La situació de les principals xarxes socials actuals posa de manifest que si hem d'escollir entre Facebook, Twitter i Google+ tenim diversos criteris per triar quina preferim, tot i que puguem ser-hi en totes. Entre aquests criteris en destaquen dos: escollir segons les funcionalitats que ens ofereixi cada xarxa –tot i que en essència són semblants, normalment hi trobem canvis en detalls que són prou importants- o bé prendre una decisió a partir de la gent que hi ha en cadascuna.

Jo tinc perfils a totes les tres les xarxes. A Facebook, perquè hi és tothom. A Twitter, perquè hi ha molta gent interessant. I a Google+ perquè va aparèixer amb unes possibilitats que fins aleshores no cobrien les dues anteriors, i perquè és de Google i normalment dono una oportunitat als seus productes. I després d'uns dies de provar de conviure amb totes, m'he adonat que sempre faig una tria, moltes vegades inconscient, de què publico a cadascuna, basada també, si l'analitzo, en els dos criteris dels que parlava: qui hi ha i què puc fer-hi.

Però Facebook ha respost a l'arribada de Google+ amb una sèrie de funcionalitats que, primer, igualaven les capacitats i funcionalitats d'una i altra xarxa. I dijous, durant la presentació F8 on es van engegar els nous perfils (el Timeline) i es va parlar del futur Facebook Music o la integració de Netflix, la fotografia de l'estat de les xarxes socials es va tornar a invertir. Les mirades, que estaven molt centrades en Google+ des de la seva posada en marxa en fase de proves i amb la recent obertura a tothom van tornar-se a centrar en Mark Zuckerberg i el seu equip. Però amb una diferència: Google+ rep, amb excepcions, molt bones crítiques per ser de Google. I molts demanen paciència, una paciència que obliden quan parlen de Facebook, segurament perquè, en general, sempre s'ha mirat amb més bons ulls el perseguidor que el perseguit.

Però què passarà amb Google+? Hem de seguir-hi publicant amb regularitat? Després dels moviments d'uns i altres, no podem respondre amb certesa, perquè segurament Google seguirà treballant en novetats, Facebook haurà de millorar tot allò relacionat amb les dades que són públiques o privades o com a mínim fer-ho entenedor d'una vegada, i mentrestant, Twitter surt reforçat d'aquesta guerra on és un actor secundari perquè les novetats dels altres no fan més que refermar que la gent vol una cosa “com Twitter”, però més complerta. Això si, sense perdre la facilitat d'ús de Twitter, fet que li dóna possibilitats de mantenir-se o augmentar en usuaris.

Haurem d'estar atents a les novetats dels propers mesos, que segurament crearan un nou concepte de xarxa social com a eina a Internet, o, com a mínim, n'ampliaran el significat que hom en té quan actualment pensa en Facebook com a element més representatiu. I les diferències les haurem de trobar en els detalls, el funcionament o les aplicacions per mòbils, ja que la competència entre Facebook i Google+ probablement afavorirà que les millores més destacables arribin arreu amb el temps. Però potser encara som lluny de la unificació dels perfils d'usuari en xarxes, de les identitats digitals globals, com seria el correu electrònic, i que és l'esperit de Diaspora.