Actualitzat el 20/04/2007 a les 10:41h

No fa gaire vaig estar consultant l´Atles i, casualment, em vaig aturar a la zona del golf de Finlàndia. No  podia deixar de pensar, tot sabent que pràcticament comparteixen la mateixa llengua, per quin motiu no s´ajuntaren en un sol estat Estònia i Finlàndia. De segur que si ho haguessin fet s´haurien estalviat molts problemes causats pel poderós veí rus. Un dels quals encara s´arrossega: l´amputació a Finlàndia de Carèlia.

Actualment, Carèlia és una república autònoma englobada en la Federació Russa i arrossega una gran russificació, començant per la població, que ha estat en gran part substituïda -d´aquestes substitucions poblacionals en saben molt els estats- per russòfons, en un procés paral·lel a l´increment de la població russòfona no integrada a Estònia, encara que en aquest cas la independència ha estroncat el procès, afortunadament per als estonis.

També em va cridar l´atenció la situació de Sant Petersburg, com una mena de tascó clavat estratègicament al fons del golf de Finlàndia que revela l´artificiositat del seu origen. Fundada per Pere el Gran al segle XVIII per donar una sortida al mar al seu imperi damunt la província Íngria -obtinguda, com Livònia i Estònia (amb una porció de Carèlia), de Suècia mitjançant la pau de Nystad- ciutat es configurà des de la seva mateixa fundació com un important centre de russificació del seu entorn, que originàriament pertanyia a l´àmbit finoestonià, com el proper districte de Viborg.

Segons dades del geògraf francès Roland Breton, al seu llibre “Les ethnies”, els livonis, isolats a Letònia, eren 1.238 el 1925, i en l´actualitat podrien ser menys de 150 i d´avançada edat; els vots o txudiés, que han donat nom als llacs que separen Estònia de Rússia, eren un miler el 1914, i ara no arriben ni a una trentena d´ancians; els ingris, del sud-oest de Leningrad, sumaven encara 16.800 l´any 1926, però només 781 el 1970; finalment, els vepses, al sud del llac Onega, passaren de 32.800 el 1926 a 8.300 en 1970. De fet, aquestes ètnies no s´han extingit pas per manca de descendència o per genocidi físic (únicament els ingris foren deportats el 1940 amb els finesos i estonians de la regió de Leningrad), sinó perquè en barrejar-se amb les ètnies veïnes, els seus descendents són en l´actualitat letons, estonians o russos

No cal dir que aquest procès de dilució cultural ens alerta sobre el valor que pot tenir la pervivència o no de les llengües com a indicador -talment una punta d´iceberg- de la manca de veritable poder polític de determinats pobles i, evidentment, de la força dels estats, capaços de bastir pràcticament del no-res -sigui als aiguamolls del Bàltic, a l’altiplà castellà, a l’altiplà anatòlic o a la selva brasilenya-, amb finalitats clarament polítiques i estratègiques, grans capitals.