Així començo l'article sobre Euskadi: amb una felicitació per als bascos i per a tots plegats. Per què qui no s'alegri amb la fi de la violència per part d'ETA i de la kale borroka necessita reflexionar.

Alhora, també voldria -seria molt injust no fer-ho- fer memòria de les més de 800 víctimes mortals d'ETA, de les persones ferides, de les que vivien en por, que han perdut amistats i alegries, que miraven sota el cotxe, que estaven amenaçats o en la llista d'ETA. A ells i als seus familiars, amics i coneguts els devem unes disculpes per no estar compartint -com a societat- el seu dolor, tant com caldria. Per memòria històrica col·lectiva. Per no oblidar. Per poder perdonar -si es donés el cas-. Segons una fundació basca (Euskal Memoria) també cal fer memòria dels 470 bascos (alguns d'ETA, d'altres no pas) morts per l'Estat o els parapolicies, entre d'altres víctimes; i recordar el tancament de diaris com Egunkaria.

Ara es respira un inici de procés llarg de pau, reparació, perdó (si es dona el cas) i reconciliació, però aquestes víctimes mortals o ferides -moralment i físicament- els han estroncat per sempre les seves màximes il·lusions. Per això crec que és necessari haver començat esmentant-les (a totes).

La meva opinió és la postura de l'Església basca davant el conflicte armat i polític: ni terrorisme d'ETA (assassinats, segrestos i extorsions), ni terrorisme d'estat (dictadura franquista, GAL), extrema dreta vinculada (Batallón Vasco-Español, Triple A) ni violència de carrer (kale borroka) ni violència policial (tortures)... El País Basc: un sol poble. Des de que conec el terrorisme d'ETA que m'he posicionat amb els bisbes bascos: cap violència es pot justificar ni s'ha de normalitzar, perquè cal pau i fraternitat.

Ara toca Estat de Dret perquè Espanya mai ha estat un Estat de Dret com cal (doctrina Parot) ni una democràcia sòlida (Llei de Partits)_ possiblement per l'existència de grups antidemocràtics com l'ETA, però també per no saber gestionar els problemes que van sorgint i per donar-lis corda: A ETA no l'ha guanyat cap democràcia/Estat de Dret!

A ETA l'han vençut: (1) la pèrdua de suport social, del seu entorn aberztale, les escissions ETA política-militar, EE o Aralar (amb Lluch assassinat, Vic i HiperCor ja van perdre tota simpatia catalana), (2) la postura de la majoria de demòcrates a favor del diàleg i la pau així com aquells que no defensaven el diàleg, però lluitaven dia a dia contra el llenguatge proetarra ("el conflicto") justificador o tranquil·litzador. I lluitaven a favor de la llibertat d'expressió: sí, sí, també incloc regidors del PP lluny de la meva ideologia i que admiro. Regidors populars en feus nacionalistes bascos és d'elogi. (3) I és clar: l'eficiència policial (amb la col·laboració, últimament seriosa, de França) desarticulant la cúpula de forma molt àgil. I (4) els col·lectius pacifistes, així com els mediadors internacionals, que amb la participació i lideratge de persones com Otegi han conduit "Zutik Euskal Herria": un debat intern democràtic dels abertzales per marginar la via armada dintre de la estratègia política socialista, unitària i independentista (MLNV) demanant a ETA el seu desarmament. Tota una escenografia que fa anys que segueixo: formada per gestos i comunicats del món abertzale, però també amb participació exterior de personatges històrics que es van reunir fa poc en la Conferència de Sant Sebastià per donar "una raó política" i una "sortida digne?" als etarres per deixar la lluita armada.

Què cal a partir d'ara? Compartir el dolor i acabar amb totes les injustícies. Acostament de presos, llibertat per Otegi, legalització de Sortu i esclarir morts per part de la policia i de la mateixa ETA. Així com recordar la conclusió que en podem extreure de tot plegat: la violència no aconsegueix ni justifica cap objectiu polític per molt just que sigui, i només genera dolor i més violència: una espiral irracional que es retroalimenta i que contribueix a crear molts odis, polaritzar la societat i dur als propers a la teva contra en defensa d'allò bàsic: la llibertat d'expressar-se. Tot aquest clima de tensió i ira que només genera que baixes passions no ajuda a cap debat seré polític en el qual les raons de l'independentisme cívic queden en un segon pla. L'únic que han fet és tacar de sang un moviment polític. Dotar-lo d'una ombra que amb el temps esperem que aniran escombrant ja que "no tot és ETA". Si aquí vàrem viure la "basquitis" (presos polítics catalans i Terra Lliure), ara cal que visquin la seva "catalinitis". Els de Manresa Decideix vàrem parlar amb alguns líders abertzales i m'imagino que es van adonar de la via correcte: la polidament cívica! Per una Euskal Herria lliure i socialista; però això ja és una altre història: avui comencen un nou dia a Euskadi, esperem que visquin en pau!