Una de les primeres mesures que va prendre Obama quan va arribar a la Casa Blanca va ser prohibir el famós “waterboarding”, la tècnica d’interrogatori que consistia en regar el cap del presoner per mirar de fer-li reconsiderar el seu silenci. Entenc que no deu ser una experiència agradable, i la denúncia d’aquestes i altres “tècniques ampliades d’interrogatori” es va convertir durant els últims anys de l'administració Bush en una de les causes cèlebres de l’esquerra nord-americana. Obama va ordenar que tots els interrogatoris es fessin d’acord amb el manual de l’exèrcit, que prescriu tècniques aparentment menys invasives.
Per posar les coses en perspectiva, durant l’era Bush, que sapiguem, la CIA va fer servir el waterboarding
només amb tres presoners, tots d’alt perfil: Khalid Sheikh Mohammed (organitzador de l’11-S), Abu Zubaydah (número 3 d’Al-Qaeda a l’època, després de Bin Laden i Al-Zawairi) i Abd al-Rahim al-Nashiri (organitzador de l’atemptat contra el destructor USS Cole l’any 2000). Tots tres van ser capturats fora de les fronteres dels Estats Units. Cap dels tres era ciutadà nord-americà. Dic això perquè aquests dies hem sabut que l’exèrcit dels Estats Units va disparar a sang freda contra un ciutadà nord-americà al Iemen, altament sospitós de ser un membre important d’Al Qaeda.
El que em té una mica inquiet és pensar que detenir Al Awlaki i passar-lo per la regadora dels interrogadors hauria estat inacceptable, però en canvi fer-lo volar pels aires a cop de míssil no. He d’entendre també, per tant, que si Bush hagués decidit enviar-li un míssil a Khalid Sheikh Mohammed enlloc de molestar-se en capturar-lo viu (amb les enormes dificultats que això comportava) i després interrogar-lo no s’hauria hagut de sentir tot el que es va haver de sentir? O que només hauria hagut d’aguantar el que ara aguanta Obama, que ja els asseguro que és molt, moltíssim menys? I el professor John Yoo, que l’esquerra va intentar perseguir penalment per haver escrit l’informe legal que donava llum verda al “waterboarding” (tinc entès que Garzón volia fins i tot extraditar-lo a Espanya), també tindria avui molts menys maldecaps si hagués dit que “waterboarding” no, però eliminació física sí? De totes maneres no cal recórrer a Al Awlaki (el seu cas crida l’atenció i planteja més problemes legals als Estats Units perquè era ciutadà nord-americà):
segons explica The Economist aquesta setmana, Barack Obama ha multiplicat per 10 el nombre d’atacs letals amb avions no tripulats contra terroristes d’Al Qaeda a diversos països. Amb Bush n’hi havia un cada 40 dies, amb Obama un cada 4 dies. Change you can believe in, suposo.