D'aquí a no massa temps farà 129 anys que Granollers emetia el seu primer eco. Sembla una efemèride una mica poca-solta, des del punt de vista numèric, almenys; però sí, el 3 de desembre de 1882, apareixia el primer exemplar de l'Eco de Granollers, una capçalera que es rematava amb l'epígraf "periódico semanal bilingüe de intereses y noticias de esta villa y su comarca", que, tot sigui dit, faria les delícies d'algun del colonialistes més nostrats amb aquesta professió de fe bilingüe tan explícita.

En pràcticament 130 anys hem canviat força, aparentment, si deixem de banda que continuem esquarterats en els mateixos estats que ens continuen mantenint com a incapaços per a prendre decisions pròpies, que els programes d'imperialisme cultural seguiran vigents mentre no ens acabin d'exterminar del tot i que sembla que en un mil·lenni acabat d'estrenar ens haurem de dedicar a vetllar per conquestes socials no ja del segle XX, sinó de l'època en què apareixia l'Eco.

Un dels aspectes en què més s'evidencien canvis, d'altra banda, és en el gènere periodístic. Després del biaix criminal que com en moltes altres coses va suposar la dictadura franquista, amb la malanomenada Transició reneix una premsa comarcal relativament plural i moderna (exceptuant algun fòssil nostàlgic del movimiento que corre per aquestes valls mateix) i, posteriorment, arrenca amb el segle XXI la versió digital de la informació comarcal, una autèntica revolució, si se'm permet fer ús del tòpic i d'aquest terme tan banalitzat.

Sigui com sigui, és aquí on som ara i sense perdre de vista el passat (això mai), ens cal, com sempre, entomar el present per tenir un futur menys negre. I hi ha eines que ens són indispensables, una d'elles la informació, de la qual ens en cal també la versió més propera. I esclar, no per ser propera ha de deixar de ser veraç, rigorosa i d'investigació (no n'hi ha d'altra, Barnils, ja ho sé); és més, en aquest racó de món, la premsa ha de ser compromesa i, per tant, autocentrada. I encara més: ens ha de tractar com a adults, perquè la societat s'ho mereix i perquè al mateix temps ens ajudarà a créixer, a tots plegats. Tot això és especialment necessari en els nostres dies, on malgrat gravetats objectives, ens volen fer passar bou per bèstia grossa, tot receptant-nos teràpies de xoc que no volen res més que deixar-nos ben estabornits.