Actualitzat el 04/10/2011 a les 00:02h
Dones vetades
És més que probable que quan llegiu això, els de la PxC ja s'hauran manifestat a la plaça Sant Jaume de Barcelona a favor, diuen ells, de la “llibertat d'expressió”. El partit de Josep Anglada –com l'English Defence League a Anglaterra, el PVV a Holanda, la Lega Nord a Itàlia...- fa anys que assevera que no és racista – tal sovint se l'acusa de ser- sinó crític amb aquells costums dels musulmans que van contra els drets humans, com ara, recalca, l'ús de la burca.
Pel que es veu, ha fet diana en el sentit que molts partits moderats d'Europa li han seguit la veta: al mes d'abril, l'Estat francès va prohibir l'ús del nicab i la burca, i l'estat belga va fer el mateix fa poques setmanes. A Suïssa, Àustria, Dinamarca i Holanda és ben possible que s'hi aprovin unes lleis semblants. Els polítics que promouen aquesta mena de censura indumentària farien bé de llegir un reportatge recent de The Guardian anglès, en què es van entrevistar tres dones franceses que porten el nicab perquè hi creuen (una d'elles, contra la voluntat dels pares i els sogres, musulmans tots): després de la prohibició, han estat insultades quatre o cinc cops cada dia al carrer, algunes han estat assaltades físicament, totes han estat multades per la policia (il·legalment) i ja tenen l'entrada prohibida a molts bars i restaurants, i, evidentment, a tots els edificis públics, els hospitals inclosos.
Va dir una d'elles: “Un polític va qualificar els nicabs com a presons amb cames; doncs bé, ara tot el món se m'ha convertit en una presó”. A tot França només hi ha uns centenars de dones que porten el vel complet (segons una enquesta feta amb 32 d'aquestes dones, totes ho feien per voluntat pròpia). A Catalunya, el nicab és gairebé inexistent i malgrat això hi ha polítics de tots els colors que l'han prohibit en alguns municipis o que volen prohibir-lo arreu del país. Ara bé, es neguen a donar el vot als musulmans catalans, portin el que portin. Llibertat i democràcia: quines paraules més boniques.
Pel que es veu, ha fet diana en el sentit que molts partits moderats d'Europa li han seguit la veta: al mes d'abril, l'Estat francès va prohibir l'ús del nicab i la burca, i l'estat belga va fer el mateix fa poques setmanes. A Suïssa, Àustria, Dinamarca i Holanda és ben possible que s'hi aprovin unes lleis semblants. Els polítics que promouen aquesta mena de censura indumentària farien bé de llegir un reportatge recent de The Guardian anglès, en què es van entrevistar tres dones franceses que porten el nicab perquè hi creuen (una d'elles, contra la voluntat dels pares i els sogres, musulmans tots): després de la prohibició, han estat insultades quatre o cinc cops cada dia al carrer, algunes han estat assaltades físicament, totes han estat multades per la policia (il·legalment) i ja tenen l'entrada prohibida a molts bars i restaurants, i, evidentment, a tots els edificis públics, els hospitals inclosos.
Va dir una d'elles: “Un polític va qualificar els nicabs com a presons amb cames; doncs bé, ara tot el món se m'ha convertit en una presó”. A tot França només hi ha uns centenars de dones que porten el vel complet (segons una enquesta feta amb 32 d'aquestes dones, totes ho feien per voluntat pròpia). A Catalunya, el nicab és gairebé inexistent i malgrat això hi ha polítics de tots els colors que l'han prohibit en alguns municipis o que volen prohibir-lo arreu del país. Ara bé, es neguen a donar el vot als musulmans catalans, portin el que portin. Llibertat i democràcia: quines paraules més boniques.
Referències a Internet
burcaCOMENTARIS
+0
-2
Xandri, 05/10/2011 a les 18:16
Però estan contra la llibertat de vestir com et doni la gana.
