Actualitzat el 14/10/2011 a les 00:01h

Al-Awlaki

Una de les primeres mesures que va prendre Obama quan va arribar a la Casa Blanca va ser prohibir el famós “waterboarding”, la tècnica d’interrogatori que consistia en regar el cap del presoner per mirar de fer-li reconsiderar el seu silenci. Entenc que no deu ser una experiència agradable, i la denúncia d’aquestes i altres “tècniques ampliades d’interrogatori” es va convertir durant els últims anys de l'administració Bush en una de les causes cèlebres de l’esquerra nord-americana. Obama va ordenar que tots els interrogatoris es fessin d’acord amb el manual de l’exèrcit, que prescriu tècniques aparentment menys invasives.


Per posar les coses en perspectiva, durant l’era Bush, que sapiguem, la CIA va fer servir el waterboarding només amb tres presoners, tots d’alt perfil: Khalid Sheikh Mohammed  (organitzador de l’11-S), Abu Zubaydah  (número 3 d’Al-Qaeda a l’època, després de Bin Laden i Al-Zawairi) i Abd al-Rahim al-Nashiri  (organitzador de l’atemptat contra el destructor USS Cole l’any 2000). Tots tres van ser capturats fora de les fronteres dels Estats Units. Cap dels tres era ciutadà nord-americà. Dic això perquè aquests dies hem sabut que l’exèrcit dels Estats Units va disparar a sang freda contra un ciutadà nord-americà al Iemen, altament sospitós de ser un membre important d’Al Qaeda.

El que em té una mica inquiet és pensar que detenir Al Awlaki i passar-lo per la regadora dels interrogadors hauria estat inacceptable, però en canvi fer-lo volar pels aires a cop de míssil no. He d’entendre també, per tant, que  si Bush hagués decidit enviar-li un míssil a Khalid Sheikh Mohammed enlloc de molestar-se en capturar-lo viu (amb les enormes dificultats que això comportava) i després interrogar-lo no s’hauria hagut de sentir tot el que es va haver de sentir? O que només hauria hagut d’aguantar el que ara aguanta Obama, que ja els asseguro que és molt, moltíssim menys? I el professor John Yoo, que l’esquerra va intentar perseguir penalment per haver escrit l’informe legal que donava llum verda al “waterboarding” (tinc entès que Garzón volia fins i tot extraditar-lo a Espanya), també tindria avui molts menys maldecaps si hagués dit que “waterboarding” no, però eliminació física sí? De totes maneres no cal recórrer a Al Awlaki (el seu cas crida l’atenció i planteja més problemes legals als Estats Units perquè era ciutadà nord-americà): segons explica The Economist aquesta setmana, Barack Obama ha multiplicat per 10 el nombre d’atacs letals amb avions no tripulats contra terroristes d’Al Qaeda a diversos països. Amb Bush n’hi havia un cada 40 dies, amb Obama un cada 4 dies. Change you can believe in, suposo.

Navega per les etiquetes

Al QaedaBarack ObamaEUAGeorge Bush

Referències a Internet

Al Qaeda

COMENTARIS

+0
-0
Un parell de remarques
Oriol (Montreux), 14/10/2011 a les 18:24
Cal dir que els demòcrates no són pas gaire diferents dels republicans. Clinton fou el qui envià un raid aeri contra Kadhafi. I Clinton és el responsable de tot el caos financer causant per les lleis que va fer aprovar a finals dels 90 amb un Senat republicà !!

En Clinton va fer saltar una llei d'en Roosvelt per tal que un ministre seu pogués anar a dirigir la CitiGroup. En Clinton és el veritable responsable del merder actual.

Vaig aguantar uns minuts el debat entre els pallassos republicans - tots milionaris - i de credibilitat cap ni una.

Els Republicans, malgrat el que es pugui pensar, tenen un nivell de credibilitat entre els Americans tan elevat com el d'una rata de claveguera.

Sabeu que tots els Republicans del Senat són multimilionaris ? Per quina raó votarien per pagar més impostos ?

+0
-2
....
Anònim, 14/10/2011 a les 13:55
Anava ficar cullerada, però no crec que t'hagis recuperat després del combo de 4 hits que t'acaba d'endinyar l'Oriol. Ho deixaré per més endavant, marrec.
+1
-1
enemics
Anònim, 14/10/2011 a les 13:48
L'ijncreible és que Al-Awlaki fos ciutadà nordamericà. No hi ha cap dubte que els polítics nordamericans han deixat entrar l'enemic a casa. Talment com aqui.
+4
-0
Precisions
Oriol (Montreux), 14/10/2011 a les 00:40
1- Allò que s'en diu "interrogatoris invasius" és un eufemisme per evitar el mot tortura. És tortura i prou.

2- Escriure que només han utilitzat la tortura amb 3 presoners és tenir molta barra: potser és veritat perquè tots els altres han estat torturats en "outsourcing" al Marroc, Egipte i a Líbia (la d'en Kadhafi).

3- En Garzon és unn protector dels torturadors espanyols i qualsevol cosa que digui o faci no té cap mena de valor. Començà a protegir torturadors amb els patriotes catalans pel 1992 i va seguir amb la gent d'ETA inclòs el periodista de la revista basca tancada. El més bèstia és que aquest .... de GArzon mirava a una altra banda quan li duien gent d'ETA amb la cara destrossada. Ja ens ocuparem d'ell l'endemà de la Independència. Li farem una ordre de recerca i captura internacional per col.laborar amb la Tortura.

4- No hi ha pas gaire diferència entre la política exterior de demòcrates i republicans. On sí que n'hi ha és en política interior, però tampoc tanta.




FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Jordi de la Torre
Nascut a Barcelona el 1987. Economista i periodista. Viu a Washington DC des del setembre de 2009, temps suficient per perdre les ganes de tornar mai a la gàbia socialdemòcrata. Seguidor compulsiu de l’actualitat nord-americana. Freqüenta tant com pot els seminaris de les fundacions republicanes i troba que George W. Bush era més aviat de centre-esquerra.
Altres articles d'aquest autor


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: