Amb tot el material preparat, bisturí, tisores de dues branques romes, tisores d'una branca roma i l'altra punxant, tisores de dissecció de coronàries, pinces serrades i amb dents de dissecció, guia metàl·lica, regla, pesos i balances, contenidors i enteròtom em disposo a esbrinar, com si volgués imitar als científics de les pel·lícules americanes, el per què de la mort d'un cadàver que tinc estirat sobre la taula i li haig de practicar l'autòpsia.

És un home mig, d'alçada normal, cabell gris, amb tots els complements per qualificar-lo com la mediocritat personalitzada, aparentment, per això, ja que la mort no ha estat violenta, simplement haig d'omplir el formulari amb una mica del que trobi i una mica amb el que m'imagini. Ja sabem que la medicina legal tampoc és urgent ni gaire transcendent. Qui no l'han fet anar al forense tres anys després de rebre una esgarrapada per certificar la ferida?, doncs les autòpsies d'estar per casa són similars, si no fos per la família que volen enterrar-lo aviat i treure's el mort del damunt. Casualitat d'expressions, ho juro.

Un cop obert en canal, terminologia no gaire mèdica, es poden comprovar les següents anomalies: la faringe, l'esòfag i l'estómac tenen una dilatació inhabitual, el que podria demostrar una facilitat per empesar-se-les quadrades que dona gust. El budell, tant l'un com l'altre, té un recorregut extremadament curt, el que demostra que les defecacions, voluntàries o a corre cuita, eren molt freqüents en l'individu, quan encara respirava. Els pulmons estan farcits d'una mena de material esponjós similar a una saliva auto fabricada que probablement li pogués provocar un edema, però no dels normals, sinó d'un baveig constant, segurament admirant alguna cosa que el transformava.

Tota la part de la columna demostra una deformació extrema, com si anés tot el dia fent reverències, i si ens fixem amb el palmell de la mà, les empremtes digitals havien desaparegut, potser de tant passar la mà per l'espatlla a algú. M'envaeix una estranya idea, no m'acostumo a fer-ne cap prèviament però aquest cas ho requeria, i al obrir-li el crani vaig corroborar el que hem pensava. Tot el contingut cerebral eren serradures pures i dures. Atapeït com les antigues estufes de canons la part interna de la capacitat cranial era el resultat d'una serradora funcionant tot el dia durant tot un any.

Abans de donar un informe definitiu, i davant el descobriment, vaig voler consultar-ho a d'altres col·legues que gustosos em van ajudar i sense el més mínim marge per l'error tots vam coincidir que el senyor en qüestió, obert per tot arreu i a disposició de la ciència, era un candidat a ocupar un lloc de sortida a qualsevol de les llistes electorals que ara comencem, una altra vegada, a sofrir. Segurament quan li van dir que aniria penúltim, va intentar fer un infart, però com que tenia el cor venut a una entitat financera, només va poder morir d'angoixa, pena i solitud. Seria bo desitjar-li que descansés en pau, però com que això és el que pretenia fer en vida, no se m'acut cap paraula de condol apropiada, simplement la clàssica: "Aquí segueix descansant un abnegat lluitador per als nostres drets". I si algú s'ho creu, millor.