Actualitzat el 09/10/2011 a les 00:01h
En la mort d'Steve Jobs
Steve Jobs ha mort com un visionari, ple d’autoconsciència i sentit de la superació personal, però per aconseguir els productes del seu geni, persones com ell són capaces aquests dies de vendre’s els òrgans. Paradoxes d’un temps que mirin com va.
Governants, aspirants a governants i corifeus mediàtics que, olorant cap a on va el poder, canvien de discurs a conveniència. Parlen de coratge i lideratge sense donar cap idea contundent per invertir la tendència destructiva que es consolida dia a dia en el nostre entorn més immediat i, a judici del FMI, també en un marc mundial de recessió.
Atemorit per la sublevació social que, justa o no, carregui sobre les esquenes dels més visibles tota la culpa del que succeeix, el Govern de la Generalitat es treu la paga de Nadal, i un Parlament de sou congelat, sabent que cobra molt més del que la majoria dels seus membres podria guanyar ara mateix fora de la institució, s’apresten a proposar que tampoc el legislatiu mengi neules aquest desembre.
Mentrestant, el carrer radiografia millor que res no ha canviat, que no hi ha solució amb aquests vímets, que el maquillatge no serà prou per convèncer la gent: un cotxe oficial em supera pel carril bus a l’alçada de la plaça de Sarrià; va a massa velocitat, per on no li toca, se salta el semàfor i, quan s’adona que no podrà superar el següent per culpa de “l’imbècil que respecta les regles”, creua Bonanova i tira per Via Augusta amunt, infringint a la vegada tres o quatre articles del reglament de trànsit. Paguem els demés, si cap agent de la cosa tingués la gosadia de imposar-li una multa al “llest” de torn. O llesta, perquè recordin que “vostè no sap amb qui està parlant”.
Dos dies abans em trobo Joan Coscubiela, que es dirà candidat dels pobres a les generals del 20-N, assegut a primera en un avió. Ironies de la cosa, al president Mas se li va ocórrer un dia anar en turista, com si fos un més, quan el president no pot, no ha de ser un més. Ah!, a turista anàvem atapeïts, però encara quedava alguna plaça...
Descansi en pau Steve Jobs.
Governants, aspirants a governants i corifeus mediàtics que, olorant cap a on va el poder, canvien de discurs a conveniència. Parlen de coratge i lideratge sense donar cap idea contundent per invertir la tendència destructiva que es consolida dia a dia en el nostre entorn més immediat i, a judici del FMI, també en un marc mundial de recessió.
Atemorit per la sublevació social que, justa o no, carregui sobre les esquenes dels més visibles tota la culpa del que succeeix, el Govern de la Generalitat es treu la paga de Nadal, i un Parlament de sou congelat, sabent que cobra molt més del que la majoria dels seus membres podria guanyar ara mateix fora de la institució, s’apresten a proposar que tampoc el legislatiu mengi neules aquest desembre.
Mentrestant, el carrer radiografia millor que res no ha canviat, que no hi ha solució amb aquests vímets, que el maquillatge no serà prou per convèncer la gent: un cotxe oficial em supera pel carril bus a l’alçada de la plaça de Sarrià; va a massa velocitat, per on no li toca, se salta el semàfor i, quan s’adona que no podrà superar el següent per culpa de “l’imbècil que respecta les regles”, creua Bonanova i tira per Via Augusta amunt, infringint a la vegada tres o quatre articles del reglament de trànsit. Paguem els demés, si cap agent de la cosa tingués la gosadia de imposar-li una multa al “llest” de torn. O llesta, perquè recordin que “vostè no sap amb qui està parlant”.
Dos dies abans em trobo Joan Coscubiela, que es dirà candidat dels pobres a les generals del 20-N, assegut a primera en un avió. Ironies de la cosa, al president Mas se li va ocórrer un dia anar en turista, com si fos un més, quan el president no pot, no ha de ser un més. Ah!, a turista anàvem atapeïts, però encara quedava alguna plaça...
Descansi en pau Steve Jobs.
Navega per les etiquetes
Steve JobsCOMENTARIS
+1
-0
Anònim funcionari, 10/10/2011 a les 22:12
A mi quan parlo de la Nebrera no em publiquen els meus comentaris, llogicament no li tiro floretes a la Nebrera.
Això s'en diu llibertat d'expressió.
Gracies per publicar-ho
+0
-0
Anònim, 10/10/2011 a les 13:09
Per a Visionari Plasta
També et dono la raó.
Un tio amb visió comercial i poc més, s'està exagerant molt el seu valor. Ni tan sols gaire valor com a innovació, i a més amb un toc elitista.
No sé perqué s'està exagerant tant. Potser degut a la crisi, s'intenta destacar la iniciativa empresarial per sobre de tot.
També et dono la raó.
Un tio amb visió comercial i poc més, s'està exagerant molt el seu valor. Ni tan sols gaire valor com a innovació, i a més amb un toc elitista.
No sé perqué s'està exagerant tant. Potser degut a la crisi, s'intenta destacar la iniciativa empresarial per sobre de tot.
+3
-0
Anònim, 09/10/2011 a les 23:48
En Coscubiela fa la sensació que se'n vol anar de diputat perquè tem que les retallades no acabin arribant també als "alliberats" dels sindicats. Ara que està acostumat a viure bé... que segueixi la cosa.
