L'any 1871 delegats de 22 clubs es van trobar al restaurant Pall Mall de Londres per establir les normes d’una nova modalitat de futbol inspirades en les que havien nascut a l’escola d’una petita ciutat del nord d’Anglaterra: rugbi. Aquesta primera unió de clubs la van anomenar senzillament la Rugby Football Union (RFU) i és encara avui en dia la federació anglesa d’aquest esport, sense que mai hagin sentit la necessitat de rebatejar-la amb el nom del país. En el fons, consideren que dir-ne federació anglesa de rugbi o posar la E abans de l’RFU seria una redundància, com ho és, per exemple, la denominació de Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Anglaterra ha renunciat a la propietat de molts esports nascuts en aquell país però cedits al món de forma irreversible. Amb el rugbi, en canvi, conserven encara una cert lligam identitari que comparteixen de bon grat amb les altres nacions de les illes i amb alguns països de la Commonwealth, però no tant amb d’altres llengües i cultures del món. De fet, la RFU no ha tingut mai cap interès ni en crear una federació internacional ni en què el rugbi fos esport olímpic, i no va acceptar una Copa del món fins a l’any 1987. En tenien prou amb el Cinc Nacions (ara Sis Nacions) i amb les gires cap i des de l’hemisferi sud. Només cal mirar qui han sigut els guanyadors de les sis edicions de la Copa del món: Nova Zelanda, Austràlia (dues vegades), Sudàfrica (també dues vegades) i ells mateixos,  Anglaterra, tots països anglòfons, alguns d'ells encara amb la Union Jack a la pròpia bandera. Enguany en aquesta setena edició de la Copa del Món que finalitzarà diumenge que ve, dels 20 equips participants, 13 provenien de països de les Illes Britàniques o d’antigues colònies i dels vuit que van passar a quarts de finals, només dos (Argentina i França) eren països on l’anglès no és la llengua oficial.

En rugbi soc gal·lès, i malgrat que els francesos ens van barrar el pas a la final jugant de forma lamentable, i malgrat que la litúrgia del rugbi britànic és indiscutiblement  més noble que la del continental, diumenge aniré amb els bleus, amb França, perquè són els teòricament dèbils, al costat dels impressionants All Blacks, i perquè ja és hora que els anglesos admetin, d’una vegada per totes, que l’imperi ha desaparegut i que el rugbi no és només, ni sobretot, una part del seu folklore nacional sinó patrimoni, molt tangible, de la humanitat.

A més, i aquest argument no el faig extrapolable a d’altres situacions, amb França hi juga en Mas, en Nicolàs Mas, el pilar nascut fa 31 anys a la capital del Rosselló, que  sempre somriu i que sembla que era ahir que el vam veure debutar amb el primer equip de l'USAP.