malmesa per la crisi. Una crisique s'ha permès i alimentat des del Banc Central Europeu en interès dels bancs que, com Deutsche Bank, ja no son del seu país d'origen, però se n'aprofiten per donar imatge de seriositat tot i necessitar ajudes per surar la desfeta.



Els grecs han manifestat abastament la seva disconformitat amb els plans que dissenyen els capitosts europeus per tal que els bancs alemanys, francesos i dels Estats Units, que tenen la major part del deute grec, surtin el menys perjudicats possibles. El Govern socialista grec ha fet de mitjancer en favor de la solució europea front de la ciutadania, però ha tocat sostre i el risc que tot vagi en orris o que l'exèrcit acabi per situar-se al costat de la gent en la defensa dels interessos de la major part de ciutadans: treballadors, empresaris, funcionaris... l'ha empès aquests dies cap a un referèndum d'acceptació o de renegociació de les condicions. Escanyar al deutor és la mala manera d'acabar no cobrant el deute.



El patir de la zona euro és continu i tot per entestar-se en no reconèixer el gran error de la seva constitució: no fer una Unió Europea sense els necessaris passos intermedis. Per què no es van unir prèviament França i Alemanya? Per què ultrapassar el nivell d'associació del Benelux? En comptes d'esmerçar ara tan de temps en reparar les vies d'aigua amb una burocràcia elitista i amb poca feina, fóra millor ocupar-la en preparar el desmuntatge parcial d'aquest cabàs d'interessos que és la Unió Europea i la seva zona euro, deixant que la varietat de les economies de cada estat, amb l'adaptació progressiva i possible per la gent permeti compensar el que un disseny social no pot. Potser les grans empreses multinacionals no facin tans beneficis, però viurem més agradablement. Potser és el que volen expressar els grecs.