A l'alcalde de Cànoves i Samalús, del pessacé, no li acaba de fer el pes el sistema d'immersió lingüística. Això ho tenim clar. Ho ha fet explícit en un ple del seu municipi en què el seu partit i el de Fraga van votar junts en contra d'una moció de suport al model educatiu que tenim en aquest tros del nostre país. I, després, home de conviccions, hi va tornar en una entrevista a Europa Press que, francament, no té pèrdua.

No sóc massa partidari de perdre el temps defensant la immersió: hi ha xifres i resultats que l'avalen, aquí i a fora. Gràcies a la immersió he après a utilitzar i a servir-me de la llengua de Gregorio Peces-Barba i molts nois i noies de la nostra comarca han accedit a una llengua, la de Núria Feliu, que desconeixerien per complet sense passar per l'escola (i que, tanmateix, no els serveix per a res, però això ja és una altra història). Si a aquestes alçades hem de continuar justificant-nos, extenuant-nos en fer comprensibles obvietats o fent pedagogia, només vol dir que els receptors de les nostres súpliques per a patir una espanyolitat més confortable són ben sords, perquè de ximples no en tenen ni un bri.

O sigui, que els demano que em segueixin a l'entrevista que els deia més amunt. Confesso que m'he enamorat d'una de les idees de més pes en l'argumentari de l'alcalde López. Diu: "El més equitatiu, des de l'òptica d'una força d'esquerres, és que hi hagi un model de 50 per cent de classes en català i 50 per cent de classes en castellà a l'escola". Intueixo que López és del Barça i no del Madrid: com saben la samarreta del F.C Barcelona (edèn de les llibertats de Qatar a banda) duu la meitat de les ratlles blaves i l'altra meitat, grana; una distribució cromàtica, com deuen haver endevinat, plenament d'esquerres, al contrari de l'autoritària imposició del blanc absolut en l'equip de la capital d'Espànyia. També podria ser de l'Espanyol, esclar. I també he descobert que en qüestions de model educatiu no dec ser massa d'esquerres, tot i que, de fet, tampoc m'hagués pensat mai que una idea tan trillada com aquesta pogués arribar a fer-se servir com a argument en contra de la immersió. En fi.

Totalment d'acord en canvi amb una altra gran aportació al debat: la immersió i la llengua s'utilitzen com una arma llancívola, diu l'alcalde. En efecte: una i altra s'usen com a armes llancívoles per part de qui les ataca, o és que les ja cèlebres tres famílies que han desencadenat l'enèsima tempesta no tenen cap més motivació que garantir que els seus fills identifiquin "tallo, pistilo y polen" correctament? Que dues estiguin vinculades al PP i l'altra a Ciudadanos és una mena de conjunció còsmica que ha desencadenat una casualitat mil·lenarista que ni Nostradamus s'hagués vist en cor de predir.

Més enllà d'això, només dues qüestions més, senyor alcalde. Primer: fa tot just un any que acomiadàvem Joan Solà (suposo que ja deu saber de la seva talla intel·lectual i moral i que no cal que li n'ofereixi més referències), qui furgava en un altre tabú: sí, aquí hi ha conflicte lingüístic i existeix perquè hi ha un poble que viu subordinat i capejant temporals de voluntat anorreadora. I segon: no s'hi amoïni, en les eleccions espanyoles del 20 de novembre ja té a qui votar perquè Mariano Rajoy ja s'ha compromès a eliminar la immersió en el seu programa electoral. Bon profit.