Avui en dia si fa no fa tothom se sent autoritzat a opinar alegrement sobre la naturalesa dels nascuts a fora que han vingut a viure a Catalunya; així mateix, només per citar uns comentaris que he sentit de la boca d'alguns catalans de soca-rel: els africans són “dòcils”, els marroquins són “arrogants” i quan són identificats com a musulmans (tot i que no tots ho són) “volen dir-nos com hem de viure”; dels llatinoamericans es diu sovint, si m'he de fiar de les pròpies orelles, que “són els pitjors a l'hora d'integrar-se”; i als botiguers pakistanesos se'ls acusa de no tenir llicències per les hores que obren. Etcètera.

De manera que em va alegrar una notícia que vaig rebre de la boca d'una catalana també de soca-rel, fa ben poc. Aquesta dona treballava en un BonÀrea barceloní, un d'aquells supermercats que venen, sense intermediaris, els productes del Grup Alimentari Guissona, una empresa tant de soca-rel com la catalana esmentada (per bés que aquesta feina m'ha canviatestricta de 40 hores, sense trampes. a-rel va preguntar per les condicions. ble de calcular d'hoé que etiqueten gairebé tots els productes únicament en castellà). Doncs bé, aquesta empresa de soca-rel pagava aquesta senyora ídem poc més de 600 euros mensuals per una setmana teòrica d'unes 35 hores i dic teòrica perquè en la realitat va acabar fent, entre tasca i tasca, un nombre impossible de calcular d'hores extres impagades.

Resulta que al costat mateix del BonÀrea en qüestió hi ha una botiga de queviures regentada per una família pakistanesa. En veure que necessitaven una dependenta, la de soca-rel va demanar per les condicions... I la setmana passada me la trobo asseguda davant la caixa, ben feliç: cobra més de mil euros fent una setmana de 40 hores estrictes. Potser no estaria de més que ens deixéssim de generalitzacions negatives a l'hora de parlar dels estrangers. O que reféssim, fins i tot, una frase feta que s'ha repetit sovint durant tots aquests anys d'immigració recent, tot adaptant-la a la situació emergent (si més no en el cas acabat de comentar): “Hostes vingueren i millor que els nostres ens pagaren”.