+0
-0
Anònim, 05/10/2011 a les 17:28
Hola,
que tindríeu la bondat de mostrar l'enllaç cap a l'article del Guardian citat?
Gràcies!
que tindríeu la bondat de mostrar l'enllaç cap a l'article del Guardian citat?
Gràcies!
+2
-0
Anònim, 04/10/2011 a les 16:30
La cosa no va de vels ni de burkas. Hi ha milions d'europeus que no volen immigració, de cap casta, pels greuissims efectes que té, i per això han vist la llum partits polítics com la PxC. Si els partits polítics tradicionals no fossin tant irresponsables, avui no existiria la PxC.
+1
-1
Miquel d'Amsterdam, 04/10/2011 a les 16:21
És veritat que ara la presó per aquestes dones és el món sencer on viuen. Llàstima però que hi hagi dones que pensin que s'han d'amagar sota un llençol per tota la vida. S'assembla molt, moltíssim a les monges de clausura. L'islam i el cristianisme són gairebé el mateix. El cristianisme ha quedat diluït després de més de 300 anys de revolucions (pensament científic, revolució francesa, revolució industrial i social, i les revolucions del segle XX). Aquesta és la diferència entre islam i cristianisme. La gràcia del 'problema' és que no hi ha cap problema amb en aquest sentit. El problema és la intolerància i en aquest cas no pas la intolerància dels moros, sinó la intolerància d'europeus autòctons. I que consti que sóc gai, i que a molts moros els encantaria matar-me a pedregades (acte igualment intolerant, que molts blancs fa 50 anys també haguéssin volgut fer, i que ara potser encara uns quants ho voldrien fer).
Quina raça més menyspreable la raça humana. Som bastant bestiotes, no som pas lo intel.ligents que pensem ser.
Quina raça més menyspreable la raça humana. Som bastant bestiotes, no som pas lo intel.ligents que pensem ser.
+7
-1
Núria, 04/10/2011 a les 14:10
... excuse the pun. Sr. Tree, el seu argument és, en el millor dels casos, desesperadament simplista. Una dona musulmana no porta el vel per voluntat pròpia. Ni tan sols si ella s'ho pensa, i ja m'excusarà la suposada superioritat moral amb què faig aquest comentari, però és que ho crec fermament així. Ha sentit parlar de la Síndrome d'Estocolm? Sí, sí, exacte, aquella que fa que el segrestat, sobretot si porta molt de temps captiu, acabi per identificar-se amb el segrestador. N'hi ha alguns casos cèlebres al món, i n'hi ha un de massiu, al meu entendre, com el de les dones musulmanes que asseguren, i de veritat s'ho creuen, que porten aquesta presó que les oculta del món, les aïlla, les fa esdevenir propietat exclusiva dels seus mascles, les "cosifica", en definitiva, perquè elles realment el volen portar.
Islam vol dir "submissió", com vostè sap molt bé. I no hi ha un Islam moderat i un Islam radical de la mateixa manera que no hi ha una submissió moderada i una submissió radical. O un decideix sotmetre's a unes idees inqüestionables, inamovibles, granítiques o, al contrari, és un apòstata que mereix només un càstig segons la llei islàmica, i aquest càstig no és altre que la mort.
Apart de la seva estructura monolítica, l'Islam té dos problemes més: un, no separa la vida diària de la vida espiritual, com el cristianisme ha anat fent gradualment i, per tant, és incapaç d'adaptar-se de forma plena i convençuda a les normes socials imperants. En segon lloc, és expansionista i absolut: l'objectiu últim per a quasevol musulmà és l'Umma planetària. Per tant, allà on van esdevé dar-al Harb (o casa de la Guerra), amb l'objectiu final que allò esdevingui dar-al Islam (o casa de la Submissió / Islam). No hi ha termes mitjos.
