Actualitzat el 06/10/2011 a les 00:01h

L'excel·lència a la universitat

L'excel·lència és el resultat d'una bona gestió dels recursos. No és un punt d'arribada sinó una manera de fer i d'actuar adreçada a maximitzar els resultats (en quantitat i en qualitat) i a reduir els costos (no solament econòmics, sinó també socials i ambientals, entre altres). Sense recursos no hi ha excel·lència però, malauradament, aquests no l'asseguren. També cal talent, coneixement i, sobretot, una gestió eficient.

La universitat fa temps que intenta convertir l'excel·lència en l'eix central del seu treball. La seva activitat acadèmica i de recerca ha augmentat notablement en els darrers anys i ha fet un esforç important per transferir els resultats d'aquesta feina cap a la societat. I ha estat positiu que fos així: ciència i tecnologia juguen un paper central en la generació de factors de creixement econòmic i, ara més que mai, ens convé aprofundir-hi. No ens podem permetre una reducció de l'activitat universitària i, per això, en un context de recursos minvants, caldrà donar més pes als altres elements de l'equació de l'excel·lència: talent, coneixement i, sobretot, gestió eficient. D'altra manera, no ens en sortirem.

Progressivament, la universitat s'ha anat fent més sensible a les demandes de la societat, també a les seves necessitats no formulades però no per això menys importants. I aquest canvi ens ha ajudat a fer passos significatius en el nostre camí cap a l'excel·lència. Avui, és àmpliament compartit que ja no ens podem permetre una universitat que sigui una illa enmig d'un món que li és aliè; la universitat ha de seguir prenent consciència del seu rol com a agent que interactua amb el seu entorn (la societat, l'economia), que ha de rebre i donar, que ha de rendir comptes sobre la base d'uns objectius. Això és precisament el que li permetrà fer nous passos vers l'excel·lència.

A la FUB practiquem amb convenciment aquesta permeabilitat amb l'entorn que ens ajuda a situar-nos en el camí de l'excel·lència. És un trajecte que fa més de vint anys que recorrem a partir d'una alta especialització en uns àmbits de coneixement i d'una connexió molt estreta entre teoria i pràctica professional, tant en entorns de simulació dins dels espais acadèmics, com en situacions reals, a les organitzacions sanitàries, les empreses o les escoles.

El nostre model de governança, vinculat a un patronat plural representatiu del territori, ens ha obligat, des del primer dia, a respondre a uns objectius de sostenibilitat econòmica i d'especialització acadèmica; d'impacte positiu en el desenvolupament socioeconòmic de la ciutat i del nostre àmbit d'influència. Ens demana que siguem exigents en la gestió no solament des d'un punt de vista acadèmic sinó també econòmic. És en aquest equilibri que es fonamenta la nostra manera d'avançar cap a l'excel·lència.

Aquest model especialitzat, referent i sostenible que ha generat la FUB durant la seva trajectòria hauria de ser un dels elements a potenciar a la universitat en el seu conjunt. L'orientació al treball rigorosós, ordenat i eficient hauria de ser sempre una premissa bàsica de funcionament. I, encara més, en l'actualitat.

Navega per les etiquetes

fub

COMENTARIS

+1
-0
paco Caja de la UB
Pius Falguera, 08/12/2011 a les 09:52
No sé d'on ens ve l'excel.lència a la UB, amb professors com el Paco Caja, que no van mai a classe, i quan ho fan passen l'estoina inusltant els estudiants.
+1
-0
Per finalitzar
Joan Gil, 09/10/2011 a les 14:11
En una trobada estudiantil de CANAE vaig defensar les Escoles o centres adscrits repartits pel territori com el vostre. Sempre i quan creiïn teixit i valor afegit (i siguin lògics). Hi havia alguns informes que parlaven de "racionalitzar" el mapa universitari. A nivell territorial. Segurament ja ho sàpigues. Sé que la FUB és una mena de centre adscrit, amb marca UAB però amb preus menys populars. I que això pot ser tant un equilibri positiu com un desastre (com les concertades). No en sé prou de la FUB com per opinar-ne, però les visions que heu exposat aquí, sense usar termes com impacte cultural, coordinació de recerca europea, drets dels estudiants, beques, control democràtic; em generen mal interpretacions de cap on estem duent una Universitat que es va voler "tancar" contra unes pressions de fora que ara volen acabar amb molts criteris acadèmics per imposar els privats i partidistes. Una cosa és obrir la Universitat i controlar el que fa el professorat funcionari, que hi hagi més control social i democràtic; i l'altre és deixar la porta oberta a pressions de sectors que no saben que significa "acadèmia".

