Els catalans, suposo que com la majoria de pobles, acostumem a enlluernar-nos amb allò que és més fàcil. En el tema de la independència i l’economia, per exemple, ens fem un fart de publicar estudis sobre la viabilitat d’una Catalunya independent. Una gran pèrdua de temps. Clar que és viable! No ho és Luxemburg? O Bèlgica o Holanda? O Andorra? Convindria anar deixant de banda estudis tan autocomplaents com obvis. I pensar en què és el que fa econòmicament complicada la independència de Catalunya.

Hi ha un problema bàsic. I és que, si bé una Catalunya independent és viable, una Espanya amb una Catalunya independent, no ho és. O, al menys, no ho és l’Espanya que ara llueix: un dels estats potents d’Europa. Per tant, que no ens amoïni tant el que podríem ser, i mirem de com tractar el problema del que altres no podrien ser. Perquè l’embolic ve quan es planteja aquest darrer escenari.

Ara bé, pensar que l’enemic viu fora, també és simplista. Estem plens d’estudis que asseguren que la pèrdua de diners que Catalunya tindria degut al trencament comercial que moltes empreses catalanes patirien de clients espanyols, estaria compensada per la desaparició de l’actual espoli fiscal. Altre cop l’errem. No siguem simplistes. Equilibrar les balances fiscals és un afer públic. Perdre un client a Espanya és un afer privat. Vull dir que en l’hipotètic cas de la independència, els diners els perdria una empresa, un individu. I passaria a guanyar-los l’erari públic de Catalunya. La diferència és evident: no és el mateix la meva butxaca que la butxaca de l’estat.

Per això, per impedir aquesta darrera possibilitat és per la que s’ha creat el Fórum Puente Aéreo. El nom ens recorda l’eina de descatalanització cultural i econòmica més efectiva que mai ha posat en marxa l’Estat espanyol contra Catalunya. Ep, i amb la col·laboració entusiasta d’elements de Barcelona! Els mateixos que, amb una vocació d’irreductibles quintacolumnistes, ara s’han organitzat formalment. L’altre dia van organitzar un soparet convidats pel Javier Godó. Entre els assistents, d’empresaris catalans, no n’he trobat cap. Hi havia fills d’empresaris i funcionaris/executius lligats a La Caixa. Ara, empresaris de primera generació, cap. I això dóna el to del grup, és clar.

Bé, el que dèiem: ja ho veuen, tots aquests del Fórum Puente Aéreo són uns fenòmens que ells solets (com deia en Julio Camba a inicis del segle XX) “son capaces de hundir el Banco de Inglaterra!. De moment, però, s’han centrat en enfonsar Catalunya. Pretenen projectar sobre Catalunya allò de “el que és bo per la General Motors és bo per Amèrica”, però en versió porró, és clar.

Per cert, perquè vegin el pa que s’hi dóna, mirin la notícia que publiquen els amics del Cercle Català de Negocis sobre un anunci que els patriotes de La Vanguardia han decidit no publicar-los. Definitivament, amb aquesta colla del Fórum Puente Aéreo no ens calen enemics de fora. Amb els de dins ja anem servits!

PS Per cert, un altre error dels catalans: considerar seriós allò que no ho és. La Vanguardia és un diari mediocre, poc seriós i deformador de la realitat. Comparin-la amb The Telegraph, The Guardian, Le Figaró, Le Monde, Il Coriere della Sera, New York Times, ... No importa, de dretes o d’esquerres. Mai podrà informar bé un grup amb interessos tant locals i petits, com mesquins. Per exemple, el seu propietari és conseller de CaixaBank. Per això, els que vam voler informar-nos sobre el desastre de sortida a borsa de Criteria vam haver de llegir-ho al Financial Times.