+6
-3
Jan, 09/10/2011 a les 16:29
Jordi B, no puc mes que estar totalment d’acord amb lo que exposa.
Tal com el va definir un periodista l’E.J. ha estat un gran espavilat creador de necessitats. De problemes socials ben pocs en va resoldre (per no dir que cap). Poso un exemple contratant: Wilson Greatbatch, que va inventar el marcapassos cardíac -ha salvat la vida a dotzenes de milions de persones- va morir aquest passat 27 de setembre y gairebé ningú sen ha fet ressò. Aquest es un claríssim exemple de la societat que estem creant.
Tal com el va definir un periodista l’E.J. ha estat un gran espavilat creador de necessitats. De problemes socials ben pocs en va resoldre (per no dir que cap). Poso un exemple contratant: Wilson Greatbatch, que va inventar el marcapassos cardíac -ha salvat la vida a dotzenes de milions de persones- va morir aquest passat 27 de setembre y gairebé ningú sen ha fet ressò. Aquest es un claríssim exemple de la societat que estem creant.
+6
-5
Anti-visionari, 09/10/2011 a les 14:01
Ja n'hi ha prou d'aquest personatge. Es la cançó de l'enfadós.
Jo em penso que no he fet servir mai, fins ara, cap dels seus productes (que jo sàpiga). Potser, fins i tot, valdria més que ni existissin.
Comparar-lo amb Edison és insultant, aquell va inventar-ho tot, coses que van ser un salt endavant tan immens que les donem per descomptades. I amb Einstein, no diguem.
Prou, prou, prou del "visionari".
Jo em penso que no he fet servir mai, fins ara, cap dels seus productes (que jo sàpiga). Potser, fins i tot, valdria més que ni existissin.
Comparar-lo amb Edison és insultant, aquell va inventar-ho tot, coses que van ser un salt endavant tan immens que les donem per descomptades. I amb Einstein, no diguem.
Prou, prou, prou del "visionari".
+10
-0
Jordi B, 09/10/2011 a les 08:16
Quan algú mor hi ha licència adulatòria. Jobs era certament un personatge destacable, però d'això a dir que ha canviat les nostres vides hi ha una distància.
http://www.theregister.co.uk/2011/10/07/steve_jobs_dianamania/
Si voleu recordar Jobs, feu-ho en la seva justa mesura. És el que ell haguès volgut.
Quan mori Bill Gates tots els periodistes que han "informat" de la mort de Jobs s'adonaran (si tenen memòria) que hauran de repetir gairebé el mateix que han fet ara. I això ho diu un linuxer ubuntaire.
La tecnologia no es fruit d'aquest visionari o aquell altre. Es fruit d'un col lectiu que es trenca les banyes cada dia sense esperar cap titular.
Per als desmemoriats, Apple és aquella empresa que va dur als tribunals usuaris bascos per fer una traducció no oficial a l'eúscar de llur sistema operatiu.
Apple és aquella empresa que ha demanat patentar als EUA tots els dispositius mòbils amb pantalla tàctil. Està pendent d'aprovació. Però Apple no pot reivindicar-ne la invenció. Era l'estat de l'art. Per denunciar l'absurditat del sistema de patents (defensat a capa i espasa pels economistes nostrats), fa poc, un australià va patentar la roda. Amb efectes exclusius al seu país.
Apple ha dissenyat molts productes. Alguns amb èxit i d'altres han estat un fiasco. La influència d'aquesta empresa a la informàtica d'aquest pais és gairebé nul la. Poden reivindicar-la els dissenyadors gràfics. I poca cosa més. Altra cosa han estat els productes d'electrònica de consum.
http://www.theregister.co.uk/2011/10/07/steve_jobs_dianamania/
Si voleu recordar Jobs, feu-ho en la seva justa mesura. És el que ell haguès volgut.
Quan mori Bill Gates tots els periodistes que han "informat" de la mort de Jobs s'adonaran (si tenen memòria) que hauran de repetir gairebé el mateix que han fet ara. I això ho diu un linuxer ubuntaire.
La tecnologia no es fruit d'aquest visionari o aquell altre. Es fruit d'un col lectiu que es trenca les banyes cada dia sense esperar cap titular.
Per als desmemoriats, Apple és aquella empresa que va dur als tribunals usuaris bascos per fer una traducció no oficial a l'eúscar de llur sistema operatiu.
Apple és aquella empresa que ha demanat patentar als EUA tots els dispositius mòbils amb pantalla tàctil. Està pendent d'aprovació. Però Apple no pot reivindicar-ne la invenció. Era l'estat de l'art. Per denunciar l'absurditat del sistema de patents (defensat a capa i espasa pels economistes nostrats), fa poc, un australià va patentar la roda. Amb efectes exclusius al seu país.
Apple ha dissenyat molts productes. Alguns amb èxit i d'altres han estat un fiasco. La influència d'aquesta empresa a la informàtica d'aquest pais és gairebé nul la. Poden reivindicar-la els dissenyadors gràfics. I poca cosa més. Altra cosa han estat els productes d'electrònica de consum.
Autor
Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