Amb aquestes premises, sisplau, argumenti'm vostè per què he d'estar en contra de donar el vot als musulmans i sentir-me'n culpable. Gràcies.
Islam vol dir "submissió", com vostè sap molt bé. I no hi ha un Islam moderat i un Islam radical de la mateixa manera que no hi ha una submissió moderada i una submissió radical. O un decideix sotmetre's a unes idees inqüestionables, inamovibles, granítiques o, al contrari, és un apòstata que mereix només un càstig segons la llei islàmica, i aquest càstig no és altre que la mort.
Apart de la seva estructura monolítica, l'Islam té dos problemes més: un, no separa la vida diària de la vida espiritual, com el cristianisme ha anat fent gradualment i, per tant, és incapaç d'adaptar-se de forma plena i convençuda a les normes socials imperants. En segon lloc, és expansionista i absolut: l'objectiu últim per a quasevol musulmà és l'Umma planetària. Per tant, allà on van esdevé dar-al Harb (o casa de la Guerra), amb l'objectiu final que allò esdevingui dar-al Islam (o casa de la Submissió / Islam). No hi ha termes mitjos.
Amb aquestes premises, sisplau, argumenti'm vostè per què he d'estar en contra de donar el vot als musulmans i sentir-me'n culpable. Gràcies.
+5
-0
Anònim, 04/10/2011 a les 12:27
Vaja, es veu que comparar islam i nazisme no es admissible, i aixo que tots dos ataquen sistematicament una fraccio de la poblacio que no pot fer res per canviar la seva condicio, les dones el primer, els jueus el segon. Doncs bon profit i esperem que aixo no ho haguem de pagar de la mateixa manera.
+3
-1
Manel, 04/10/2011 a les 10:27
El temps,jutge suprem, implacable, ho arreglarà. Encara sou joves. I vehements.
Qualsevol día vos desVETLLAReu: vos llevareu el VEL cultural ancestral que vos obnubila i abandonareu tota VELeitat pontificadora. Ja ho veureu.
Qualsevol día vos desVETLLAReu: vos llevareu el VEL cultural ancestral que vos obnubila i abandonareu tota VELeitat pontificadora. Ja ho veureu.
+4
-0
Anònim, 04/10/2011 a les 08:51
Trobo que no és vàlid opinar sobre el vel integral sense tenir el cos i el cap totalment tapat per aquest troç de roba.
Mirant el món pels foradets, la concepció del món canvia.
En tot cas, una dona extraordinària, Na Ayaan Hirsi Ali, ens ha explicat tot el que cal saber sobre l'islam i musulmants; si els volem entendre, cal llegir els seus llibres i entrevistes.
Mirant el món pels foradets, la concepció del món canvia.
En tot cas, una dona extraordinària, Na Ayaan Hirsi Ali, ens ha explicat tot el que cal saber sobre l'islam i musulmants; si els volem entendre, cal llegir els seus llibres i entrevistes.
+21
-2
Dgràcia, 04/10/2011 a les 01:15
La veritat es que a mi tot aquest tema ja m'està cansant. Per mi la cosa es molt més sencilla que tot aixó. NINGÚ pot anar amb la cara tapada, sigui moro o sigui cristià més ben be igual, se m'hen foten les dues bandes. Es una questio de segueretat i dret col.lectiu, així de sencill. Tots tenim el dret de saber amb qui estem parlant...i no hi ha més histories
Autor
Matthew Tree
Va néixer a Londres al final de 1958, es va ensenyar el català el 1979 i va començar a escriure en aquest idioma el 1990. Ha publicat dues novel·les, un recull de contes, una autobiografia, una diatriba contra la feina i un assaig sobre el racisme, entre d'altres coses. El seu últim llibre és un recopilatori de textos sobre Catalunya, publicats en anglès, i inèdits fins ara en català: Com explicar aquest páis als estrangers (2011).
Altres articles d'aquest autor
Accés usuaris
- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de:
