Em costa de creure, però practiqueu la censura!

No sóc ni amic del PP i les seves maniobres ni en la meva tele veure el mateix programa en tots els canals, però a aquesta falta d'esperit democràtic del PP vostè, Sr. Cardús, s'hi oposa amb una actitud inacceptable.

"Enfonsar-li l’Estatut", al país. I el país s'entén com allò que està representat per una única voluntat, una única idea d'ell mateix. I això no és estat d'excepció, perquè? Perquè vostè creu que el PP s'emportarà un disgust? Com es va emportar un disgust en les dues eleccions més recents?

Això és la seva esperança en el ciutadà, precisament en el ciutadà? Quin creuament de cables conceptual!

Tots tenen prou barra, però la que dol més és la dels que es diuen partits nacionalistes però han estat incapaços de pactar amb la única força independentista que diu les veritats a la cara però posen el Si a la publicitat per induïr a engany a la gent de bona fé i poc informada. Vergonya haurien de tenir d'haver de manllevar amb males arts les sigles d'altri.

Malament rai, si fins i tot el senyor Cardús basa el seu discurs sobre les eleccions en la negació de l'altre. Del que ens hem de preocupar és de l'afirmació de nosaltres mateixos, i per "nosaltres" entenc els independentistes. El problema és, i parafrasejo, que estic gairebé segur que ERC tindrà un disgust. Malament rai si l'única opció que, almenys verbalment, és independentista no genera cap entusiasme en tant i tants independentistes.

Jo votaré al PP perquè estic fart dels governs d'aquí.
Després dels anys del tripartit que ens han arruïnat per sempre més, el govern de CIU no sembla molt millor.
Es prefereix fer retallades a la gent en lloc de retallar lo inútil.
Per què no es suprimeixen d'una vegada els Consells Comarcals que ens costen uns 600 milions d'euros cada any?
Per què no es gestiona millor TV3, i que no hi haguem de posar 300 milions d'euros cada any?
Es que public ha de ser sinònim de dèficit?
Tenim agències catalanes, corporacions, consorcis i d'altres mandangues que ens ofeguen.
Es clar que això es enviar a casa a molts amiguets...
Ja ni ha prou!. A veure si gestionem be els nostres diners. La culpa no sempre es de Madrit.

De fet, Sr. Cardús, realment quina diferència hi ha entre uns resultats que donin 25 diputats al PSOE i 8 al PP (total 33) i uns que en donin 18 al PSOE i 15 al PP (total 33)?

Per què es considera que és pitjor si els nacionalistes espanyols de Catalunya tendeixen al PP que no si opten pel PSOE?

El PP és tan espanyol com el PSOE. De fet, els socialistes històricament han demostrat a bastament que són molt pitjors que els populars, no només en l'administració, sinó moralment, que no tenen cap escrúpol a l'hora de mentir i manipular barroerament (des de la LOHPA fins l'"Apoyaré...", passant pel GAL) i per descomptat, de pixar-se als catalanets i encara convèncer-los que és que plou (òbviament en això també hi té molt a veure que els catalanets es deixen pixar i convèncer, si és un socialista qui ho fa).

Al PP, per molt dolent que sigui, que n'és i molt, se li ha de reconèixer que com a mínim diu les coses clares i no enganyen. Quan han acceptat posar una sardina al cove foradat, la sardina ha estat exactament de la mida i el pes promesos. Els socialistes et diuen que no res de sardina, sinó llobarro federal, i al final certament no és que no et donin sardina, és que et foten el cove i els calçotets i et treuen calers per comprar-se'n uns de nous per a ells.

Fins i tot des de l'òptica espanyolitzadora de l'"encaje en Espana" de CiU, històricament i comprobable en hemeroteques i BOEs, quan el PP ha negociat s'ha avançat. En canvi, cada negociació amb el PSOE ha acabat com un cristo i, sense excepció, amb una reculada.

Per altra banda, quin problema hi ha si CiU treu 10 diputats que només fan que votar els pressupostos espanyols i viure de genolls (en una luxosa suite, això sí) mentre la Caixa fa negoci a costa del mercat monopolístic català (peatges, aigua, llum, gas...)? Votar PSOE o PP és votar directament per l'amo, però votar pel partit de la Caixa i l'"encaje" és votar per l'esclau que està encantat de ser-ho.

L'autèntica aritmètica doncs, no és si els nacionalistes espanyols tenen més o menys diputats en un cantó o l'altre, o si els seus lacais tenen més o menys suites, vull dir, diputats que no només no fan res per la independència, sinó que la torpedinen tant com poden. L'única aritmètica que val és quants vots té l'independentisme.

I per a que ningú es confongui: això no vol dir que s'hagi de votar una ERC desprestigiada que, "renovació" o no, segueix amb la matraca del "discurs social" i desant la independència al calaix.

Tinc clar personalment que al Senado hi votaré pel Dr. Broggi, malgrat que no les tinc totes amb la persona que realment ocuparà el seu lloc, ja que no hi ha cap informació sobre ella. En tot cas, sent una cambra totalment irrellevant com és, el que importa és fer el gest.

Al Congreso són figues de un altre paner, però, i cal pensar-se molt bé si els demòcrates catalans hem de recompensar una ERC que ha renovat unes quantes poltrones (ni de lluny totes, vegeu la vergonya de Girona o el propi director de campanya que han escollit) però no el discurs (se me'n fot què diguin als mítings: llegiu el programa i les resolucions del Congrés, que és el que compta de debò).

Em sembla molt bé qui digui que ja en té prou i que per ell ERC s´ha tornat a guanyar la seva confiança. Els que no ho tenim clar també tenim raó.