Un alcalde d'Unió em comentava als passadissos del Parlament, interessat, com aniria el projecte dels municipis per la independència que està liderant en Josep Maria Vila d'Abadal. Ja se sap, les coses que fa la cavalleria de muntanya intriguen l'estat major de la costa. Vaig gosar explicar-li que el que enceta un carlí va a missa, i no només per definició ideològica, ja que si cal va a la guerra. Ja en portem tres.  

També li vaig explicar la trobada entre Manel Bustos, el totpoderós alcalde socialista i president de la Federació de Municipis, i l'alcalde de Vic a les catifes del Parlament. Vila d'Abadal, amb to d'esmorzar de forquilla de dissabte al matí, va recomanar Bustos que s'hi apuntés: “Ja veuràs, d'aquí un temps molts s'esborraran de la teva federació i vindran a la meva”, comentava amb aquell posat de Braveheart de Vidrà que sempre llueix l'alcalde vigatà. Bustos va somriure, però en el fons les idees de Vila d'Abadal no li feien gota de gràcia. Bon senyal, doncs, per als independentistes.

El problema que comenten l'alcalde d'Unió, el que us he esmentat al principi de l'article, i d'altres alcaldes de CiU  és que els pressupostos municipals els pacten amb el PP i això els fa tremolar les cames si porten al plenari coses que sonin a independència. L'excusa del no fos cas plana pels consistoris catalans. Però el general carlí, que ja compta amb una trentena llarga de municipis a la tropa, té la resposta preparada: “Alcaldes, a qui us deveu? Als que us voten o als que voten al PP?”, evangelitza amb rigor i força de trabuc. L'alcalde d'Unió, preocupat per les idees de Vila d'Abadal, ja ha parat les orelles i  ha avançat que s'hi afegirà. I és que la política, al capdavall és com la vida: simple, senzilla i elemental.