Una de les característiques de determinats membres de l’anterior govern, el del tripartit, és l’absoluta falta de vergonya. Són, com bé descriu la paraula, uns pocavergonyes. En certa manera recorden el senyor Ruiz Mateos, a qui les seves pífies no l’impedeixen anar pel món orgullós, com si res. No es pot haver portat la Generalitat a la penosa situació actual i fer declaracions pels mitjans de comunicació donant lliçons.

En aquest sentit m’ha indignat la intervenció de la que va ser consellera de salut, la senyora Marina Geli. Parla des de la palestra, alliçonant sobre coses sobre les que ha demostrat una absoluta irresponsabilitat. Doncs bé, com que aquests bípedes mai seran processats, i són pocs els que es dediquen a fer-los memòria, he optat per posar un exemple que conec bé. Un cas on queda de manifest com aquesta gent va llençar els diners del contribuent amb un menyspreu i un orgull dignes de càstig.

Hi ha un poble de Catalunya que té uns 600 habitants. Molts d’ells censats al poble, però que només hi van el cap de setmana. Els parlo d’una vila de població molt dispersa. Vull dir que, per fer qualsevol cosa, has d’agafar el cotxe ja que al centre hi viuen només unes poques desenes de persones. De fet, només hi ha una botigueta on, per cert, no hi trobes mai res del que has de menester. Aquest poblet té un altre poble veí a tocar, a quatre quilòmetres de distància (segons Google Maps a 4,4 km amb una durada de viatge en cotxe de 7 minuts). Aquest altre poble compta amb un CAP complet.

Doncs bé, un dia, ves per on, l’ajuntament d’aquest poblet petit es va llevar amb el desig de tenir metge. No n’hi havia prou amb el CAP situat a 4,4 quilòmetres. No. Volien metge propi, què carall! O sigui que aquest ajuntament es va dedicar a empastifar el cap de la gent pel mètode típic del mediterranisme més tronat: “nosaltres també en tenim dret”. Practicant el típic populisme municipal, l’ajuntament va dir-li al Departament de Salut que el consistori posava a disposició el local per fer les visites. El Departament de Salut va respondre que sí, que gràcies. Però que el local calia adequar-lo per complir amb les normes: llitera, ventilació, equipament, etc. Tot plegat, 60.000 euros que el Departament de Salut va dir que posava ell. Desconec si finalment l’Ajuntament va haver de posar alguna quantitat addicional. Però el cost mínim van ser 60.000 euros. Ep, els parlo d’un local on, per arribar-hi, el 95% de la població ha d’agafar el cotxe (recordo que a 4,4 km hi ha un CAP).

I tot per a què? Doncs per un servei d’un metge que passava una hora (1 h) a la setmana a fer visites. Oi que sembla de país de tarats? Doncs sí. Perquè ho som. Durant la resta de la setmana que no hi havia metge (167 hores), si et posaves malalt anaves al CAP (que, recordo un cop més, està a només 7 minuts de cotxe). Però si queia la coincidència de posar-te malalt un dilluns de 9 a 10 del matí (i el metge era puntual, que mai no ho era) et podies visitar al poble. Que bé no? Ah, m’oblidava. Aquesta animalada (aquesta llençada dels meus diners de contribuent pel clavegueram del populisme) la va venir a inaugurar la, aleshores, consellera Geli en persona. De veritat senyora Geli no recorda vostè com ha ajudat personalment a enfonsar econòmicament el nostre país?

Per sort, malgrat la resistència numantina de l’ajuntament (de CiU!), aquest servei de metge ha estat ara eliminat. Que roïns, no, aquests que ara governen? Clar que enderrocar el poliesportiu d’aquest poble de 600 habitants, i que va costar-li a Generalitat del tripartit 800.000 euros, seria una altra història. Però no quedaria bé. Millor que romangui com un enorme monument a un país que, durant massa anys, va decidir suïcidar-se i encara no n’ha pres consciència.