La setmana passada vam assistir a l’exoneració mediàtica i execució del ciutadà Troy Davis, condemnat a morir per l'assassinat d'un policia a Savannah, Geòrgia, l'any 1989. L’execució de Davis va coincidir amb la de Lawrence Brewer, de Texas, condemnat per l’assassinat del ciutadà James Byrd Jr., de color negre. Segons els documents del cas, Brewer i uns amics van immobilitzar Byrd, el van lligar al darrere d’una furgoneta i el van arrossegar uns quants quilòmetres per, en acabat, abocar les restes amorfes del seu cadàver al jardí d’una església freqüentada per negres.

En el cas de Davis, la premsa peninsular va adoptar sense complexos la versió dels advocats defensors, que insistien que set dels testimonis que havien declarat al judici s'havien “desdit” de la versió dels fets que van relatar ara fa 22 anys. Convé aturar-se un moment aquí. Quan els advocats de Davis van demanar l’any passat al Tribunal Suprem dels Estats Units que revisés el cas (després que tots els tribunals d’apel·lació estatals i federals confirmessin el veredicte i la sentència originals), els magistrats van ordenar a un jutge federal del districte de Geòrgia que examinés de nous les proves i els testimonis “retractats” i que determinés si hi havia realment evidència que permetés establir la innocència de Davis.  Aquesta va ser, en resum, la conclusió del jutge Moore sobre els famosos set testimonis retractats. Dos dels testimonis no diuen directament que van mentir al judici ni afirmen que el seu testimoni original fos coaccionat. Les noves versions de dos altres testimonis són impossibles de creure, per multitud de raons (explicades a les seccions III.B.iii i III.B.iv de la sentència). En dos altres casos, els advocats de Davis es van negar a deixar declarar els testimonis (tot i que un era fins i tot al jutjat) i van demanar al tribunal que acceptés simplement una declaració escrita, amb la qual cosa van impedir que els fiscals els fessin preguntes i repreguntes (part III.B.vi i III.B.vii).  Finalment, només un dels set ofereix un canvi de versió creïble, però “el seu testimoni al judici original era tan evidentment fals, com evidencien les múltiples inconsistències amb la pròpia versió de la fiscalia sobre els fets, que no és raonable assumir que el seu testimoni original fos rellevant per la condemna” (Part III.B.ii de la sentència enllaçada).

Desconec si els periodistes que ens van informar la setmana passada van llegir les 170 pàgines de la sentència definitiva del cas, però en qualsevol cas tinc genuïna curiositat per saber quines fonts i quin tipus d’anàlisi els van portar a donar la credibilitat que van donar, mentre ens relataven el cas, a la versió de la defensa de Davis. Pel què fa a Brewer, executat el mateix dia, El País no va creure ni que calgués informar-ne. El Mundo va despatxar l’execució amb el titular “Ejecutan a un racista radical en Texas” i per més detalls factuals informava que “considerava superior la raça blanca”.