Aquest dissabte, les manifestacions del moviment 'dels indignats' s'escampaven a més de nou-centes ciutats d'uns vuitanta països. Gairebé a l'uníson, aquestes ciutats revivien les protestes per un canvi global. Impressiona, un cop més, constatar que la vertadera revolució sempre prové de la base, i que aquestes idees d'abast local poden escampar-se com la pólvora fins arribar a ser tot un clam d'ordre mundial. A Barcelona, prop de cent mil persones van mantenir viva la flama del 15-M, amb representació de molta gent de la nostra comarca, organitzats i provinents de punts com Cardedeu, la Garriga o Granollers. El crit i la queixa han pres la forma d'una indignació necessària i ara, més que mai, cal que aquest crit esdevingui alguna cosa.

La història ens explica que les grans crisis van seguides de temps on la gent sap imaginar nous horitzons en els quals hi caben alternatives arriscades. I, generalment, el canvi neix lluny dels grans poders. Després de la 'crisi del petroli' del 73, va quedar en evidència que el desenvolupament tecnològic no era sostenible. Després d'una dècada fosca i econòmicament crua, arriba l'esclat d'uns 80 on domina la sobreexposició al color, l'atreviment i la llibertat més trencadora, amb exemples com els nous grups de teatre emergents a Catalunya, com La Fura dels Baus, la movida a l'estat espanyol, o la New Wave a Anglaterra. A Granollers, curiosament, poc després del pic del 73 vam viure el happening de Dalí. Però, vist amb perspectiva, el més fotut de tot aquell daltabaix va ser palesar com, malgrat el rebombori social, al Regne Unit, als EUA i a Catalunya guanyaven les opcions més conservadores. Què va passar? Potser el mateix que pot passar ara. Vivim en el món del plany permanent i de l'estirabot sorollós. El moviment 'dels indignats' ens hauria de recordar que els canvis comencen en el món local per a escampar-se de manera global, com va quedar demostrat aquest dissabte. És temps de convertir la indignació en imaginació.

Imagineu-vos, per un moment, que la botiga del costat de l'Ajuntament de Granollers, en comptes d'escriure a l'aparador, amb lletra ben grossa, "per culpa de la crisi i dels indignats hem de tancar", el que fa és, justament, imaginar, inventar i no defallir. Potser no ho saben, els de la botiga, però són els primers indignats per culpa d'una crisi que ofega l'esperit crític i les ganes de perseverar. Tothom sempre busca un boc expiatori a qui llençar la merda, i el més fàcil és dir que la culpa és de tothom menys teva. Imagineu-vos que tot depèn de nosaltres, que de debò tenim la força per combatre excessos i desvaris, i que la impunitat dels bancs i de les més variades corrupteles no queda, de nou, aixoplugada sota l'abric de la justícia. Imagineu-vos que, posats a somiar, podem canviar les coses. Potser ara no tenim veu, però sí que tenim vot. Ja ens hem indignat. Ara, imagineu-vos. Aquesta serà la nova era que deixarem en llegat, i comença ara i aquí, a casa, al poble, al carrer.