El comissari Barnier treballa en una nova llei europea que prohibirà a les agències de rating emetre informes sobre l’estat de les finances i el deute d’un país en determinades circumstàncies. El comissari pateix perquè a vegades els informes es publiquen en “moments inoportuns” i tenen “conseqüències negatives per l’estabilitat financera d’un país”.

Entenc que és una manera innovadora de tractar les opinions dels ciutadans sobre assumptes d’interès públic. Suposo que tothom entén que els informes d’aquestes agències són pures opinions: agafen dades de domini públic, fan els seus càlculs i posen una nota (AAA, A+, etc) en funció del seu judici sobre la qualitat dels actius. Igual que la guia Michelin amb els restaurants. Les seves opinions no tenen cap força legal, només el valor que cadascú els vulgui donar.  

Per un altre dia queda discutir la relació entre la llei i la mentida, però en aquest cas el que pretén prohibir el comissari no són afirmacions factuals susceptibles de ser falses, sinó pures opinions d’un grup d’individus sobre la qualitat d’un actiu (alta, mitjana, baixa, etc). Entenc que podrien considerar-se falses si una agència fos inconsistent amb el seu propi criteri i posés una nota diferent de la que correspondria amb la informació disponible i les seves fórmules matemàtiques, però aquest no és el cas que ens ocupa, perquè ningú no acusa les agències d’aplicar malament els seus propis criteris: el que es critica són més aviat aquests criteris i l’oportunitat de publicar opinions en segons quins moments. I tampoc no està clar que legalment hagués d’importar aquesta hipotètica inconsistència interna (què passaria si la guia Michelin per culpa, per exemple, d’un error tipogràfic en l’informe d’algun inspector, donés a un restaurant menys estrelles de les que li tocarien?).

Aclarit, doncs, que el que pretén el comissari és prohibir l’expressió de determinades opinions, em queda el dubte de si la prohibició seria una prohibició universal a l’emissió d’opinions sobre el deute d’un país o si es limitaria només als individus que treballen per aquestes agències de rating. Si és així, m’agradaria saber el perquè d’aquesta distinció. Entenc que les declaracions d’un líder opositor sobre la salut de les finances públiques podrien ser igualment “perjudicials” i susceptibles d’afectar l’estabilitat dels mercats. Estem disposats a protegir així els polítics avui al poder contra els atacs de l’oposició? I què passa amb les opinions d’un columnista en un diari financer sobre la qualitat del deute d’un país, es podrien igualment prohibir? Per què no?