“El català incorrecte als cereals”. Així deia la sentència que ahir dedicava aquest diari a un paquet de cereals per a la llet que comercialitza el supermercat Consum. Un paquet on es pot llegir “Musli cruixent amb xocolate”. L’error és general... a la Catalunya oriental. Ara mateix, mentre escric xocolate, el corrector del sistema d’autoedició em subratlla amb vermell la paraula, alertat per la presumpta i terrible falta d’ortografia. Si escric xocolata, no passa res. Però tant xocolate com xocolata són paraules correctes, avalades totes dues per l’Institut d’Estudis Catalans. La primera és la versió valenciana de l’americanisme, incorporat a través del castellà, chocolate. La segona és l’adaptació del català oriental, que fonèticament converteix la e en una a, i que després, com a conseqüència del canvi, modifica l’ortografia i el gènere de la paraula. Si el redactor de Nació Digital no es referia a xocolate, cal advertir-li igualment que la paraula musli és un neologisme. Pel que sembla, un germanisme. El musli és un aliment –barreja de cereals, fruites i fruits secs– d’origen suís, que, d’entrada, escrivim d’aquesta manera mentre els savis doctors de la tribu no ens diguin el contrari.

El problema, que no va detectar el redactor del peu de foto, no és el xocolate ni el musli, sinó un altre de més greu. La cadena d’establiments Consum no és una empresa convencional. És una cooperativa que va nàixer en la dècada dels setanta al País Valencià amb aires alternatius. I és aquesta intenció inicial la que ha provocat, per exemple, que en la seva marca blanca els productes siguin comercialitzats etiquetats en castellà i en català. L’altra gran empresa valenciana del sector, Mercadona, propietat de Juan Roig, només etiqueta en castellà els productes de la seva pròpia marca, que, per deixar-ho tot encara més clar, es diu Hacendado. Els clients d’aquesta part del país es poden sorprendre quan comprin al Consum musclos, préssecs, llevat o.... xocolata. Perquè els serviran clòtxines, bresquilles, rent o xocolate. Però, si paren més atenció, veuran que l’ús del català a l’envàs és estrictament ornamental. És a dir, acaba en el nom del producte. La composició, les indicacions, fins i tot els advertiments al client, apareixen escrits en tots els productes només en castellà. En una empresa amb la vocació que defineix la cooperativa Consum l’esforç –si és que al remat acaben considerant-lo un esforç- hauria de ser més ambiciós.

Però, dit això, cal dir també que tant Consum com Mercadona han trencat la inèrcia i alguns límits que moltes altres empreses no han pogut o no han volgut superar. Empreses propietat d’accionistes defensors abrandats del valencianisme de vocació estrictament anticatalana, com Lladró (ceràmiques), Velarte (rosquilletes) o Loys (tèxtil), no han arribat mai ni tan sols al gest ornamental. Aquest presumpte valencianisme s’ha expressat i s’expressa sempre en castellà. Per contra, tant Consum com Mercadona, utilitzen el català, en diferents graus i segons la zona, en rètols i cartells indicadors. Segons com, al País Valencià això pot acabar sent una heroïcitat o, pitjor encara, una provocació, perquè, a més, el valencià dels dos establiments és català; és a dir, de normativa estrictament fabriana. Els clients més sensibilitzats lingüísticament i nacionalment a Catalunya els haurien de reconèixer la intenció i animar-los perquè prosperi.