Finalment s'ha fet pública l'aposta de la Comissió Europea del corredor Mediterrani. Del projecte fet públic ens participa que hi haurà un entramat de línies i xarxes ferroviàries que connectarà a tot l'Estat sense obviar a cap dels pols industrials de tota la Península.  Amb un punt de destí que és Algesires, porta del nord d'Àfrica, i en una columna vertebral del projecte que és el corredor Mediterrani que aglutina la major i més important via de mercaderies cap a Europa.

Tenim per endavant un dècada per fer realitat el projecte en global i en la seva totalitat. Tal i com ja s'ha dit, hi ha guanyada una batalla, però cal continuar sent amatents per que les inversions periodificades que permeten les execucions del projecte siguin les adequades, les que donin flux i velocitat de creuer al projecte, i que donin credibilitat a aquesta columna vertebral del transport ferroviari de mercaderies. I aquestes passen inexorablement per fer, per davant d'altres, el corredor mediterrani en l'enllaç de la Jonquera – Barcelona -Tarragona -València -Almeria -Algesires.

No cal ser un àliga per adonar-nos de la importància econòmica que significa el projecte i la seva execució. Una millora en la reducció de costos de tot un gruix d'indústries i empreses de qualsevol ram -metal·lúrgic, agrícola, etc- es tradueix en una millora de competitivitat i en una economia productiva generadora de llocs de treball. I en uns punt d'encontre magnífics pels ports de Tarragona especialment, i de Barcelona també. Però no cal caure en el parany dels cants de les caderneres donant-nos per satisfets i contents. Ja que tot just la festa comença.
 
És per això que cal passar de la presentació i reconeixement institucional, de la festa del bateig, a un part de més de deu anys de prenyamenta, a la traducció de les partides pressupostàries en inversions reals que permetin l' execució del mateix.

Per altra costat no podem oblidar el macro projecte de la Generalitat de Catalunya en l'Eix Ferroviari Transversal. Aquest que el tripartit va obviar al Bages en l'enllaç de la connexió al corredor, i el qual està a les millors de les aigüeres fredes dels calaixos institucionals, o del departament d'Obres Públiques de la institució.

La nostra comarca, amb el bagatge i tradició industrial, potent com és, no pot donar un vist i plau a la desconnexió del corredor. Tenim aquí la nostra particular batalla, de moment perduda en favor d'altres territoris propers, i mes burxada en les estratègies polítiques de partit que no de país. Cal que el Consell Comarcal del Bages, el Consell d'Alcaldes i les institucions de la comarca, si es creuen i entenen el que és i representa aquesta connexió, posin en comú les sinergies per fer realitat la connexió.

No oblido el dèficit en el transport de passatgers, en les rodalies i línies desastroses que no donen respostes a una millor i eficaç trama de viatgers. Però ara i avui tocava les mercaderies, que ben bé s'ho valen també.