Fa quinze dies, tot passejant per l'Ametlla, vam anar a visitar la col·lecció d'eines de pagès i estris de casa antics d'en Jaume Iglesias de Can Borbó. Ha anat recopilant les eines de casa seva, de la família i altres que ha anat afegint per fer una col·lecció que té exposada en una pallissa de la casa. Aquesta, la mostra a amics, coneguts i a aquells que li demanen. La setmana passada un amic nostre ens portava a casa d'en Marc Boada, a Fogars de Montclús, per col·laborar a començar la pila carbonera que, a hores d'ara, ja deu cremar lentament com li pertoca. En Marc, amb el seu esperit científic i investigador, vol recuperar aquesta antiga tradició del Montseny per investigar i fer-ne difusió.

Després d'aquestes dues activitats m'aturo i penso que cal que, entre tots, fem una tasca de recuperació i manteniment d'aquestes tradicions. Fins fa quatre dies tots pensàvem que alguna institució s'havia de fer càrrec d'aquestes coses, però ara (cada cop més) tenim clar que les institucions no ho podran fer; i és aquí on cal que la gent dels pobles ens organitzem per fer-ho. Potser no cal tenir un gran museu de la vida rural, però si espais multiusos que compaginin l'activitat de docència i difusió amb actes de tot tipus, i que fomentin la trobada de persones de totes les edats.

Evidentment, calen uns espais i uns mitjans, però no podem esperar que els tècnics de l'administració siguin els que dissenyin, organitzin i tirin endavant projectes d'aquests tipus; segurament en serien capaços, però cal que la gent dels pobles hi digui la seva, assessori en l'ús i el vocabulari específic de les tasques i les eines de cada poble en concret. Si fóssim capaços d'aconseguir algun espai d'aquests i que fos una cosa viva, potser arribaríem a veure gent gran, que potser no té néts o els té lluny, explicant com es vivia i què es feia als pobles o a pagès a infants i joves que no tenen avis, o que van viure altres realitats.

I això seria una manera més de fer història i aconseguir que les nostres tradicions no es perdin del tot i les puguem conèixer, potser mentre esperem que comenci una xerrada, una hora del conte o una tertúlia en anglès. Depèn de la gent dels pobles que de la vida a pagès en quedin informacions dignes i ben explicades perquè ho puguem transmetre als que vénen darrera nostre.