Actualitzat el 08/10/2011 a les 12:00h
Quina sexualitat vius?
Sovint em plantejo si vivim la sexualitat que volem o la sexualitat que socialment ens venen. Crec que puc obtenir una resposta de manera força senzilla: vivim la sexualitat que la societat ens vol fer viure. Sempre hi ha excepcions, evidentment, sempre podem trobar a algú que visqui la seva sexualitat de manera lliure, coneixent-se, sabent què vol i què no vol, independentment de judicis morals socials i dins de la legalitat, evidentment. Però no ens enganyem, encara és una minoria el grup de persones que viuen la seva sexualitat de manera lliure i conscient.
Anys enrere vivíem sota la pressió, o la repressió, d’intentar amagar tots aquells impulsos sexuals, tots aquells desitjos que tinguéssim relacionats amb la sexualitat. Es considerava pecat. Tot es considerava pecat: sentir plaer, tenir relacions sexuals que no tinguessin com a objectiu la reproducció, tenir “més sexualitat del compte”, jugar, passar-ho bé, gaudir... Eren moltes les persones que sentien la pressió de mantenir la seva sexualitat intacta fins que es casessin en funció d’uns valors que són molt discutibles i que jo obro la porta per discutir-los...
El que està passant avui en dia tampoc és més positiu: la pressió que es rep per estar hipersexualitzat, iniciar-se com més aviat millor i fer totes aquelles coses que es puguin. Hi ha, pràcticament, l’obligació d’experimentar sense que un es pugui plantejar si realment és el que es vol fer...o fent-nos creure que evidentment l’experimentació, la varietat i provar tot allò que es pugui, sexualment parlant, indica llibertat, cosa que també poso en dubte.
I no podem oblidar que aquesta pressió per viure la nostra sexualitat com més aviat millor es creua amb el pòsit que ens deixa el missatge anterior de repressió... pressió i repressió barrejades en una mateixa època. És un còctel molt explosiu.
Com es viu la sexualitat de manera verdadera i lliure? Només cadascú ho pot esbrinar. No hi ha una recepta que sigui vàlida per a tothom.
Us proposo un exercici de reflexió, una tasca que ens pot començar a ajudar a descobrir quina és la verdadera sexualitat de cadascú. Us convido a agafar llapis i paper i reflexionar de manera personal entorn a aquestes preguntes: Com visc la meva sexualitat? Em sento còmode? Gaudeix-ho? Quines són les meves limitacions? Sento plaer? Jugo? M’ho passo bé? És quelcom enriquidor? (Podeu incloure d’altres preguntes que creieu convenients i us convido a compartir-les amb nosaltres)
Si hi ha alguna resposta pregunta que us incomoda, pregunteu-vos per què. I si hi ha alguna resposta que no us agrada, intenteu-ho canviar. La clau es troba en descobrir allò que pertany de manera autèntica a cadascú. Moltes coses giren al voltant d’això, la sexualitat de cada persona també.
Anys enrere vivíem sota la pressió, o la repressió, d’intentar amagar tots aquells impulsos sexuals, tots aquells desitjos que tinguéssim relacionats amb la sexualitat. Es considerava pecat. Tot es considerava pecat: sentir plaer, tenir relacions sexuals que no tinguessin com a objectiu la reproducció, tenir “més sexualitat del compte”, jugar, passar-ho bé, gaudir... Eren moltes les persones que sentien la pressió de mantenir la seva sexualitat intacta fins que es casessin en funció d’uns valors que són molt discutibles i que jo obro la porta per discutir-los...
El que està passant avui en dia tampoc és més positiu: la pressió que es rep per estar hipersexualitzat, iniciar-se com més aviat millor i fer totes aquelles coses que es puguin. Hi ha, pràcticament, l’obligació d’experimentar sense que un es pugui plantejar si realment és el que es vol fer...o fent-nos creure que evidentment l’experimentació, la varietat i provar tot allò que es pugui, sexualment parlant, indica llibertat, cosa que també poso en dubte.
I no podem oblidar que aquesta pressió per viure la nostra sexualitat com més aviat millor es creua amb el pòsit que ens deixa el missatge anterior de repressió... pressió i repressió barrejades en una mateixa època. És un còctel molt explosiu.
Com es viu la sexualitat de manera verdadera i lliure? Només cadascú ho pot esbrinar. No hi ha una recepta que sigui vàlida per a tothom.
Us proposo un exercici de reflexió, una tasca que ens pot començar a ajudar a descobrir quina és la verdadera sexualitat de cadascú. Us convido a agafar llapis i paper i reflexionar de manera personal entorn a aquestes preguntes: Com visc la meva sexualitat? Em sento còmode? Gaudeix-ho? Quines són les meves limitacions? Sento plaer? Jugo? M’ho passo bé? És quelcom enriquidor? (Podeu incloure d’altres preguntes que creieu convenients i us convido a compartir-les amb nosaltres)
Si hi ha alguna resposta pregunta que us incomoda, pregunteu-vos per què. I si hi ha alguna resposta que no us agrada, intenteu-ho canviar. La clau es troba en descobrir allò que pertany de manera autèntica a cadascú. Moltes coses giren al voltant d’això, la sexualitat de cada persona també.
Navega per les etiquetes
sexualitatCOMENTARIS
+4
-0
maria, 10/10/2011 a les 19:45
Pensant en mi:Em sembla molt bé el teu comentari,però tu mateix acabes de dir-ho penses en tu.
Has de saber llegir entre línies.Des de fa molts anys gaudeixo d'una sexualitat molt satisfactòria i amb la mateixa persona.Em pesen els anys :( ,ja no soc tan jove com voldria,a disminuït la freqüència i el ritme, però no l'apetència sexual.Per tan haig de dir que estic orgullosa del que tinc. Ali via molts mals i ajuda a tenir bon humor.
Has de saber llegir entre línies.Des de fa molts anys gaudeixo d'una sexualitat molt satisfactòria i amb la mateixa persona.Em pesen els anys :( ,ja no soc tan jove com voldria,a disminuït la freqüència i el ritme, però no l'apetència sexual.Per tan haig de dir que estic orgullosa del que tinc. Ali via molts mals i ajuda a tenir bon humor.
+4
-0
Adolescent, 10/10/2011 a les 19:26
Un 10 Elena!Quina magnífica visió que tens de la sexualitat, que fa que el lector sigui capaç de parar a reflexionar durant la lectura de l'article....impressionant!
Tens molta raó en el que dius, llàstima que no tothom ho veu com tu, i, encara menys, no tothom ho raona com tu.....
Gràcies per aquests escrits tan ben argumentats que ens fan reaccionar sobre la nostra vida diària, el nostre dia a dia, sobre el que realment val la pena en aquesta vida!
Tens molta raó en el que dius, llàstima que no tothom ho veu com tu, i, encara menys, no tothom ho raona com tu.....
Gràcies per aquests escrits tan ben argumentats que ens fan reaccionar sobre la nostra vida diària, el nostre dia a dia, sobre el que realment val la pena en aquesta vida!
+1
-0
Perico, 10/10/2011 a les 18:01
Hipersexualitat = forma d'alienació social i personal consistent en afartar-se de sexe i així pensar que un/a és molt guai i que viu molt a tope. Acepció 1: Manera d'obnubilar el cervell i despreocupar-se de la duresa de la vida. També és una forma d'anestèsia social. Acepció 2: Forma de fer front a la buidor i al sentiment d'inferioritat que porta a pensar que si un/a lliga molt, es perquè és molt estimat/da. Ja, ja, ja.
+2
-0
Amanda Lloret , 10/10/2011 a les 17:39
Tens tota la raó. En aquesta societat hi ha una sexualitat esteriotipada i sobretot molts patrons mal apresos. Jo tbé poso en dubte el fet d'experimentació et faci més lliure, crec que pots experimentar de moltes maneres, i fins i tot, si només ho experimentes amb una sola persona pots ser més lliure dels que molts creuen, perquè pots decidir com pots viure la teva sexualitat. Crec que moltes persones no poden ser lliures alhora de viure el sexe perquè han après que només arriban a l'orgasme un es satisfà, i també, que el resultat (l'orgasme) i no el camí és el més important. Per mi, aquesta és una manera de limitar la llibertat sexual. El sexe ha de ser un procés, mai un objectiu. Ha de ser de qualitat i comunicatiu.
M'ha agradat molt l'article!
:)
M'ha agradat molt l'article!
:)
+4
-1
Una persona, 10/10/2011 a les 13:37
Aconseguir despendre's dels mites i tabús socials en el meu cas ha estat un esforç de reflexió i d'autoconeixament.
Poder dir no a practiques que no vull provar i altres que he provat i que no m'agraden ignorant comentaris com "que si sóc reprimida o què em passa?!?!" A mi no m'agrada el sexe d'una nit, no vull provar els trios ni intercanvi de parelles, crec que el sexe si és amb afecte millora molt, m'agrada jugar a rols de disfresses o lligar, el meu vibrador es el meu amic...
Crec que cada una ha de exercir la seva llibertat i dir NO a lo que no agrada i proposant el que SI que agrada.
Ara passar dels comentaris i valoracions dels altres costa però llavors et sents orgullosa de tu mateixa
Poder dir no a practiques que no vull provar i altres que he provat i que no m'agraden ignorant comentaris com "que si sóc reprimida o què em passa?!?!" A mi no m'agrada el sexe d'una nit, no vull provar els trios ni intercanvi de parelles, crec que el sexe si és amb afecte millora molt, m'agrada jugar a rols de disfresses o lligar, el meu vibrador es el meu amic...
Crec que cada una ha de exercir la seva llibertat i dir NO a lo que no agrada i proposant el que SI que agrada.
Ara passar dels comentaris i valoracions dels altres costa però llavors et sents orgullosa de tu mateixa
+2
-1
Pescallunes, 10/10/2011 a les 11:58
Penso que la responsabilitat de viure la sexualitat com algo reprimit ha estat de la religió que ens ha ensenyat a veure-ho com una cosa bruta i no en té ni idea del que realment és.
+7
-3
Anònim, 10/10/2011 a les 11:23
Pocs comentaris a un exercici de reflexió tan bó com ens anima a fer l'Elena. I els pocs que hi ha, ningú respon a les seves preguntes. Totes i tots heu respost en comú, pensant en la societat i en el que us envolta, però ningú a fer reflexió. Perdem (perdeu), el temps en fer valoracions socials i comuns (que si a vic hi ha prostitució, que si massa llibertat i poca fidelitat...). Si us plau, torna a llegir el títol ho diu molt clar... quina sexualitat vols tu?? para't a pensar que estas fent tu per la teva sexualitat i esforça't a obtenir una resposta per tu mateix/a i deixa de criticar com actua la resta i anar-se per les rames. Probablement, amb aquestes respostes podriem respondre també al article: quina sexualitat visc... doncs pel que veig una sexualitat condicionada per la societat, perquè ningú reflexiona d'un mateix sense fer primer una crítica (sovint negativa) del que fa la resta... en resum... com 30 anys enrere però amb intenció de canvis... una revolta i paya mental que encara s'ha d'aclarir.
La meva si de cas, respon aqui: intento que sigui lliure, malgrat els condicionaments de la societat (la vergonya, tradicionalismes, etc...), però intento ser fidel al meu instint hùmà i sexual. Igual que hi han plats que m'agraden i d'altres que no... elegeixo i selecciono el que m'agrada, provo i observo, intento gaudir i gaudeixo, no penso en la resta, penso en mi (en la parella quan comparto sexe amb ell), i en la meva salut. Quelcom facil perquè jo m'estimo.
La meva si de cas, respon aqui: intento que sigui lliure, malgrat els condicionaments de la societat (la vergonya, tradicionalismes, etc...), però intento ser fidel al meu instint hùmà i sexual. Igual que hi han plats que m'agraden i d'altres que no... elegeixo i selecciono el que m'agrada, provo i observo, intento gaudir i gaudeixo, no penso en la resta, penso en mi (en la parella quan comparto sexe amb ell), i en la meva salut. Quelcom facil perquè jo m'estimo.
+4
-1
Paula, 10/10/2011 a les 08:50
Em quedo amb el comentari de la maria. Moltes parelles, avui en dia, no entenen que la vida en parella també implica esforç. Sembla que avui en dia ja no ens volem esforçar per res, ni tampoc per entendre, com diu l'Elena, o mirar d'entendre com vivim la nostra sexualitat.
Completament d'acord amb tot, gràcies.
Completament d'acord amb tot, gràcies.
+1
-5
vigatà2011, 09/10/2011 a les 22:09
A Vic la gent de més de 35 anys, molta palla tant homes com dones, i només cal mirar les pagines de puterio, per donar-se compte que es gasta molt amb putes.
Aquesta es la realitat vigatana.
Aquesta es la realitat vigatana.
+13
-1
Anònim, 09/10/2011 a les 18:49
Molt bon article, i sobretot les preguntes - guió per reflexionar sobre com vivim la sexualitat.
Sense cap mena de dubte en aquest entorn de crisi que vivim que algú ens faci canviar de tema de reflexió és d'agrair.
Sense cap mena de dubte en aquest entorn de crisi que vivim que algú ens faci canviar de tema de reflexió és d'agrair.
+13
-2
maria, 09/10/2011 a les 17:26
La societat a canviat molt,abans feiem sexe per amor,ara es al revés.Les mentalitats també son diferents,les parelles no volen obligacions i responsabilitats.Volen fer vida de solters estan casats i els solters no volen estar casats.D'aquí tantes separacions.Hem perdut el deure i les obligacions,que no som per uns quants mesos,si no per tota la vida, mentes duri.Hem de seri amb els moments durs,no tan sols amb els esbarjo.Però cal a dir que no tothom es igual,encara tenim parelles fidels i que gaudeixen l'un de l'altre.La bona sexualitat ajuda molt,entre altres valors, evidentment.Per molts anys !!
+4
-3
Josep Brâut, 08/10/2011 a les 12:19
Això és molt cruel! Em consta que un elevat percentatge de lectors d'aquest diari no encloten ni per casualitat.
No és el meu cas, és clar.
No és el meu cas, és clar.
Autor
Elena Crespi
Vaig néixer a Vic l’any 1981, tot i que sóc pescallunes, ja que sempre he viscut a Torelló. Sóc llicenciada en Psicologia per la UB i mentre estudiava la carrera em van interessar tots aquells temes que estiguessin relacionats amb la salut sexual, el món de la parella i les relacions interpersonals. Precisament per això vaig estudiar el Màster de Teràpia sexual i de parella de la UB, el Postgrau en Salut sexual de la UdL i llavors vaig seguir la meva formació amb el Postgrau de teràpia de parella, el Postgrau de teràpia breu estratègica i el Postgrau de psicoteràpia integradora de la UdG.
L’objectiu de la meva professió: no serà la primera ni l’última vegada que ho dic, em vaig decantar per treballar dins del món de la sexualitat i la parella perquè sovint són temes que ens aporten més patiment i malestar que benestar i plaer. Per tant, si puc posar un granet de sorra per fer que algú visqui la seva sexualitat i la seva relació de parella amb més felicitat... em donaré per satisfeta.
L’objectiu de la meva professió: no serà la primera ni l’última vegada que ho dic, em vaig decantar per treballar dins del món de la sexualitat i la parella perquè sovint són temes que ens aporten més patiment i malestar que benestar i plaer. Per tant, si puc posar un granet de sorra per fer que algú visqui la seva sexualitat i la seva relació de parella amb més felicitat... em donaré per satisfeta.
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
