Comencem la setmana encara amb l'agitació per la notícia de mort d'Steve Jobs i amb el cap martellejat per un reguitzell d'elogis fervorosos. La figura del creador d'Apple és plena de valors positius, ja sabeu: la superació, el fer-se a un mateix, la fermesa en les pròpies idees i, especialment, el do de comunicar tot això i de convèncer un món sencer amb la teva raó. Els fets avalen les paraules i crida l'atenció que, d'entre tot plegat, es propagui com la pólvora el discurs que l'il·lustre traspassat va fer a la Universitat d'Stanford el 2005, un document convertit, a hores d'ara, en tota una icona de la voluntat i la motivació.

Nosaltres en sabem un munt, de fer discursos. En aquest petit racó de món ja han esdevingut una necessitat d'autoafirmació èpica. Deu ser que, acomplexats i menuts com som, necessitem sentir en veu alta, i en la boca d'algú que hagi fet prou mèrits, el que no saben dir-nos ni els polítics, ni els banquers, ni els vampirs. Només demanem una mica d’esperança enmig d’un món de crisi, retallades, 'eres', eros, 'pirmis', i d'altres immundícies que hem hagut d'empassar-nos amb nocturnitat, traïdoria i sense dret de queixa. Per això trempem gloriosament amb els portaveus de l'orgull popular, els Guardiola, Puyal, Màrius Serra, les puntes de llança d'una autoestima que malda per fer-se sentir. Però, sovint, després del soufflé ens preguntem, astorats: què hi ha més enllà de l'abrandament d’aquest 'bonisme'? Com apliquem aquests valors? Què fa qui manega els fils? On són? Ep, hi ha algú? És llavors quan ens desesperem amb la realitat d'un dia a dia farcit de professionals de la política sense cap mena de discurs, de vividors de la cosa pública i de gestors que fan tèrbol el nostre anhel.

No en tingueu cap dubte, la culpa és nostra i cal aprendre'n. Ni un pas enrere amb la immersió lingüística al Vallès Oriental, per començar. Estimat alcalde de Cànoves i Samalús, no anem bé. Ni un minut més a la retòrica cruel i discriminatòria de Ciudadanos, mentiders amb l'afany de l'aniquilació de tot allò que put a convivència, respecte i afany d'existir. Diem no perquè tenim el dret d'exigir que les idees siguin prou agosarades com per ser equivocades. I no ens calen paraules, només decisions que connectin el somni amb la manera de fer-lo realitat. Si la política de veritat comença amb els veïns, amb els fanals i amb la vorera, és hora de dir que no, que no abandonarem el propòsit de triar un futur. Ens calen lideratges, espadatxins d'ànima forta. Benvingudes siguin les quimeres que comencen aquí, a casa, al poble, a la nostra comarca. Ens calen discursos amb molt de discurs al darrera, i valents impetuosos que sàpiguen portar-los a terme. Benvinguts al Vallès Oriental. Ja veureu com ens en sortirem.