Aquesta setmana es va produïr una notícia que, gairebé sense excepció, va colpir a tothom: la mort de Steve Jobs. Un home que, tal com han dit els qui el coneixien, tenia la capacitat de preveure quins productes funcionarien en cada moment. Un do que molts ja s'havien adonat que tenia, sobretot amb la mesura amb què va presentar l'iPhone o l'iPad, i les característiques que va anar incorporant-hi amb comptagotes.

Segurament la seva malaltia va fer que no ho passés bé en els darrers anys. De fet, Jobs sempre va voler mantenir la seva vida privada així, privada. I, per tant, no va explicar què li passava o li deixava de passar a la seva salut: se sap que va tenir un càncer de pàncrees, que el 2005 després d'operar-se va admetre estar-ne curat, que després tornaria a passar pel quiròfan per un trasplantament de fetge, i fins la seva renúncia com a conseller delegat d'Apple, on tot apuntava a problemes de salut. Però no se'n sap, amb certesa, res més que s'hagi fet públic de forma oficial. Però potser no ens hauria de preocupar tant perquè va morir, sinó com. M'ho he preguntat més d'una vegada: va morir orgullós d'haver arribat on va arribar? O, inconformista, enrabiat per la manca de temps, no va entendre que la gent li perdonaria que no continués treballant, que ja havia fet prou coses?

He llegit, també, que la presentació de l'iPhone 4S del passat 4 d'octubre ja havia patit modificacions. Són especulacions, d'algú que havia parlat amb un amic seu a Facebook que... Potser és per això que sempre s'ha criticat Apple. Perquè és un entorn tancat. En general. Com a empresa, perquè sovint ha iniciat guerres contra tothom, sobretot darrerament, quan podia fer-ho. També els seus productes: un sistema restrictiu on per entrar-hi o formar-ne part, ni que sigui com a desenvolupadors, s'ha de passar molt de filtre. I com a experiència d'usuari: una botiga d'aplicacions on hi trobem només allò que Apple vol.

Però el resultat de tot això era el que volia Jobs: volia poder triar amb qui treballava. Volia que l'usuari se sentís segur amb les aplicacions. I ho va dur al límit. I li va funcionar. Però no per això és un sant, ni hem d'enfadar-nos quan llegim, perquè ja van arribant, algunes crítiques cap a la seva persona o el seu lideratge empresarial. Evidentment, tot i que en desconec la vida i miracles fora de l'oficina, segur que alguna en va fer perquè se'l critiqui. I com a conseller delegat d'Apple, quan hi ha responsabilitat, hi ha la possibilitat d'equivocar-se. Els errors no fan sinó formar part de l'aprenentatge. I Steve Jobs no se'n salva: no era perfecte, però si que era molt bo. Així que potser serà al cel, potser podrint-se dins d'una caixa, o en el cos d'un dofí, això ho escollirà cadascú segons la seva fe, però com tothom, tindrà bones i males crítiques, i seria bo no radicalitzar-se només perquè ens agradi l'iPhone i debatre, com s'ha de fer sempre, per argumentar què en pensem.