Vivim en un món informatiu molt diferent de fa no tants anys. Vora les 7 de la tarda de dijous, Twitter començava a bullir després que molts mitjans digitals publiquessin l'anunci del cessament de les armes d'ETA. Una notícia que, deu anys enrere, hauria aparegut en flaixos informatius a la televisió. Que la gent hauria esperat a ampliar al Telenotícies o a llegir l'endemà al matí al seu diari. Però aquest dijous, la gent ja ho sabia tot a les nou del vespre, si volia.

Vam poder llegir, directament per part dels seus autors, les primeres impressions de molts polítics catalans. I d'aquells dels qui ens n'interessa l'opinió i tenen Twitter. Veníem de veure informacions sobre la mort de Gadaffi i #agurETA es va convertir en tema més comentat del moment. Alguns usuaris compartien l'enllaç de la notícia en algun diari digital a Facebook, i el diari Gara es veia obligat a preparar una portada especial que provoqués menys càrrega als seus servidors web després de publicar la notícia sobre el comunicat.

Aquesta immediatesa ja és cada vegada més un element comú, que ara, a més, s'està convertint en una rapidesa personalitzada, en molts casos: sabem les coses ràpid, i de les fonts que creiem de confiança. És un món diferent, com el d'aquells qui, per edat, no l'hem conegut sense ETA.