Necessitem confiança. La colla que ens manen no ens la mereixen i no ens fan sentir confiats. No s’hi pot confiar en qui ens aplica o ens demana que ens apliquem el que no volen per ells. Ells envien la gent a l’atur amb quatre duros, però ells ni van a l’atur ni molt menys travessen el “desert” de l’oposició, en tot cas van a parar a l’oasi. Des de l’alçada de la vanitat d’haver aconseguit instal·lar-se en el poder o en els seus pessebres, imposen retallades que no els  afecten però que son vitals per la majoria. Fan lleis i normes que s’han de complir, encara que no siguin convinents per la majoria, però que no els destorben. Ordenen competir sense xarxa de protecció, ells que viuen protegits.

És llastimós veure als polítics cofois de les seves regulacions, i permissions que ens han dut a un forat del que tardarem anys en sortir, els que puguin sortir, que més d’un es quedarà al camí per un càncer no diagnosticat, per un infart no tractat, però ells no deixaran de viatjar, de fer importantíssimes reunions que arreglen el mon i impartir conferències dient coses de gran profunditat intel·lectual (com ha fet el governador del Banc de França a Tokio el 3 d’octubre, on ha dit que consideràvem el deute públic dels grans  països com un actiu sense risc i que això ja no és així. Gran descobriment! Llàstima no haver-se'n adonat uns anys abans!).

No fa confiança tampoc el destí europeista. Que Grècia alterés els comptes, passi; que els hongaresos ho fessin, passi; que l’Eurostat assenyali a Portugal que no són del tots clars els seus comptes, passi; però ens entra un rau-rau pel dubte del què pugui aparèixer a Itàlia? Veure que Dexia, el banc franco-belga-luxemburguès, líder mundial del finançament de les col·lectivitats territorials, porta el camí del desmantellament amb un cost d’alçada europea (a més de diversos milers de milions d’euros d’aportacions públiques directes, ha rebut 150 mil milions d’euros de garanties públiques, dels quals 90 mil milions de Bèlgica i 55 mil milions de França) no és com per confiar ni en els polítics ni en el sistema polític, per més que a ells, als polítics, els hi convingui.