No sé que en penses de tot plegat però al només veure que parlaves d'una visió (de nova gestió pública tatcherista) de la qual en dono part de responsabilitat en la crisi econòmica actual (per ser especulativa, tecnocràtica, eficientista i per tant curt terminista).
+1
-0
Seguim...
Joan Gil, 09/10/2011 a les 14:07
El vostre model de govern universitari és similar al que es vol imposar/impulsar (de moment, és un procés força tancat) a d'altres Universitats catalanes. Més poder al Consell Social -que sigui la direcció/actual Equip del Rector- [el vostre model] o bé, elecció des del Parlament català dels Rectors (sistema d'elecció de dalt a baix, completament indirecte i amb tots els inconvenients de la partitocràcia).

Entenc que la Universitat ha d'estar oberta a la societat, però també que cal mantenir una importat autonomia universitària -i per tant de decisió-. Hi ha masses pressions -polítiques i empresarials- (vosaltres ja les teniu dintre) que volen visions de caire eficientista, economicista i tecnocràtic; les que ens exposes. Aquestes tanquen aquesta Universitat a una sola concepció del mónt i que fa que siguin la guia de la direcció universitària.

Cal recordar vàries coses:
- La educació pública superior és un dret, no només una inversió. Estem creant una societat culte que reinvertirà en la societat: en matèria econòmica, social, cultural (poso totes les visions per emfatitzar que la economicista no ha de ser la única).
- Que certament no s'han de malgastar els diners, però això no s'aconsegueix amb visions d'eficiència econòmica sinó amb control democràtic, transparència pública i accountability (que això últim imagino que ho deveu fer bé). Hi ha àmbits que cal que siguin ineficients (si, sí!), això no vol dir que el marc fiscal en el que es mouen sigui insostenible. Però que hi ha coses que ha de fer l'administració pública que han de ser ineficients? Certament és lògic: no són un negoci (precisament per això la patronal no vol privatitzar-ho tot encara). Però són necessàries: i aquí és on entra la investigació científica que no té out put (valor econòmic a curt termini) però si out come (impacte a llarg termini). Si ens basem en les necessitats de la economia molt basades en plans "estratègics" a dos anys (es diuen estratègics!). El curt termini s'imposa i els avenços són menys positius.

No podem deixar el govern als que no tenen visions de futur!

+1
-0
Segur?
Joan Gil, 09/10/2011 a les 13:41
Jo en sóc una mica crític de tot plegat: en moltes ocasions "excel·lència" no és res més que una nova expressió que ens creiem que serà la "vareta màgica" que ens solucionarà tots els problemes de la Universitat; que en són molts.

Endogàmia, corrupció, corporativisme, estamentalisme, falta de pressupost públic suficient, falta de beques a nivell del que tenen a la UE de mitjana..

I tants d'altres. Des de Tacher que se'ns parla "d'eficiència" com a nou concepte. També com a "vareta màgica": doncs no, una cosa és no malgastar i l'altre no entendre que hi ha recerca que no és productiva (i menys a curt termini) però que si és positiva perquè la societat avanci culturalment. Si no tenim en compte això no ens adonarem del flac favor que li fem a la recerca -el millor que tenim en aquest país; per cert- en el seu senti més ampli, i per tant, en el seu sentit més social i menys privat.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Autor
Valentí Martínez
Nascut l'any 1960. Llicenciat en Psicologia per la Universitat Ramon Llull, Diplomat en Infermeria per la Universitat de Barcelona, Diplomat en Gestió i Direcció Hospitalaria per EADA.
Director general de la FUB.
Expert en lideratge i direcció de persones i equips, té una reconeguda trajectòria docent, tant en l'àmbit universitari com en escoles de negocis, membre de Barnaconsultors.
Ha participat en projectes formatius en el territori nacional i en països de Latinoamérica com a Argentina i Guatemala.


- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: