Hi ha dues paradoxes pels defensors de la llibertat de mercat. Una és que la llibertat no es pot garantir per sí mateixa a través del mercat, i l’altra és que el mercat tendeix a la planificació motivat per l’interès dels individus i de les organitzacions. No els hi falta paradoxa als defensors de coartar la llibertat mitjançant l’estat (les administracions públiques, sigui quina sigui la forma adoptada o el nivell polític-administratiu al que es doni), han de confiar en éssers humans que tenen els seus interessos individuals, que cerquen la llibertat de maniobra per tal de fer el que volen i sotmetre als altres –mercat inclòs- als seus interessos, que la disfressa sigui l’interès col·lectiu no canvia les coses i en tenim proves de vell antuvi.

La connivència d’interessos dels que fan beneficis a les grans empreses amb els polítics a les diverses institucions és una realitat que es pot conèixer als mitjans de comunicació, així sigui en la punteta de l'iceberg, però es present per qui vulgui veure-la, i deduir-ne d’altres no és gaire difícil, sense necessitat de ser revolucionari. Sigui l'obsolescència programada (i tolerada pels polítics que fan les lleis); siguin els acords de preus en sectors oligopolístics; siguin les autoritzacions pel sector públic de preus en empreses de subministrament bàsic (on apareixen, per un art que no és màgia, polítics d’un partit o d’un altre ocupant càrrecs de favor); sigui acordant un preu fonamental per la quasi totalitat de la població, com l’Euríbor, del que s’investiga ara la fixació artificial. Siguin quins siguin, la immoralitat és manifesta i són corresponsables els qui estan al front tant d'empreses que operen en un suposat mercat com aquells que tenen el poder de les administracions públiques. Però sobre tot és responsabilitat dels ciutadans que no volen fer l’esforç d’ocupar-se d’aquests assumptes, preferint distreure’s i queixar-se lacònicament.

No s’esvairan les paradoxes entre mercat i estat. Cal la voluntat de la gent per situar al seu lloc les coses, cal ser exigent i no pas condescendent amb aquells polítics que traeixen la voluntat de la gent que els hi ha atorgat la confiança, com se li retira a qui no ens lliure el producte o servei com cal i l’hem pagat al mercat.